Todo lo que necesitas para ir al teatro

Vells temps

Vells temps

¿Ha sucedido de verdad o es un recuerdo que parece tan real que ha acabado suplantando a la realidad? Se lo preguntan los personajes de una filigrana escénica llena de la ironía y el humor, especial y enigmático, del Nobel de Literatura Harold Pinter.

Una pareja convencional, Kate y Deeley, reciben la visita de Anna, una mujer que, veinte años atrás, había compartido piso y amistad con Kate. Y en el transcurso de una conversación que arranca de una manera aparentemente ligera y banal, rememora unos hechos que quizás hayan sucedido o quizás no pero que, por el hecho de existir en la memoria de quien los narra, acaban formando parte de la esfera real. Los tres personajes se conocen bien, pero ¿cuál es realmente la historia que comparten? Los laberintos de la memoria son uno de los temas que toca Pinter en esta pieza, que también retrata magistralmente los estragos del tiempo y la fragilidad de las relaciones humanas. Y es que la visita de la enigmática Anna despertará sospechas, recelos y tensiones ambiguas en la pareja, de ahí que la pieza, estrenada en Londres en 1971, haya sido descrita a veces como un «triángulo minimalista», apasionante y seductor pero también inquietante.

Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • san
    san

    Aburrida,densa y sin gracia.

    14/12/2014
  • Neus Mònico Fernández
    Neus Mònico Fernández

    OPINIÓ:

    «Vells temps» ens parla de la memòria i de la fragilitat de les relacions humanes. Una obra on es barreja intriga, realisme i misteri i que va ser qualificada de «teatre de la inseguretat» ja que es barreja fantasies eròtiques, obsessions, gelós i odis.

    L’escenografia d’en Max Glaenzel ens impressiona només entrar amb una disposició escènica diferent a la que estem acostumats habitualment , però que des de el nostre punt de vista no està gens pensada per la gran majoria del públic.
    Tota l’obra passa en un saló immens d’una casa, hi ha dos sofàs, un a cada punta de l’escenari que més endavant es convertiran en dos llits.
    La il•luminació és fantàstica, una gran quantitat de finestres, de punta a punta de la sala, on hi entra molta llum, i que anirà canviant la seva intensitat i tonalitat per senyalar-nos el pas del temps.

    Les interpretacions dels tres actors són genials.
    En Carles Martínez en el seu paper de Deeley, és el d’un home que descobreix que no coneixia tan be a la seva dona com es pensava i acabarà per descobrir que ell va ser l’objectiu de les dues amigues en el passat.
    La Sílvia Bel (Anna) amb les seves insinuacions només fa que crear la desconfiança i el neguit en el marit, que al final dubte i no te del tot clar quina mena d’amistat hi havia entre les dues dones.
    La Míriam Alamany (Kate),amb els seus silencis i les seves mirades li dona un punt enigmàtic al personatge. Ella calla i escolta mentre entre l’Anna i en Deely hi ha una lluita sobre qui la coneix més bé. Al final acabarà sent la qui té la última paraula i descobrirem sorpresos el perquè de tot plegat.

    Una obra de les que et fa pensar durant dies i t’acaba agradant cada cop més.

    Us la recomanem, això sí, si podeu triar lloc……..última fila central.

    10/07/2014
Artículos relacionados

Vells temps, un “take away” pinteriano

3 julio 2014

Sergi Belbel vuelve a la Sala Beckett con Vells temps, un triángulo minimalista interpretado por Sílvia Bel, Miriam Alemany y Carles Martínez y una disposición escénica «nunca vista». «Vells temps […]