Xavier Albertí dirige a Manel Barceló y Míriam Iscla, entre otros, en esta obra de Josep Maria Miró sobre los miedos que se apoderan de un misterioso pueblo fronterizo, en el Teatre Nacional de Catalunya.
Sinopsis
Una tranquila urbanización fronteriza se dispone a organizar una celebración que tendrá lugar en el pabellón municipal, el cual se encuentra situado en la salida de la localidad, cerca de una zona boscosa por donde se comenta que transitan personas extranjeras de manera irregular.
Con la aparición de varias pintadas con mensajes amenazadores, apoderará de la población una espiral de miedo, suposiciones y violencia que no sólo trastornará la vida rutinaria de sus habitantes, sino que acabará perturbando gravemente sus normas de convivencia.
JOSE GABRIEL DEL VIEJO @jochele24
José María Miró nos trae una obra espectacular pensada expresamente para la Sala Gran del TNC. Por ello disponemos de una obra larga, intensa, que engancha al espectador hasta el final. Con una escenografía colosal y espectacular, un vestuario muy variado (creo que es la obra en la que he visto más cambios de ropa) y muchos actores en escena.
Vamos… que saldréis del teatro con las bragas en los tobillos de lo espectacular que es todo! Jajajaja
La obra nos cuenta la vida de una comunidad de vecinos aterrorizada por unas pintadas amenazantes, unos instrusos que entran por las noches.
Miedos, inseguridades y una chica de -7 años que llega a la comunidad para levantar los secretos ocultos de todos los vecinos.
Tengo que alogiar a Laia Manzanares porque entre tantos grandes actores consigue ser la protagonista absoluta de la obra. Brava!
Como punto negativo el monólogo final que me ha parecido repetitivo yle innecesario. Hubiera acabado la obra en el momento cumbre.
No lo dudéis e id a verla. Seguro que salís del Teatro satisfechos!
19/05/2018
Hèctor Fibla Ferrà
Una obra dura, compromesa i força actual. Gran repartiment.
14/05/2018
JOSEP OLIVA SASÉ
Ahir al TNC vaig gaudir i molt amb aquest thriller escrit per Josep Maria Miró i magníficament dirigit per Xavier Albertí. Un melodrama dur i colpidor que reflexiona sobre temes desgraciadament molt actuals com són les violacions, assassinats i que amb un llenguatge i escenes lliures d’embuts, desemmascara a la societat actual. i que per la seva duresa incomodarà a més d’un espectador. L’obra ens situa en una comunitat de veïns privada, que amb l’arribada de la néta d’una de les inquilines, i les pintades amenaçadores que cada dia apareixen a la façana, trenquen i enrareixen la falsa i aparent normalitat que fins aleshores tenien. 165 minuts espectant, sense parpellejar i sentint cops de puny a l’estómac conforme va avançant l’obra i que et va transportant a una muntanya russa d’emocions que passa de la ràbia a la comprensió i d’aquesta al rebuig en qüestió de minuts. Extraordinària i espectacular l’escenografia on no hi falta detall i que es converteix d’una nau a un bosc nocturn, amb cotxes que es mouen en escena inclosos. Excel·lent el treball coral dels 10 actors i actrius i que s´ em faria molt difícil destacar a ningú perquè tots estan sublims. Per treure un però, el monòleg final de de Miriam Iscla se m’ha fet una mica costa amunt i no per la seva interpretació sinó perquè m’ha resultat molt repetitiu. Per a mi valorant el conjunt, text, direcció, escenografia i interpretació, del millor que he vist aquesta temporada. Em va cridar l’atenció la baixa ocupació de la platea que espero es recuperi perquè no és recomanable, és imprescindible.
12/05/2018