Sixto Paz: Bull - Teatro Barcelona

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones
Artículos

Sinopsis

Pau Roca y Sixto Paz llevan a escena Bull, un texto de Mark Bartlett sobre el bullying escolar y las políticas laborales agresivas. Con Joan Carreras, David Bagès, Marc Rodríguez y Mar Ulldemolins.

SINOPSIS

Un texto incisivo que camina sobre la delgada línea que existe entre la política de oficina y el bullying escolar. Bull ofrece asientos de primera fila en un ring en el que tres trabajadores luchan para mantener su trabajo.

En este sentido, este poderoso texto de Mike Bartlett muestra la destrucción con la elegante y estudiada técnica de un torero acosando un toro.

Idioma:
Catalán

Sinopsis

SINOPSIS

En este sentido, este poderoso texto de Mike Bartlett muestra la destrucción con la elegante y estudiada técnica de un torero acosando un toro.

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 15

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

L’assajament laboral versus les curses de braus

Una proposta fantàstica, però dura, colpidora i brutal.

Un text escrit per Mike Bartlett, amb traducció d'Ariadna Nadal i que la productora Sixto Paz ha portat a La Villarroel.

BULL, està dirigida per Pau Roca i interpretada per David Bagés, Joan Carreras, Marc Rodríguez i Mar Ulldemolins.

L'autor de la proposta, Mike Bartlett, impactat per una cursa de braus, en veure el desequilibri entre l'animal i els homes que l'havien de matar, en veure la sang, i en veure al públic exaltat davant aquesta salvatjada, va pensar a escriure un text que fos una analogia entre el món animal i el món "humà". Fent un símil amb una cursa de braus on tots sabem que el toro ha de morir, després de ser perseguit, repicat amb banderilles i torejat, ens parla d'un linxament en l'àmbit laboral.

L'escenografia simula una plaça de braus, i els espectadors assistim a una lluita desigual, on observem, impassibles, l'abús entre companys davant una situació de competència extrema.

Tres treballadors esperen el seu cap (David Bagés) que ha de decidir quin d'ells serà acomiadat.

Un dels treballadors, en Thomas (Marc Rodríguez) és torejat i "desbudellat" pels seus companys Isabel i Tony (Mar Ulldemolins i Joan Carreres) amb un grau de crueltat i cinisme realment impressionant. Volen que abandoni voluntàriament la lluita per conservar el lloc de treball, però ell està convençut que fa les coses ben fetes.

Una posada en escena que no esquiva la incomoditat, sinó que ens enfronta a una situació que ens obliga a reflexionar sobre el paper que cadascun de nosaltres adopta socialment respecte als altres.

En certa manera, tots i cadascun de nosaltres ens sentim identificats amb el botxí o la víctima en situacions o moments que personalment hem viscut en les nostres vides laborals: informació que no arriba, reunions on no som convidats, canvis sobtats d’horaris o de continguts, difusió de rumors, objectius no explícits, ….

A on pot arribar l'ambició de les persones?

Perquè sempre és el més dèbil qui ha de patir l'assetjament?

Perquè cal jugar brut i humiliar a l'altre?, i...

Perquè, nosaltres, els que no participem però ho veiem, no ho denunciem?

Un plantejament i posada en escena molt "bèstia", però no per això, menys real; el detall de la presència del color vermell en els "guanyadors", el vestit d'ella, el mocador del Tony i la corbata del cap, i unes interpretacions creïbles que van des de l'arrogància del cap, la fatxenderia de la Isabel, el cinisme de depredador del Tony i la incapacitat de reacció del Thomas que dibuixa perfectament el prototip del perdedor.

Podeu veure la nostra ressenya original, clicant en aquest ENLLAÇ

30/03/2018
Alba Cuenca Sánchez
Teatre Barcelona

¡¡Sal de ahí!!

¿Recuerdas esa imagen típica de película de miedo en el que un personaje se adentra en una estancia misteriosa pese a que el sentido común indica que debería alejarse lo máximo posible ? Tú, espectador entregado a la trama, le gritas internamente que no entre, que vuelva sobre sus pasos ahora que todavía puede. Pero obviamente el personaje no te escucha, sigue adelante para tu desesperación y sufre las esperadas consecuencias.Esa es la impotencia que siento hacia el protagonista de Bull – Marc Rodríguez- , un trabajador al que vemos toreado –metafórica y literalmente- por sus compañeros – Joan Carreras y Mar Ulldemolins -mientras los tres esperan al jefe –David Bagés, substituido en algunas funciones por Santi Ricart - que decidirá cuál de ellos debe abandonar ̶l̶a̶ ̶a̶c̶a̶d̶e̶m̶i̶a̶ su puesto de trabajo. Desde fuera, veo venir las provocaciones y le pido a Thomas que se aleje, que no las escuche, que no responda, que huya de la trampa… Pero mis súplicas son en vano y el abusado cae una y otra vez en las burlas de sus torturadores.

Intento pensar que se trata de una lucha por la supervivencia, que todos los depredadores tienen motivos de peso que les llevan a aferrarse a sus trabajos con toda la fuerza de sus garras. Pero eso no es lo que retrata el texto de Mike Bartlett. Aquí se muestra la arrogancia del que se cree superior a través de la crueldad descarnada, el abuso por la simple satisfacción de verse más fuerte. Ni evolución ni moraleja. Solo un espeluznante reflejo de un comportamiento humano que, de comedia, tiene poco.

A partir del título polisémico, la dirección de Pau Roca juega con acierto e ironía con las imágenes del mundo de los toros en la puesta en escena a cuatro lados. Rodeamos el arenal de la plaza para ser voyeurs partícipes de la matanza mientras la iluminación de Guillem Gelabert va intensificándose paulatinamente casi sin que seamos conscientes.

Si bien Rodríguez y Carreras siguen en arquetipos de personajes muy fieles a su línea –pienso en el patetismo del primero en L’hostalera y en la soberbia del segundo en Pretty-, una de las actuaciones más impactantes es la de Ulldemolins, especialmente en el demoledor monólogo final. Un jaque mate rotundo, sangriento, apoyado de forma progresiva por movimientos, luz y vestuario – atentos al diseño y al uso de este último, a cargo de Laura Garcia.

[...]

Lee la crítica completa aquí

31/03/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

“Lidia, capote, estocada y muerte”

La veritat és que Sixto Paz Produccions no em deixa mai de sorprendre en les seves propostes. Aquest cop penso que fins hi tot s’ha superat. Des del meu punt de vista, aquesta proposta és realment genial !!!

“Bull” és una obra del dramaturg britànic Mike Bartlettque, estrenada l’any 2013, que ens parla d’assetjament, en aquest cas laboral, però que el podríem ubicar en qualsevol altra tipus d’assetjament, com podria ser l’escolar o el de relacions de parella.

Primer de tot fixem-nos en el títol de l’obra “Bull”, com el seu autor és anglès, traduïda al català significa brau; si seguim jugant amb la paraula, bull és l’inici de la paraula bullying, que traduït al català significa assetjament . “Bull” és la combinació entre el brau i l’assetjament.

El que han fet els Sixto Paz ha estat explicar-nos una història sobre tres companys de feina que lluiten per mantenir el seu lloc de treball talment com si es tractés d’una cursa de braus.

El públic entrem dins la plaça, al mig hi ha l’arena de sorra (oficina), al seu damunt es pot veure una línia blanca, és la ratlla del “picador”. El públic anem agafant seient. A mi m’ha tocat la contrabarrera, altres el que seria el “palco presidencial” i la resta de públic han ocupant les grades que envolten l’arena.

El personal de plaça reparteix els programes entre els assistents.

L’ “arenero” s’encarrega de mantenir en condicions la sorra dorada del “ruedo”.

Sona un pasdoble. La presidenta aixeca el mocador i tot seguit entra la quadrilla (els treballadors de l’empresa), ho fan amb pas ferm, segur, fan el “paseillo” i saluden a la gent. En Tony (Joan Carreras)(Subaltern), l’Isobel (Mar Ulldemolins) (torero) i en Thomas (Marc Rodríguez) (brau), esperen en Carter, el director (David Bagés)(President) que ha de decidir a quin d’ells acomiadar.

Tots tres empleats volen mantenir la seva feina. Fins on seran capaços d’arribar per protegir el seu lloc de treball ? Qui torejarà? i qui serà torejat?

Comença la cursa de braus.

“Bull” és una obra amb un potent missatge contra l’assetjament; una proposta intel·ligent i molt ben construïda, que ens fa reflexionar sobre un tema que malauradament cada cop és més actual arreu del món. L’assetjament és cada cop més present en diferents àmbits socials. Això es molt preocupant. Què està passant?

Bull és una obra, amb un text moltes incòmoda, que et colpeja l’estómac una i un altra vegada, que guanya intensitat a mida que avança l’obra. Gran part del mèrit d’aquest muntatge són les magnífiques interpretacions que fan cadascun dels actors del seu personatge. La caracterització, moviment i vestuari estan molt estudiats, són una part molt important a l’hora de donar-nos tota la informació de quin paper representa cadascun dels actors. En definitiva un espectacle d’aquells que jo n’anomeno rodó i del tot imprescindible.

14/03/2018
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Oportuna pero no del todo redonda

Desde el 2013 la productora Sixto Paz ha creado una serie de espectáculos con sello propio, consiguiendo grandes aciertos (Pulmons, Història, Tender Napalm) y sufriendo también algunos pequeños tropiezos (Dibbuk, Pretty). Con Bull quizás se han quedado a medio camino, puesto que la obra sigue la máxima de los diálogos penetrantes y las situaciones comprometidas pero quizás abusa del símil taurino, haciendo que una buena idea se transforme en un contexto demasiado obvio. También es cierto que en algunos momentos la historia no acaba de elevarse por culpa de una cierta reiteración y una composición de personajes demasiado esquemática. Los actores hacen y deshacen para conseguir dar coherencia a sus arquetipos, hasta el punto de encontrar momentos brillantes. Iván Rodríguez construye de forma ejemplar una víctima con aristas y contradicciones; Joan Carreras interpreta a una especie de dandy sin escrúpulos; Mar Ulldemolins es la que se encarga de torear con más firmeza al trabajador asediado, y finalmente David Bagès es el directivo que tendrá que tomar la decisión de prescindir de alguno de los tres trabajadores del equipo. Una obra de contenido duro y un humor inesperado, de aquellos que surgen en los momentos menos adecuados y que te dejan la sonrisa congelada en los labios. Una obra quizás no del todo redonda -creo que con algo más de sutileza la cosa habría funcionado mejor- pero desgraciadamente actual y oportuna.

27/04/2018
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Maltratos de oficina

Hace mucho tiempo que las dinámicas tóxicas de oficina y los diferentes maltratos laborales forman parte de la ficción teatral. A veces con el foco puesto en el sistema y otras en las relaciones humanas, el hecho es que esta temática nos ha traído, a lo largo del tiempo, obras tan memorables (y diversas) como Glengarry Glen Ross o El método Grönholm. En este caso, Bull parece seguir, en parte, la línea de estos dos ejemplos, centrándose, no obstante, en la violencia cotidiana y, en concreto, en el abuso entre compañeros ante una situación de competencia extrema. Dirigido con solvencia por Pau Roca, el montaje no esquiva la incomodidad sino, al contrario, pone al espectador ante las circunstancias que, contundentemente, denuncia. Breve, directa e incisiva, la pieza funciona por su claridad impecable e intensidad narrativa. El problema, quizás, es que la misma naturaleza del relato lo hace demasiado previsible y la distinción entre buenos y malos peca de maniqueista. Por otro lado, el símil taurino que usan tiene su gracia pero, hasta cierto punto, resulta también algo caprichoso. Por lo tanto, en conjunto, se puede decir que vale la pena por disfrutar de las interpretaciones de un cuarteto de actores magnífico y de un texto que afronta el conflicto sin concesiones, a pesar de que algunos espectadores echarán de menos giros argumentales o, incluso, un sentido del humor más explícito.

15/03/2018
Ramsés Martínez Barquero
Teatre Barcelona

Insuficiente para salir por la puerta grande

La productora Sixto Paz trae a la sala La Villaroel un texto de Mark Barklett: Bull. Se trata de una obra en la que se habla sobre el llamado mobbing, aquí denominado bullying (palabra con la que se juega para relacionarlo con el ámbito taurino, que condicionará la puesta en escena).

La obra cumple con lo que promete: en una hora aproximadamente, el público asiste a una verdadera sangría en la que un empleado es destripado por sus compañeros; demostrando así la crueldad que existe en el mundo empresarial y la competitividad exacerbada que se lleva en las grandes compañías internacionales.

De manera acertada, Sixto Paz relaciona la temática de la obra y su título (Bull y el acoso laboral) con su traducción al catalán para modificar la puesta en escena y adaptar la escena y el abuso con un juego simbólico: una plaza de toros. De esta manera, se nos presenta un ruedo en el que Thomas (Marc Rodríguez) será toreado por sus compañeros de oficina e incluso con su jefe (Mar Ulldemolins, Joan Carreras y David Bagès respectivamente). Asistimos, por tanto, a un espectáculo de sufrimiento, en el que tres personas torturan a un hombre hasta acabar con él (véase aquí, por tanto, un paralelismo con lo taurino). El escenario recrea un ruedo con un fuerte simbolismo solamente aprovechado al principio y al final de la obra, sin mucha conexión durante el desarrollo de la trama.

Pese a un buen trabajo por parte de la productora y una actuación acertada por parte del elenco, la obra no acaba de entusiasmar. Tiene el potencial que acompaña a una temática tan predestinada a lo dramático o al humor ácido, pero se queda a medio camino entre ambas, sin ser ninguna. Un texto que acaba quedando un tanto llano, con un argumento predecible y muy simple, acaba por dar la impresión de quedar un tanto cojo. Se nota que es un buen trabajo, pero que acaba por dejar el sabor agridulce del trabajo bien hecho solamente a medias, pues no consigue que el público conecte emocionalmente con la víctima.

14/03/2018
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Toreges o et toregen?

Sixto Paz s'ha anat convertint en els darrers anys en una companyia de prestigi i a la qual val molt la pena seguir la pista. De fet, encara tinc molt present el seu muntatge de Pulmons a l'antiga Sala Beckett d'ara fa quatre anys, el qual ja marcava els punts forts i característics que tindria el seu teatre. En aquesta ocasió, s'endinsen en un text de Mike Bartlett per tal de parlar del linxament i dels papers que cadascun de nosaltres adopta socialment respecte els altres. Concretament, el text planteja el tema amb encert i proposa amb molta mala llet una situació en la que d'alguna forma ens farà sentir identificats i reflexionar al seu voltant. Així, a través dels diàlegs potents, d'una situació ben plantejada i d'un concepte metafòric molt encertat se'ns presenta una proposta realment entretinguda i substancial. A més, tot això queda recolzat gràcies a un posada en escena realment interessant i a unes interpretacions que potencien el seu efecte. Malgrat això, en ocasions el text es mostra repetitiu, tenint un la sensació que la història s'encalla i que li costa anar més enllà de l'inicialment proposat. No obstant, això no esdevé un problema per tal de poder gaudir de l'obra gràcies al seu bon plantejament i a la seva correcta exposició.

13/03/2018
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

El «ruedo» nostre de cada dia

Amb Bull, Sixto Paz torna a posar la mirada en un autor britànic, després d'haver dut a escena el Tender Napalm de Philip Ridley. En aquest cas, el text escollit és de Mike Bartlett, una obra curteta i incisiva que interroga l'espectador des d'abans de començar, ja que, tant l'imprescindible escrit de Pau Roca (director) al programa de mà, com una veu en off que ens convida a preguntar-nos si a la vida som dels que toregen o dels que som torejats, i del que no ens adverteix és de que qualsevol de les dues opcions ens deixa en una situació gens desitjable: fas mal o et fan mal?

Tres companys de feina esperen el seu cap que ha de comunicar-los quin d'ells serà acomiadat. Isobel (Mar Ulldemolins) i Tony (Joan Carreras) s'alien de manera natural per a enfonsar el tercer en discòrdia, en Thomas (Marc Rodríguez), que patirà i, probablement, ha estat patint l'assetjament dels seus companys, que ho han fet per la "supervivència de l'espècies", perquè podien fer-ho, perquè són més forts. La crisi econòmica que no té escrúpols a l'hora de deixar-los sense feina, sembla legitimar la Isobel i en Tony a no tenir-ne a l'hora d'esclafar en Thomas. Però una altra cosa és encara més inquietant. Bartlett descobreix que potser cap de nosaltres estem tan lluny de la manera de fer d'en Tony i l'Isobel i, sobre tot, ens adonem que aquests dos han fet mal en Thomas perquè poden, simplement.

Pau Roca ha volgut que el combat es dugui a terme en una plaça de toros (a l'estrena anglesa, l'escenari era un ring de boxa), l'escenari d'un abús que perpetraran un home i una dona com qualsevol de nosaltres. El bullying viu de la subtilitat i és en aquest punt on el text de Bartlett perd contundència, ja que la manera com els assetjadors duen a terme la seva estratègia no ho és, sovint és brusca, la qual cosa fa que el resultat final perdi intensitat i veritat. Els actors estan per sobre dels personatges escrits, especialment Joan Carreras que fa un esforç enorme per trobar el to i el ritme adequat.

11/03/2018
Magui Alba

El utilizar el concepto de una corrida de toros para escenificar esta historia es algo muy bien pensado y atractivo. Aún así, lo más fascinante de la obra es como sales lleno de dudas, de preguntas, ya que todos hemos vivido situaciones parecidas en cualquier ámbito de la vida, ¿Toreo? ¿Me torean? ¿Porqué soy cómplice cuando veu una situación así? y lo más grave, ¿Porqué me he reído tanto con este texto? ¿Acaso es una situación graciosa? ¡Las carcajadas eran continuas a lo largo de la función!
Sin duda una obra amena y reflexiva.
La crítica completa al següent enllaç!
https://maguiagritopelao.wordpress.com/2018/04/28/bull-de-mike-bartlett/

28/04/2018
Marta Turu Pedrola

Una de les lleis més bàsiques de la natura dicta que només el més fort sobreviu; i a Bull, on durant una hora i mitja s’escenifica la destil·lació més pura de la competitivitat i l’agressivitat de l’ésser humà, aquest dictamen queda més manifest que mai. A través d’una posada en escena desenfadada i divertida (amb l’al·licient de la Villarroel, que sempre resulta un valor afegit), i un inici molt còmode i fins i tot graciós, el fil argumental de l’obra va transcorrent amb ritme constant i ens incita a ser partícips d’uns fets que, paradoxalment, estem farts de criticar.
L’actuació dels quatre actors resulta impecable, cadascun d’ells amb un personatge de perfil molt definit i concís, fet que facilita la tasca empàtica de col·laboració passiva des de la grada. Destacar un Marc Rodríguez especialment expressiu i comunicatiu, fidel fins al final.
En poques ocasions s’aconsegueix transformar una comèdia en una crítica amb força, però Bull planteja preguntes molt incisives a través d’un prisma comparatiu molt peculiar. I és que les bromes que al principi ens resultaven gracioses i punyeteres, potser més tard ens despertaran una part de la consciència força més incòmoda i afilada… Fins on estem disposats a arribar per a protegir-nos en el nostre entorn laboral? Tenim ben clar qui és presa i qui depredador? Podríem defensar sense titubejar la nostra innocència?

25/04/2018
san

Demasiado valorada para lo que vi.

31/03/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Obra dura y llena de mala leche sobre el acoso en el trabajo. La verdad es que no me podía creer lo que estaba viendo!
Demasiado a saco no creéis?
Los personajes que nos contaban la obra los veo demasiado crueles, retorcidas y maleados. Ni una pizca de compasión ni ningún tipo de empatía. Lo he visto demasiado forzado!
Me ha parecido muy original la escenografía de la plaza de toros (aunque demasiado desangelada) con el tema a tratar.
A pesar de todo tengo que reconocer que amar Ulldemolins y Joab Carreras están estupendos. Hacen tan bien sus personajes odiosos que incluso me han dado ganas de levantarme y pegarles jajajaja

16/03/2018
Hèctor Fibla Ferrà

Una obra curta, àcida i crítica amb els abusos de poder al treball. Els actors estan molt bé, potser falta una mica de volada al text.

12/03/2018
Josep Via Santacana

Un estrena a la Villarroel acostuma a obrir expectatives altes per la magnifica trajectoria habitual a la hora de escollir les obres, aquesta vegada no han mantingut el nivell alt habitual pro personalment discrepo en apreciacions concretes que he pogut llegir, dons per mi l’espai escenic hem sembla un gran encert amb la forma de una plaça de braus, ja abans de començar els venedors que hi han a les plaçes repartits i oferin els productes habituals a aquets llocs esparcits per la Villarroel i ambientant de forma adequada .Enmig de la plaça, la sorra corresponent ,espai de lluita desigual apropiat per reflexar que a la societat actual esencialment estan els que abusan, maltraten i en chuleria acaban destrozan al que consideren inferior, un combat entre els prepotens i els debils, entre els que torejan i els que son torejats. El llamatiu color vermell del vestuari de Mar Ulldemolins molt significatiu. Per mi lo millor de la obra, aquesta similitut entre un comportament inhuma i abusiu dels forts amb el debil amb la complicitat del entorn, tot encaixa amb la escenografia de una plaça de braus amb aquest cas l´animal acorralat i maltractat no es un toro sino un ser humà,el mes debil i maltractat per uns companys de feina prepotens i amb la complicitat de un indesitjable director de la empresa.Destacaria el bon treball de Marc Rodriguez, el personatge»torejat» , la arrogancia de un jefe cregut pro creible, magnific,David Bagés, la chuleria quasi torera de un personatge repelent fet a mida de una gran Mar Ulldemolins i acaban el grup un personatge cinic,el de Joan Carreras ben encaixat,amb la encertada direccio de Pau Roca.El problema que tot aixo suficienment interesant en teoria, en la practica no m acaba de resultar nomes 1 hora i podria ser hasta menys. Resumint interesant sobretot per aquesta equiparaçio del abus de poder i salvajisme devant del debil a la societat actual amb algo com pot ser una corrida de braus, com es deia al principi de la obra un enfrontament desigual entre toreadors i torejats ,a la vida real,amb una interpretaçio absolutament creible, que pot justificar una vegada mes anar a la Villarroel.

10/03/2018
Josep OS

Ahir vaig estar a La Villarroel a l’estrena d’aquesta obra del dramaturg britànic Mike Bartlett i que dirigeix Pau Roca. Ens situa en una empresa on tres treballadors (Carreras, Rodríguez i Ulldemolins) esperen la decisió del director (D. Bages) de a quin dels tres acomiadarà a causa d’una reducció de plantilla. Aquesta espera comporta una lluita on tot hi cap per no ser l’escollit, humillacions, assetjament, el jo sóc el millor i la prepotència. El tema per desgràcia molt actual, podria ser interessant però a mi tal com està plantejat no em va arribar en absolut. Només dura una hora i es va fer molt llarga, repetitiva i considero que se li podia treure moltíssim mes suc. La posada en escena amb escenografia inexistent tampoc ajuda en res. I pel que fa a la interpretació la qualificaria de correcta tot i que ser sent qui menys protagonisme té, D.Bagés està per sobre. Esperava molt més i vaig sortir molt decebut.

09/03/2018

Ver todas

Deja tu opinión

Pau Roca estrena ‘Bull’ de Mike Bartlett a La Villarroel

La productora Sixto Paz es planteja fins a on som capaços d’arribar per protegir la nostra feina a Bull, la segona coproducció amb La Villarroel després de Pretty. Es tracta […]

6 marzo 2018