Divendres de Setmana Santa, 19 d'abril, ventolera als carrers, metro de gom a gom i un
Onyric teatre Condal amb una bona entrada, per veure de nou un musical que des de la seva estrena en 1996 a Nova York, s'ha convertit en un fenomen que ha fet la volta al món.
RENT va arribar a Barcelona, al Teatre Principal, l'any 1999 de la mà de Focus i ara torna, 20 anys més tard en una renovada
versió en castellà de la mà de
Daniel Anglès i Marc Gómez. Tal com ens van comentar
Daniel Anglès, director de la proposta, a la
roda de premsa,
RENT es converteix en la primera producció pròpia del projecte
Onyric Teatre Condal.
Ara fa 3 anys, l'any 2016
Daniel Anglès va impulsar una versió en català que es va estrenar al
Casino Aliança de Poblenou i que nosaltres vam veure dues vegades (ressenya que podeu veure en aquest
enllaç), ... recordant encara aquella
primera versió del 1999 on el mateix Daniel Anglès feia el paper de Mark Cohen, el narrador de la història.
RENT és un musical nascut a l'Off Broadway i va ser guanyador de 4 premis Tony, 6 Drama Desk Awards i 1 Pulitzer.
Inspirat en la Bohème de Puccini, està escrit per un jove
Jonathan Larson (1960-1996),
que va morir de forma inesperada després de l'últim assaig general abans de l'estrena. Un show autobiogràfic on Larson va incorporar episodis de la seva vida.
Hem vist
una producció que ha complert i superat amb escreix totes les nostres expectatives, perquè ens ha fet tornar a vibrar amb el magnífic equip que ho fa possible.
Un equip d'actors, cantants, ballarins i músics immillorable.
L'escenografia de
Laura Galofré i Raquel Ibort, és similar a la que vam poder veure a l'Aliança, però evidentment
adaptada a l'escenari de l'Onyric, oferint una visió molt més plana i amplia. Extraordinari el joc de llums de
Xavi Costas i Daniel Anglès i el so de
Jordi Ballbé que aconsegueixen incorporar-nos dins de l’escena. Magnífic també el disseny de vestuari de
Laura Galofré i
Raquel Ibort i la caracterització dels personatges de
Núria Llunell.
Daniel Anglès dirigeix amb excel·lència un equip de 17 actors molt joves, entre els que és necessari destacar a
Iñaki Mur (Mark Cohen),
Víctor Arbelo (Roger Davis),
Júlia Bonjoch (Mimi Márquez),
Albert Bolea (Ángel Schunard),
Àfrica Alonso (Joanne Jefferson),
Anna Herebia (Maureen Johnson) i
Xavier Navarro (Tom Collins).
Alguns d’ells ja havien interpretat els mateixos papers en la versió catalana (Víctor Arbelo, Albert Bolea, Anna Herebia i Xavier Navarro). La resta del repartiment la integren
Peter Vives en el paper de Benjamín Coffin III,
Clara Altarriba, Marc Andurell, Iskra Bocanegra, Nil Bofill, Raquel Jezequel, Edgar Martínez, Elisabet Molet, Marc Gómez i Joana Roselló.
Una posada en escena on tots ells ens han transmès molta energia i vitalitat i
han aconseguit un muntatge sensacional.
Cal destacar la coreografia d’
Óscar Reyes i la direcció musical de
Miquel Tejada (als teclats), que amb l’equip de músics de la banda David Txes/Unai Eixaguirre (guitarra 1) , Adri Mena (guitarra 2+teclat 2), Pol Barbé/Roger Julià (baix elèctric), Berenguer Aina/ Betel Martínez (percussió) i Miquel González (teclats) ens han regalat
una genial banda sonora en directe.
Un magnífic homenatge a un musical que ha fet història i a un compositor que no va poder gaudir de l’èxit que li reportaria. En finalitzar l’espectacle, als laterals del teatre unes projeccions recorden aquell RENT del 1996 i al seu creador.
Potser és el Musical de major qualitat artística i tècnica que mai han vist els nostres ulls als escenaris de casa nostra.
Gràcies Daniel Anglès per aquest magnífic regal i
per la teva obstinada perseverança en intentar aconseguir que Barcelona torni a ser una ciutat capdavantera en aquest gènere. Intentarem tornar a veure'l abans que desaparegui de la nostra cartellera.
Si us agraden els musicals,
aquest és un IMPERDIBLE.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ
Excepcional!
Tot i que Rent porta més de vint anys viatjant d’escenari en escenari, les problemàtiques que narra són omnipresents, des de la seva representació del col·lectiu LGBT, que en aquests moments de bogeria política, no està de més, fins a la seva conscienciació sobre l’estigma del Sida.
Producció molt cuidada, amb una potent banda i un compacte grup d’intèrprets que despleguen un treball molt coral seduint-nos pel seu talent i entrega absoluta.
La llista de destacats és llarga i els oblits poden ser injustos, però les mirades es van per igual a la superdotada Anna Herebia que forma un gran duo amb Àfrica Alonso, Albert Bolea, imparable com el drag Angel, o cap a la sensibilitat de Xavier Navarro i Iñaki Mur, a la força i seducció de Júlia Bonjoch, al lliurament de Víctor Arbelo …
És un fet constatable que ha irromput molt talent jove al teatre català per aixecar aquests grans títols de Broadway o al West End. i que, per tant, els musicals han arribat a Barcelona per quedar-se. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/05/25/rent-el-musical/
Mi musical preferido
Un espectacle únic que emociona. Ha de ser un dels imprescindibles per a tota persona que li agradi el teatre musical i/o s’està formant per fer-ne.
Felicitats a tot l’equip sencer! Tant de bó seguiu molt més temps a cartellera.
D’aquells musicals que deixen petjada…. Renovat i fresc!
Nivel actuación del teatro escolar aunque lis actores jóvenes hacen lo más posible para estar bien, pero corriendo a copiar los caracteres del musical original del Broadway todos pierden. El rockero, la strip, la pareja lesbians, el profesor tienen una pinta grotesca y absurda. Ángel salva un poco la accion pero muere pronto… New York que está presentado sin vocal negro parece un cadaver palido. La escena con pecho desnudo y la orgiá son absurdos y innecesarios. La coreografía pobre tampoco ayuda. Lo único que corresponde al musical original son los textos perfectamente traducidos pero es un mérito de gran idioma español. El resumen: la ensalada sin salsa.
Em va agradar moltíssim, sobretot la segona part, on la història agafa consistència. Impressionant el talent que hi ha sobre l’escenari. Una gran obra i un luxe poder-la veure a Barcelona.
Me quito el sombrero ante tal explosion de juventud que canta,baila e interpretan de maravilla acompañados de unos buenos musicos y una puesta en escena nada envidiable al west end o Broadway. Felicidades Dani cada vez te superas.Solo decirte que quizas se tendrian que perfilar mejor las historias.Un gran espectaculo si señor.
Ahir vaig estar a Onyric gaudint d’aquest Musical de culte de Jonathan Larson dirigit per Daniel Anglès, coreografies d’Óscar Reyes i direcció musical de Miquel Tejada. L’any 1999 si no recordo malament, el vaig veure al Teatre Principal i em va impactar, en aquella ocasió qui ara el dirigeix D. Anglès, interpretava el personatge de Mark. El que ara podem veure és una reposició, en aquesta ocasió en versió castellana del què fa 3 anys es va poder veure en català, jo no vaig poder fer-ho, a L’Aliança i tot i que alguns intèrprets repeteixen, s’ha fet un important canvi en el càsting. Com molts ja sabeu ens situa a l’Alphabet City (actualment East Village) de N.Y. dels anys 90 on viu un grups de joves bohemis que lluiten per tirar endavant en un barri marcat per la sida que molts d’ells pateixen en primera persona i que és un cant a la vida i esperit de superació. En aquesta ocasió i més que la primera vegada que el vaig veure, m’he emocionat en molts moments sense poder evitar els ulls humitejats i el motiu no és altre que l´entrega, la força i el creïble que ho fan els 17 actors-cantants que es deixen la pell i és que s´em fa difícil destacar algun perquè tots tant a nivell individual com coral estan extraordinaris. Una escenografia i il·luminació espectacular i impactant, difícil de millorar. I cinc músics (teclats, guitarres, baix i bateria) que toquen de meravella i que a efectes auditius dóna la sensació que sigui una gran orquestra. Un espectacle rodó que cal veure si o si (jo repetiré) i que us asseguro no us deixarà indiferents, Bravo, bravo la feina ben feta.
L’escenografia és correcte. Alguna actriu falla a nivell de cant, d’interpretació i de dicció. L’Albert Bolea està impressionant, el millor Angel que he vist. En general bé, les cançons de grup molt ben solucionades. Les butaques incòmodes, preus elevats, i no hi ha full informatiu de l’obra, has de pagar si o si (2€, preu molt elevat pel que et donen). Com que vaig anar a una prèvia, tornaré més endavant per veure si amb el rodatge millora el montatge. La vie bohème!