Daniel Anglès lleva a escena Rent, el musical rockero más cañero de Broadway inspirado en La Bohème de Puccini.
Un musical que ha dado la vuelta al mundo con temas tan conocidos como “Seasons of Love” y vuelve a Barcelona 20 años después de su estreno en castellano.
Un canto a la vida!

Sinopsis

Conoceremos un grupo de jóvenes con vidas muy diferentes y a la vez muy iguales que utilizan su creatividad artística para expresarse e intentar hacerse un lugar en la sociedad. Todos ellos cuentan su vida en ciclos de amor y hacen frente en su día a día enmascarado por la miseria, la resignación y la proximidad de la muerte.

EL MUSICAL 'RENT'

Nacido en el Off Broadway y ganador de 4 premios Tony y un Pulitzer, RENT rompió con todo y dio la vuelta a lo que pasaba en el Broadway clásico de los 90, cuando era muy difícil ver el escenario historias contemporáneas que reflejaran la vida real del momento.

El 26 de enero de 1996 se representaba por primera vez el musical RENT en la ciudad de Nueva York, dos días después de la muerte de su autor: el joven y desconocido Jonathan Larson. El espectáculo se convirtió rápidamente en un fenómeno que cambió la historia del género y conectó con una nueva generación que se identificaba con estos personajes que luchan por mantener su entorno, amenazado por la enfermedad y la muerte, que se aferran a la vida, que despiertan su lado más creativo y, sobre todo, que cuentan su vida en momentos de amor.

Duración:
150 minutos

Idioma:
Castellano

Sinopsis

EL MUSICAL 'RENT'

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 20

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Un musical de los que marcan generaciones

Rent no es uno de mis musicales favoritos y resulta que estoy repitiendo y repitiendo, señal de que esta producción está por encima de mi percepción de la obra: mérito absoluto de este Rent que vemos en el Onyric Condal.

Rent es un musical rock basado en la ópera La Bohème, que relata justo lo que pasaba en las calles de NY en los ’90, cuando se estrenó, estreno marcado por la muerte prematura del autor, Joanthan Larson (que siempre mitifica) y llegó a BCN en 1999. Daniel Anglès (uno de los protagonistas de aquel primer montaje) lo recuperó y dirigió en 2016 y ahora lo trae de nuevo, a un teatro grande, con vínculos con la versión previa, pero lo cierto es que este Rent ha crecido en todos los sentidos.

Un grupo de jóvenes conviven con el SIDA, la penuria económica, la especulación inmobiliaria, la censura artística, los estragos de las drogas y, claro, el amor y desamor.

La obra sigue siendo actual gracias al mensaje que resuena con muchísima fuerza: no day but today, no hay más que hoy, vive el momento a pesar de todo, optimismo vital que hace inevitable salir determinado a medir la vida en besos, amor, abrazos y amistad.

Entre los aciertos de este montaje encontramos el ritmo, frenético en la primera parte y más pausado en la segunda, la música, con la dirección de Miguel Tejada, más rockera que nunca -Seasons of love- sin perder sensibilidad -Without you-, la iluminación precisa y, tal vez, el mejor sonido de los teatros de Barcelona, no sólo potente sino nítido.

Lo menos mejor: alguna dicción e interpretación coreográfica.

Lo mejor: el equilibrio coral -que Rent necesita- gracias a los intérpretes, protagonistas o no, algunos con la experiencia de 2016 y con incorporaciones que, en general, elevan el listón. Destacan Iñaki Mur, la inocencia que cohesiona, Victor Arbelo, desgarro interior con una potencia que nos traspasa, Albert Bolea, un ángel de bondad en forma de drag queen, Júlia Bonjoch -hacía tiempo que merecía ser protagonista de un gran musical adulto- es sensualidad, fragilidad y determinación, Àfrica Alonso consigue que veamos el buen corazón que esconde la rigidez, Anna Herebia es pura energía y cuando termina su escena -sin ser mi favorita- la seguirías a cualquier protesta que encabezase y Xavi Navarro, todo sensibilidad con una voz versátil que enamora.

En resumen: Rent es una muestra de pasión, energía, optimismo, reparto joven con talento y muy preparado, con música que atrapa. Y todo, con mucha calidad.

07/05/2019
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un musical que ha fet història

Divendres de Setmana Santa, 19 d'abril, ventolera als carrers, metro de gom a gom i un Onyric teatre Condal amb una bona entrada, per veure de nou un musical que des de la seva estrena en 1996 a Nova York, s'ha convertit en un fenomen que ha fet la volta al món.

RENT va arribar a Barcelona, al Teatre Principal, l'any 1999 de la mà de Focus i ara torna, 20 anys més tard en una renovada versió en castellà de la mà de Daniel Anglès i Marc Gómez. Tal com ens van comentar Daniel Anglès, director de la proposta, a la roda de premsa, RENT es converteix en la primera producció pròpia del projecte Onyric Teatre Condal.

Ara fa 3 anys, l'any 2016 Daniel Anglès va impulsar una versió en català que es va estrenar al Casino Aliança de Poblenou i que nosaltres vam veure dues vegades (ressenya que podeu veure en aquest enllaç), ... recordant encara aquella primera versió del 1999 on el mateix Daniel Anglès feia el paper de Mark Cohen, el narrador de la història.

RENT és un musical nascut a l'Off Broadway i va ser guanyador de 4 premis Tony, 6 Drama Desk Awards i 1 Pulitzer. Inspirat en la Bohème de Puccini, està escrit per un jove Jonathan Larson (1960-1996), que va morir de forma inesperada després de l'últim assaig general abans de l'estrena. Un show autobiogràfic on Larson va incorporar episodis de la seva vida.

Hem vist una producció que ha complert i superat amb escreix totes les nostres expectatives, perquè ens ha fet tornar a vibrar amb el magnífic equip que ho fa possible. Un equip d'actors, cantants, ballarins i músics immillorable.

L'escenografia de Laura Galofré i Raquel Ibort, és similar a la que vam poder veure a l'Aliança, però evidentment adaptada a l'escenari de l'Onyric, oferint una visió molt més plana i amplia. Extraordinari el joc de llums de Xavi Costas i Daniel Anglès i el so de Jordi Ballbé que aconsegueixen incorporar-nos dins de l’escena. Magnífic també el disseny de vestuari de Laura Galofré i Raquel Ibort i la caracterització dels personatges de Núria Llunell.

Daniel Anglès dirigeix amb excel·lència un equip de 17 actors molt joves, entre els que és necessari destacar a Iñaki Mur (Mark Cohen), Víctor Arbelo (Roger Davis), Júlia Bonjoch (Mimi Márquez), Albert Bolea (Ángel Schunard), Àfrica Alonso (Joanne Jefferson), Anna Herebia (Maureen Johnson) i Xavier Navarro (Tom Collins).

Alguns d’ells ja havien interpretat els mateixos papers en la versió catalana (Víctor Arbelo, Albert Bolea, Anna Herebia i Xavier Navarro). La resta del repartiment la integren Peter Vives en el paper de Benjamín Coffin III, Clara Altarriba, Marc Andurell, Iskra Bocanegra, Nil Bofill, Raquel Jezequel, Edgar Martínez, Elisabet Molet, Marc Gómez i Joana Roselló.

Una posada en escena on tots ells ens han transmès molta energia i vitalitat i han aconseguit un muntatge sensacional.

Cal destacar la coreografia d’Óscar Reyes i la direcció musical de Miquel Tejada (als teclats), que amb l’equip de músics de la banda David Txes/Unai Eixaguirre (guitarra 1) , Adri Mena (guitarra 2+teclat 2), Pol Barbé/Roger Julià (baix elèctric), Berenguer Aina/ Betel Martínez (percussió) i Miquel González (teclats) ens han regalat una genial banda sonora en directe.

Un magnífic homenatge a un musical que ha fet història i a un compositor que no va poder gaudir de l’èxit que li reportaria. En finalitzar l’espectacle, als laterals del teatre unes projeccions recorden aquell RENT del 1996 i al seu creador.

Potser és el Musical de major qualitat artística i tècnica que mai han vist els nostres ulls als escenaris de casa nostra.

Gràcies Daniel Anglès per aquest magnífic regal i per la teva obstinada perseverança en intentar aconseguir que Barcelona torni a ser una ciutat capdavantera en aquest gènere. Intentarem tornar a veure'l abans que desaparegui de la nostra cartellera.

Si us agraden els musicals, aquest és un IMPERDIBLE.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

21/04/2019
Andrea Caballero García
Teatre Barcelona

El musical del amor y la vida

Veinte años después de su primer estreno, Rent, inspirado en La Bohème de Puccini, llega a Barcelona de la mano de Daniel Anglès. Dicho musical se convirtió en su momento en uno de los más revolucionarios de Bordway, de manera que siendo tan famoso y conocido, esta nueva producción ha creado mucha expectación.

Sin duda, esta nueva producción ha cumplido todas las expectativas gracias al fantástico elenco con el que cuenta. La puesta en escena de los actores, los cantantes y los bailarines es inmejorable, siendo la música y la voz en directo lo mejor del espectáculo. Un punto muy positivo del musical es que hayan adaptado las canciones originales en inglés al castellano, teniendo así la posibilidad de llegar a un público mucho más amplio, ya que la historia se explica a través de las canciones y no del diálogo. Debido a la larga duración del espectáculo, el musical queda dividido en dos partes: la primera más larga que la segunda. Puede ser por la duración o por el hecho de que haya muy poco diálogo, pero la primera parte resulta un poco larga. La segunda, también tiene partes mínimas de diálogo, pero es mucho más dinámica.

El attrezzo es un gran andamio inmóvil acompañado de bancos y de mesas móviles. Todas estas estructuras son ocupadas por los protagonistas. Todo esto queda reforzado por los efectos visuales que ligan a la perfección con la obra y que son, cuanto menos, sorprendentes.

Como conclusión, Rent es un espectáculo totalmente recomendado para aquellos amantes de los musicales que sin duda quedarán sorprendidos por la espectacular puesta en escena.

07/04/2019
Ramsés Martínez Barquero
Teatre Barcelona

Joven, enérgica, histórica

Es innegable el éxito internacional que ha tenido Rent en sus diversas representaciones nacionales e internacionales. Se trata de un musical que en su momento reelaboró muchos códigos de los musicales de Broadway y que se ha convertido en un musical icónico, debido a un gran potencial de su argumento y a su gran impacto en el público.

Su éxito lleva a que, 20 años después de su estreno original, puedan seguir dándose versiones que tratan de emular la original añadiendo o matizando algunos pasajes. En este caso, esta versión dirigida por Daniel Anglès y protagonizada por Iñaki Mur en el papel de Mark lleva al escenario del Onyric Teatre una producción con un elenco inmenso y unos recursos exitosos, complejos y teatralmente efectivos.

Se trata de un espectáculo en el que mediante constantes números musicales se desarrolla una historia emblemática, un canto a una juventud generacional de los 80/90 marcada por temáticas revolucionarias entonces como la libertad y diversidad sexual, el VIH, una vida bohemia… Un viaje emocionante por las vidas de unos jóvenes neoyorquinos artistas que da lugar a un viaje lleno de emociones y sentimientos. Pese a ello, la constante musicalidad y la abundancia y duración de estas canciones hacen que la representación se haga un tanto larga. Su división en dos partes, además, hace que la segunda parte contenga mucha más fuerza dramática que la primera y, por tanto, deje buen sabor de boca pero un recuerdo un tanto mermado de la primera.

El elenco hace un esfuerzo total, cantando y bailando durante todo momento. Es emocionante ver a un elenco tan grande ser tan enérgico durante tanto tiempo y ponerle tantas ganas. Su labor es vital, pese a que en ocasiones el texto y su drama sea tan generacional que, al menos para mí, no sea fácil empatizar con lo que sucede en escena. Pese a esto, los grandes números musicales y la fuerza de recursos escénicos como decorado, iluminación, la banda en directo, etc. provocan que el público sea consciente, durante el espectáculo, de estar viendo un musical de un gran valor y calidad.

En síntesis, la propuesta de Daniel Anglès significa un Rent que conmemora su 20 aniversario (escénicamente incluso, con un homenaje audiovisual final) con un elenco joven que se deja la piel para crear un gran espectáculo. Pese a ello, algunos puntos débiles pueden hacer desconectar al público en algunas ocasiones: su gran carácter generacional o la falta de diálogo frente a la constante canción durante un tiempo tan largo de representación hacen que el espectador pueda no empatizar tanto.

07/04/2019
Berta Cotrina Domingo
Teatre Barcelona

Una lluita difusa

Rent és un musical reconegut mundialment, escrit per Jonathan Larson, inspirant en la Bohème de Puccini. La seva trama central gira entorn un grup de joves, dels anys 90, bohemis que lluiten per tirar endavant. Un musical que li falta concreció, ens parla de molts temes, però són petites pinzellades molt superficials (la sida, el futur, la ideologia, l’art…) L’obra en si no acaba de crear un bon grup com a protagonista, sinó que ens ressalta el personatge Mark Choen, un noi que lluita per aconseguir realitzar els seus documentals a partir dels seus principis ètics. Tanmateix la seva lluita queda dissimulada dins la història. Quan vas a veure aquest musical és per escoltar les cançons, conegudes per molta gent.

Una primera part lenta, causada per la gran quantitats de temes que es volen presentar. Un ritme que accelera a la segona part on els girs de la història són constants. Una segona part que se’ns presenta amb la cançó: Seasons of love. I que acaba amb un homenatge al llarg recorregut del musical, afegint un plus d’emoció al final.

Un musical requereix una gran expressió corporal que acompanya del gran poder de la veu. Ens trobem amb una falta de moviment, l’emoció es concentra molt en la veu i els cossos s’obliden. Igualment quan et trobes més de 10 persones dalt d’un escenari fent una mateixa coreografia és espectacular. Parlant de la veu, un apunt molt personal, diria que el castellà és una veu poc musical, sonava millor en català. No per un nivell vocal, al contrari, s’hauria de felicitar, sinó pels sons que un llenguatge integra.

06/04/2019
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

RENTvolució!

Venir de Madrid a Barcelona només per veure Rent ha valgut la pena. És inevitable no emocionar-se amb aquest musical que va capgirar-ho tot en el seu moment, però que segueix mantenint els aires de revolució. Amb aquesta són tres les vegades que s'ha representat a Barcelona, en aquest cas el que podem veure sobre l'escenari del Teatre Condal és, pràcticament, Onyric. Tornem a viure una nova revolució de la vida bohèmia de la millor manera possible, creant i obrint les portes a nous espectadors que descobriran el que és Rent.

El musical de Jonathan Larson accepta tantes poques versions contemporànies que les diferències entre anteriors muntatges només es poden valorar en aspectes tècnics com la llum, el so i el canvi d'elenc. Meravellós joc de llums i so, que s'expandeix més enllà de la caixa negra i arriba fins la platea i el lateral de l'escenari. Pel que fa a les veus, algunes destaquen més que les altres, potser per falta de rodatge o inclús per inexperiència en el sector musical, però que no desllueixen en cap moment l'espectacle en general. Sigui com sigui, Daniel Anglès i el dinamisme dels moviments dels actors ens fa partícips d'una muntanya russa de sentiments a través d'una primera part justa de trama en comparació amb la segona, excel·lent, quan l'interès i els fets més rellevants de la història prenen sentit. No obstant, crec que en alguns moments importants i puntuals l'espectacle s'excedeix de distraccions visuals que no ajuden a centrar l'atenció de l'espectador on ha d'estar.

Un viatge 30 anys enrere que no deixa de sorprendre i que segueix posant els pèls de punta amb actuacions estel·lars com la de Júlia Bonjoch i Albert Bolea, el personatge més estimat per una gran part del públic: l'Angel. Un elenc més que notable que ens torna a recordar la importància de deixar de contar els anys amb minuts i començar a fer-ho amb amor. Tu com medeixes la teva vida?Llarga vida a Jonathan Larson!

04/04/2019
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Un musical revolucionario

En los años 90, Rent supuso toda una revolución en el mundo de los musicales, gracias a su frescura innovadora y una historia que reflejaba los problemas reales y la diversidad social de los jóvenes del momento. De este modo, rompiendo algunos esquemas, influenció a muchos de los musicales que han ido viniendo después y se ha convertido en todo un mito. En este caso, la puesta en escena dirigida por Daniel Anglès consigue transmitir esta energía generacional con una magnífica precisión técnica, especialmente, en cuanto al sonido y la iluminación. Se nota, en este sentido, que el director ha cuidado hasta el más mínimo detalle, consiguiendo como resultado un montaje más que digno que contiene un gran respeto, amor y admiración por el material original. El ambiente urbano de la escenografía es efectivo y vistoso, así como el diseño de vestuario que, realmente, te transporta a aquella época. Por otro lado, el reparto es bastante acertado, en general, pero, entre todos, destacan bastante unos magníficos Júlia Bonjoch (Mimi) y Albert Bolea (Angel), y un carismático Iñaki Mur como protagonista que es toda una revelación dentro del género. En definitiva, se trata de una apuesta satisfactoria que puede gustar a los aficionados y complacer al público nuevo. Una pieza aparentemente alegre que, poco a poco, tiene la capacidad de trasladarte a la parte más oscura de aquellos años, compartiendo con el público una tristeza y emotividad que necesitan, todavía, ser liberadas.

04/04/2019
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Mítica y generacional

Cada vez hay más voces que califican a Rent como uno de los mejores musicales de la historia, o cuanto menos de los más revolucionarios. No sé si estoy de acuerdo con la primera afirmación, pero la segunda creo que es difícil ponerla en entredicho. Rent supuso un cambio de paradigma en Broadway, llevó al mundo del musical una serie de temas que nunca se habían tocado, aportó un tono mucho más rockero y se convirtió claramente en un musical generacional. Hair lo fue en los sesenta, Jesus Christ Superstaren los setenta, y Rent en los noventa. Todo ello aumentado por la leyenda de Jonathan Larson, un compositor que vivió precariamente y que murió muy poco antes del estreno de su gran obra.

A Barcelona, el primer Rent llegó el 1999 en el Teatro Principal, pero se tendrían que esperar 17 años para volverla a ver en la Alianza del Poblenou. Aquella versión, dirigida ya por Daniel Anglès, es la que nos llega ahora al teatro Onyric, pero debidamente mejorada, mejor producida… y traducida al castellano. Una versión que no ha escatimado en nada y que luce de principio a fin. Y lo hace por una gran calidad del sonido, por un trabajo de iluminación igual de cuidadoso y por un reparto que defiende la partitura con solvencia. Es cierto que hay algunos actores a los que se nota que no cantan habitualmente, pero esto no desvirtúa el proyecto ni tampoco crea ninguna estridencia… como a veces acostumbra a pasar.

La segunda parte del musical funciona mucho mejor, pero creo que esto es un problema que ya presenta la obra original. Toda la primera parte se dedica a la presentación de los personajes y de las situaciones, alargándose quizás en exceso y presentando algunos números musicales que no aportan demasiado al conjunto. Después del entreacto, sin embargo, aparecen las mejores canciones y también los giros argumentales más interesantes. Por lo tanto, no os rindáis y aguantad hasta el final. Rent acaba dando lo que se espera de ella… y no creo que -gustos personales aparte- acabe defraudando a nadie.

03/04/2019
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

La veu d’una generació

Als anys noranta, un musical s'estrenava als escenaris de l'Off-Broadway just el dia en que el seu autor moria. Davant del seu gran èxit als circuits alternatius, aquest va fer el salt a Broadway i posteriorment a tot el món, convertint-se en un referent de l'època i en la veu de tota una generació. Havia nascut Rent. Diversos factors van contribuir al seu éxit i van fer que es convertís en una de les obres més estimades i en un musical de culte, arribant a tenir la seva versió cinematogràfica, tot i no ser gaire encertada. Així, factors com unes cançons potents d'estil rocker, una descripció punyent de la realitat dels joves, una posada en escena moderna i dinàmica o aconseguir transmetre un crit d'esperança no conformista davant dels problemes i les injustícies van aconseguir, entre d'altres, catapultar al que es considerat com un dels millors musicals dels noranta. A més, un clar exemple de que es tracta de molt més que d'un musical és que aquest va ajudar a contribuir a la normalització de les diferents identitats sexuals en la societat, plantejant la diversitat sexual des d'un punt de vista d'integració social i amb plena naturalitat i no des del de l'estigmatització.

El muntatge que ens presenta Daniel Anglès és molt dinàmic i transmet l'esperit i la força que requereix l'obra. A més, s'ha aconseguit fer una bona feina amb l'escenografia, aprofitant fins a l'últim racó de l'escenari i estant totalment en sintonia amb el bon treball de llums realitzat. Respecte al muntatge que fa tres anys va fer el mateix director al Poblenou, s'ha aconseguit un muntatge més sòlid, guanyant no només en factura tècnica, gràcies a comptar amb més mitjans, sinó també en la vessant artística. D'altra banda, la part musical resulta encertada, estant totalment en sintonia amb la posada en escena i brillant tant en les parts corals com indiduals, fent-nos gaudir durant tota l'estona a través d'uns temes excel·lents i d'una bona història, en general, ben executada.

Actualitzada 7/4/19

01/02/2016
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un dels 10 millors musicals de la història

Un equip de més de 50 persones, han aixecat aquest musical una altra vegada des de zero i ho han volgut fer precisament per estrenar-la en la data exacta que se celebra el 20è aniversari de la seva estrena al Off Broadway, aquell 26 de gener de 1996, encara no 48 hores després de la mort del seu creador Jonathan Larson. Els Voltaires vàrem tenir l'enorme sort d'assistir a aquesta estrena dimarts passat.

Quan va començar a sonar la primera cançó, de seguida vaig notar que m'estava emocionant i que els meus ulls s'humitejaven; llavors vaig pensar que aquest enorme esforç tindria la seva recompensa i que acabaria sent tot un èxit.

El resultat ha estat magnífic, especialment per la seva qualitat en la seva execució, també per una gran –grandíssima– posada en escena, que no té res a envejar amb molts dels musicals que es poden veure a New York o Londres... per l'enorme il·lusió que transmeten en tot moment els seus 17 actors i cantants, així com –o millor dit, especialment per– l'enorme qualitat de les interpretacions musicals en directe, efectuada tan sols per 5 músics que sonen com si fossin tota una orquestra.

Crec que paga la pena recolzar a aquest grup d'artistes que se l'han jugada per tal de portar a casa nostra, sense cap mena de subvenció. Malgrat alguns desajustos en les interpretacions que de ben segur seran solucionades amb el rodatge de les funcions, estic segur que hauran de prorrogar les quaranta funcions inicials previstes i que portaran el seu espectacle a altres ciutats de l'estat.

Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç del nostre Blog “Voltar i Voltar”: http://wp.me/p19AHZ-g7X

30/01/2016
Mercè Noguera Vilalta

Excepcional!

11/07/2019
Victòria Oliveros Layola

Tot i que Rent porta més de vint anys viatjant d’escenari en escenari, les problemàtiques que narra són omnipresents, des de la seva representació del col·lectiu LGBT, que en aquests moments de bogeria política, no està de més, fins a la seva conscienciació sobre l’estigma del Sida.
Producció molt cuidada, amb una potent banda i un compacte grup d’intèrprets que despleguen un treball molt coral seduint-nos pel seu talent i entrega absoluta.
La llista de destacats és llarga i els oblits poden ser injustos, però les mirades es van per igual a la superdotada Anna Herebia que forma un gran duo amb Àfrica Alonso, Albert Bolea, imparable com el drag Angel, o cap a la sensibilitat de Xavier Navarro i Iñaki Mur, a la força i seducció de Júlia Bonjoch, al lliurament de Víctor Arbelo …
És un fet constatable que ha irromput molt talent jove al teatre català per aixecar aquests grans títols de Broadway o al West End. i que, per tant, els musicals han arribat a Barcelona per quedar-se. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/05/25/rent-el-musical/

25/05/2019
Silvana

Mi musical preferido

21/05/2019
Nina

Un espectacle únic que emociona. Ha de ser un dels imprescindibles per a tota persona que li agradi el teatre musical i/o s’està formant per fer-ne.
Felicitats a tot l’equip sencer! Tant de bó seguiu molt més temps a cartellera.

09/05/2019
Anscari

D’aquells musicals que deixen petjada…. Renovat i fresc!

04/05/2019
Anna

Nivel actuación del teatro escolar aunque lis actores jóvenes hacen lo más posible para estar bien, pero corriendo a copiar los caracteres del musical original del Broadway todos pierden. El rockero, la strip, la pareja lesbians, el profesor tienen una pinta grotesca y absurda. Ángel salva un poco la accion pero muere pronto… New York que está presentado sin vocal negro parece un cadaver palido. La escena con pecho desnudo y la orgiá son absurdos y innecesarios. La coreografía pobre tampoco ayuda. Lo único que corresponde al musical original son los textos perfectamente traducidos pero es un mérito de gran idioma español. El resumen: la ensalada sin salsa.

03/04/2019
Annapadu

Em va agradar moltíssim, sobretot la segona part, on la història agafa consistència. Impressionant el talent que hi ha sobre l’escenari. Una gran obra i un luxe poder-la veure a Barcelona.

27/03/2019
miguel

Me quito el sombrero ante tal explosion de juventud que canta,baila e interpretan de maravilla acompañados de unos buenos musicos y una puesta en escena nada envidiable al west end o Broadway. Felicidades Dani cada vez te superas.Solo decirte que quizas se tendrian que perfilar mejor las historias.Un gran espectaculo si señor.

25/03/2019
Josep OS

Ahir vaig estar a Onyric gaudint d’aquest Musical de culte de Jonathan Larson dirigit per Daniel Anglès, coreografies d’Óscar Reyes i direcció musical de Miquel Tejada. L’any 1999 si no recordo malament, el vaig veure al Teatre Principal i em va impactar, en aquella ocasió qui ara el dirigeix D. Anglès, interpretava el personatge de Mark. El que ara podem veure és una reposició, en aquesta ocasió en versió castellana del què fa 3 anys es va poder veure en català, jo no vaig poder fer-ho, a L’Aliança i tot i que alguns intèrprets repeteixen, s’ha fet un important canvi en el càsting. Com molts ja sabeu ens situa a l’Alphabet City (actualment East Village) de N.Y. dels anys 90 on viu un grups de joves bohemis que lluiten per tirar endavant en un barri marcat per la sida que molts d’ells pateixen en primera persona i que és un cant a la vida i esperit de superació. En aquesta ocasió i més que la primera vegada que el vaig veure, m’he emocionat en molts moments sense poder evitar els ulls humitejats i el motiu no és altre que l´entrega, la força i el creïble que ho fan els 17 actors-cantants que es deixen la pell i és que s´em fa difícil destacar algun perquè tots tant a nivell individual com coral estan extraordinaris. Una escenografia i il·luminació espectacular i impactant, difícil de millorar. I cinc músics (teclats, guitarres, baix i bateria) que toquen de meravella i que a efectes auditius dóna la sensació que sigui una gran orquestra. Un espectacle rodó que cal veure si o si (jo repetiré) i que us asseguro no us deixarà indiferents, Bravo, bravo la feina ben feta.

24/03/2019
Julià

L’escenografia és correcte. Alguna actriu falla a nivell de cant, d’interpretació i de dicció. L’Albert Bolea està impressionant, el millor Angel que he vist. En general bé, les cançons de grup molt ben solucionades. Les butaques incòmodes, preus elevats, i no hi ha full informatiu de l’obra, has de pagar si o si (2€, preu molt elevat pel que et donen). Com que vaig anar a una prèvia, tornaré més endavant per veure si amb el rodatge millora el montatge. La vie bohème!

03/02/2016