Todo lo que necesitas para ir al teatro

Sota la ciutat

Sota la ciutat

Llàtzer Garcia y la compañía Arcàdia llevan a escena una Barcelona de soñadores y derrotados. Ciudad vivida, olvidada, reencontrada.

SINOPSIS

Aquella noche debió ocurrir algo excepcional para que Dàlia y David se replantearan el rumbo de sus vidas y decidieran huir del lugar tedioso y provinciano en el que vivían. Un lugar que no les permitió cumplir sus sueños y ambiciones. Es una lástima que al llegar a su nuevo destino no encontraran a nadie que les dijera algo parecido a… “Hay que ser muy fuerte en esta ciudad para poder destacar”.

HABLA EL AUTOR

Sota la ciutat es una crónica de las ilusiones perdidas. Aparecen en ella unos personajes obstinados en dar un sentido extraordinario a sus vidas para salir de la trampa de la mediocridad. Y esta obstinación, la comparten todos los caracteres aquí reunidos: los que están en la cima y están desesperados por mantenerse en su lugar y los que luchan desesperadamente por llegar a ella. Los que ya han caído sólo pueden aprender a saborear el placer de la derrota.
También aparece una ciudad, con más sombras que luces. Esta ciudad es Barcelona, más concretamente la calle Diluvi. Los personajes son personas que un día conocí y otras que tal vez algún día conoceré. Y la época, como no puedo entenderlo de otro modo, es la actual.
Llàtzer Garcia

Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Hebert Parodi
    Hebert Parodi

    D’aquelles obres que et sents identificat de seguida. Tendra i dura a la vegada, punyent amb tots i cadascun de nosaltres però sense deixar de banda la comprensió per les nostres recurrents errades amb les que ens autocastiguem.
    Les ganes i passió amb que parlem de què volem fer «de grans», quines fites extraordinàries assolirem i com passa el temps i, potser, ho hem intentat, però què difícil és aconseguir el somniat. Difícil per se (ambicions massa utòpiques, de vegades) i difícil món i circumstàncies. Llavors ens convençem que seguim treballant per a assolir aquelles metes tot i que trobem moltes excuses per no fer-ho realment. Tot abans d’admetre que potser no som extraordinaris i no passa res per no ser-ho. No sé qui deia que «l’èxit és el camí a la infelicitat», però ens passem la vida buscant aquest èxit en comptes d’acceptar que som tirant a mediocres i viure més feliços gaudint del dia a dia.
    Tan senzill i complicat com això és el que veiem que viuen els protagonistes d’aquesta obra coral, amb una intel·ligent posada en escena (subtítols a mode de veu en off, canvis d’espai i temps rapidíssims) amb un text original, amb tocs d’humor i drama, natural com la vida diària i com les interpretacions de tot l’elenc, que parlen i actuen per tal de sobreposar-se a la insatisfacció vital.
    A mi em va resultar un pèl cansí o poc versemblant (tret del final) el personatge del director teatral en hores baixes, massa protagonista a mesura que avança el muntatge i poc desenvolupat el personatge de la seva parella. En canvi, l’interpretat per la Muguet Franc el vaig terriblement real i humà, amb una interpretació molt emocionant, en el millor sentit de la paraula.
    Arrodonit amb un final impactant que no efectista, on, crec, les obres de teatre a que es fa menció durant el muntatge, té més importància de la que sembla.

    25/04/2016
Artículos relacionados
‘Sota la ciutat’, elogi de la mediocritat

‘Sota la ciutat’, elogi de la mediocritat

12 abril 2016

Després de l’èxit de La pols, Premi de la Crítica al Millor Text de l’any 2014 i Premi Serra d’Or 2014, la companyia Arcàdia presenta Sota la ciutat, una obra amb […]