Los bancos regalan sandwicheras y chorizos es un espectáculo vital, cargado de juventud, de música, que lucha contra la impotencia en la que los vierte esta sociedad y sus dirigentes; quiénes somos y cómo vivimos después de cuarenta años de Dictadura en España.

Sinopsis

¿Cuál es el sentimiento de los jóvenes ante los rastros del franquismo? ¿Qué significa para ellos la figura de Franco? La conocen en profundidad? Cómo influye en sus vidas la transición española y los silencios?

Una nueva generación ante el reto de analizar la memoria histórica de este país. Una nueva generación que habla de nuestra historia, de sus edificios y de las estructuras que les son impuestas y de cómo los hacen sentir. Estructuras políticas, arquitectónicas, históricas, lingüísticas, mentales, emocionales y, incluso filosóficas.

Duración:
75 minutos

Idioma:
Catalán
Castellano

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 30

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

«Chapeau» per aquesta companyia!

Creieu que és possible parlar del franquisme i riure? Doncs si, la companyia José y sus hermanas ho fa possible. Aquesta companyia que no ha fet més que emprendre el vol. Aquells que tenien unes agendes apretadíssimes a l'octubre passat, entre manifestació i manifestació, i no van trobar un lloc per poder gaudir de "Los bancos regalan sandwicheras y chorizos", com va ser el meu cas... aprofiteu que tornen a menjar-se l'escenari fins al 4 de febrer!

Un grup de joves sense por, atrevits i brillants enfronten els anys més foscos viscuts a Espanya amb un seguit d'idees humorístiques i pensaments irònics, per despertar la realitat que ha acompanyat les generacions posteriors al franquisme i la manera com s'ha ensenyat al sistema educatiu. Els 7 actors (5 actrius i 2 actors) mostren una gran capacitat de compenetració i es nota que s'ho passen bé sobre l'escenari. Estic convençaut que aquestes dues grans capacitats s'aconsegueixen per dos factors: el rodatge que té l'obra i el fet de ser alumnes de l'Institut del Teatre, on afronten els treballs escènics des de la pura identitat personal. Una aposta que funciona molt, apte per a tots els públics i que de ben segur que el recorregut dels participants no acaba aquí. Precisament, és una proposta que ens convida a reflexionar sobre la joventut, el talent i la història.

18/01/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un càncer de 40 anys de durada

Set joves actors de l'Institut del Teatre han constituït el col·lectiu "José y sus Hermanas", ells són Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Marta Díez, Carme González, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera. La dramaturga Silvia Ferrando ha dirigit tot el procés creatiu, on ella els hi va proposar parlar d'una època oblidada, de la que no s'ensenya a les escoles.

Què significa per ells la figura de Franco?

Com influeix a les seves vides la transició espanyola i els silencis?

Es deixen la pell a l'escenari amb una vitalitat i energia que s'encomana, en una proposta irònica i compromesa que porta a escena el sentiment dels joves davant dels rastres del franquisme.

Ens parlen de Franco, de Lorca, i de milers de soldats enterrats en fosses comunes, sovint situades a sota dels edificis que habitem. Enfronten el repte d’analitzar la memòria històrica d’aquest país.

Una proposta delirant, sense treva que ens incomoda i ens emociona. Una posada en escena dinàmica i vital que enllaça les escenes sense interrupció, amb un canvi constant de vestuari i amb l'únic suport de projeccions i música.

Unes boníssimes i entregades interpretacions de tots els actors, sempre tenint en compte la seva joventut i que s'estan iniciant en la professió d'actors professionals, ... però hem quedat especialment sorpresos de la versatilitat i la desmesurada activitat a l'escenari de Francesc Cuéllar.

Una mirada fresca, jove i crítica del què ens està passant, relacionat amb el lloc d'on venim i sota l'òptica d'aquest grup de joves talents que encara no han fet els 30 anys. La seva mirada sobre les seqüeles a la nostra societat del que ells defineixen com una malaltia, com un càncer de 40 anys de durada. Un intent de reclamar qui som i de reconèixer com som.

Una proposta imprescindible i més encara en l'actual moment polític que estem vivint.

No us la deixeu perdre per res del món !!!

Per veure l'article original sencer, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

09/10/2017
Lluís Mayench Pierre
Teatre Barcelona

Memòria amb segell propi

Franco, Lorca i els milers de soldats i civils enterrats en fosses comuns són el punt de partida i centre gravitacional d'una peça tant única com necessària. La directora i dramaturga Sílvia Ferrando capitaneja un vaixell postmodern amb tripulació sortida de les aules de l'Institut del Teatre pels mars revolts de la memòria històrica.

És una obra intel·ligent i sense treva. Té la capacitat d'incomodar-nos, fer-nos riure i emocionar-nos en qüestió de segons. Les escenes flueixen per si soles i s'enllacen amb total naturalitat. I el nivell energètic de tot l'espectacle és al·lucinant. Si bé és cert, que algunes propostes no acaben d'estar a l'altura de la resta, n'hi ha d'altres que són inoblidables. La metàfora del partit de futbol sense disputar la pilota o la imatge del monòleg fet d'esquena amb el tors nu (gràcies per ajudar-me a entendre l'escultura de Belvedere) seran de les imatges més potents d'aquesta temporada i, com aquestes dues, unes quantes més.

Els vents favorables de la situació política actual fan navegar triomfant damunt la cresta de l'onada una peça que sense cap mena de dubte ha remat molt per arribar fins on és ara. Els joves actors s'enfronten amb un l'enorme repte de tocar un tema que ha estat magrejat per tothom i ho fan destral amb mà però amb la suau i delicada precisió d'un forense. El talent i l'entrega damunt d'un escenari gairebé buit és totalment indiscutible.

Us agradarà a tots aquells que tingueu curiositat per veure què es cou dins l'Institut, aquells que cerqueu una nova llum, un nou relat, noves preguntes... dins de la memòria històrica o senzillament aquells que tingueu ganes de passar una bona estona però sense haver de sacrificar la intel·ligència, la reflexió i el bon gust escènic.

07/10/2017
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Memoria histórica

Si este mes (tan complicado, tan convulso, tan eterno aunque llevemos solo siete días) solo tenéis que ver una obra de teatro, quizás tendría que ser esta. Y no porque os ayudará a desconectar, sino porque os hará conectar. Conectar con la historia anterior, con una secuencia de hechos que, consciente o inconscientemente, nos han traído hasta el momento actual.

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos observa el franquismo con la mirada de aquellos que no lo vivimos, de aquellos que, a menudo, ignoramos datos importantes de lo que fue la dictadura y de lo que son todavía sus consecuencias.

Con una puesta en escena contemporánea y muy performativa y una dramaturgia excelente, el colectivo José y sus hermanas presenta datos, hace preguntas incómodas y nos pone cara a cara con el cáncer (así lo llaman ellos) que consumió este país durante 40 años. Una obra que habría sido necesaria y pertinente en cualquier momento, pero que ahora mismo se vuelve imprescindible.

No os la perdáis

Más información en Somnis de teatre

07/10/2017
Ramsés Martínez Barquero
Teatre Barcelona

Un teatro joven, valiente y necesario

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos es, para mí, una de las obras de teatro que no se acostumbran a representar y que se deberían representar con mucha más regularidad. En una primera lectura superficial, podríamos decir que trata sobre los restos del franquismo y la concepción que tienen los jóvenes sobre él.

Pero… ¿solamente es eso? Yo, personalmente, creo que se trata de mucho más que eso. Se trata de un teatro experimental, rupturista, sin miedo, joven. Se trata de una obra que hace parodia del tema más sangriento e hiriente de la historia contemporánea de España. Es una obra valiente, que no teme a hacer performances y a mostrar los prejuicios que, a su vez, se tienen de una juventud a la que se tacha de alienada, de esperanza perdida, de reflejo de una dictadura.

La compañía José y sus hermanas ofrecen en la Sala Tarantana una verdadera clase de teatro al público mediante un elenco de jóvenes del Institut del Teatre que se dejan la piel en una pieza puramente vanguardista. En esta obra hay lugar para todo: la risa, la reflexión, la indignación, el aprendizaje, la contemplación de la belleza teatral…

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos es una miscelánea que consigue transmitir al público lo que es el franquismo para la gente joven: motivo de indignación y lucha social pero también motivo de parodia. Mediante una gran multitud de escenas (en ocasiones muy crípticas, que el espectador aprecia por su belleza pero no acaba de entender del todo), el espectador queda conmocionado por la actuación de la juventud en torno al franquismo. Se trata de una obra que lleva a la posterior reflexión, ya sea para digerir tantas escenas tan distintas entre sí, o para volver una vez más a replantear preguntas e interrogantes acerca del franquismo y sus consecuencias.

22/01/2018
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Un ejercicio valiente y necesario

Cada vez que veo en algún reportaje que se pregunta a los adolescentes sobre Franco y éstos no lo conocen, o bien lo confunden con algún político actual, me entra un cierto malestar. Quien no conoce su pasado histórico corre el riesgo de que, tarde o temprano, lo vuelva a repetir. En este ejercicio teatral o experimento escénico, depende de cómo se mire, se parte precisamente de una premisa similar. Se coge a un grupo de actores jóvenes y se les empuja a bucear en la memoria histórica de la Guerra Civil española. El resultado es extraño, a ratos, pero casi siempre fascinante y acertado. Y es que en el escenario tenemos una serie de reflexiones que no nos hacemos a menudo, y que merecen toda nuestra atención.

El espectáculo parte de tres premisas imposibles: Franco está enterrado detrás de una pared del Institut del Teatre; los restos de Lorca descansan en el Poble Sec; existe una fosa común donde se preserva a los muertos de la guerra -separados por bandos- hasta que se les vuelva a necesitar … Son premisas absurdas, pero con cada una de ellas vamos descubriendo datos que desconocíamos o haciéndonos preguntas que quizás no nos habíamos planteado. Los siete actores se dejan la piel en una serie de performances que se toman muy en serio. No estamos ante un ejercicio teatral caprichoso, sino delante de un ejercicio valiente y comprometido. Hay momentos quizás un poco demasiado crípticos y escenas a las que les habría que dar alguna explicación más, pero el conjunto funciona y deja la huella que pretende, lo que no es siempre fácil de conseguir.

14/01/2018
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Jóvenes comprometidos

La llamada generación millennial (aproximadamente, los que ahora tienen menos de 30 años), acostumbran a ser tildados de frívolos, superficiales, materialistas, impacientes y caprichosos, entre otras muchas generalizaciones injustas. De alguna manera, los jóvenes de la Compañía José y sus hermanas reivindican, con este espectáculo, la vertiente más comprometida, luchadora y crítica de los chicos y chicas de su edad frente a la herencia de un estado con muchas carencias democráticas. Con crudeza, creatividad y sentido del humor, Los bancos regalas sandwicheras y chorizos es un ejercicio de denuncia inteligente y enérgico que señala y saca a la luz todo aquello de lo que no se habla de la España franquista y las graves consecuencias que ese silencio y permisividad conllevan. Con textos de varios autores (y también propios) y la dramaturgia y dirección de Silvia Ferrando, resulta sorprendente la capacidad que tiene el espectáculo de estar en sintonía con todo el que está pasando en la calle, sin haberlo tenido previsto durante su preparación. Esto es la muestra evidente del acierto de su enfoque hacia el tema que trata. La contundencia ideológica y el espíritu revolucionario de un grupo tan joven son una alegría que hay que celebrar y la prueba de que todavía queda espacio para la esperanza.

09/10/2017
Jordi Casas Duocastella

Espectacle refrescant, alternatiu i transgressor, però sense deixar de ser accessible i interessant per l’espectador. Farcit de dades demolidores que ens ajuden a entendre com hem arribat a la situació actual, en què els hereus del franquisme encara ocupen llocs de poder. Amb una posada en escena trencadora i original, sens dubte una companyia jove que caldrà seguir.

08/04/2019
Victòria Oliveros Layola

Boníssimes i entregades interpretacions de tots els actors, sempre tenint en compte la seva joventut, que es deixen la pell a l’escenari amb una vitalitat i energia que s’encomana. Una proposta delirant, sense treva que ens incomoda i ens emociona. Una mirada fresca, jove i crítica del què ens està passant i que hauria estat necessària i pertinent en qualsevol moment, però que ara mateix esdevé imprescindible. Contenta i orgullosa de veure què es cou avui dia dins de l’institut. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2017/10/22/los-bancos-regalan-sandwicheras-y-chorizos/

05/10/2018
Aina Cantí Mallofré

Una obra que transmet molt amb un estil molt innovador. Els autors són fantàstics!

28/01/2018
Agustí

Fresca, dinàmica, original, punyent… cal anar a veure-la.
Felicitats a la companyia… és un gust fer troballes com aquesta.

28/01/2018
Edu

Una obra muy original y emplea muchas técnicas y conceptos.

27/01/2018
Jaume Carbonell

Amb actrius i actors com aquests, tenim garantit un futur de teatre de qualitat i compromès. L’enhorabona!

25/01/2018
Gemma Peiró

Uns bandarres amb molta raó. Aneu-hi!

21/01/2018
Alba

Increible. S’ha de veure per poder explicar les emocions i pensament que transmet. Una critica a la dictadura perfecta pel moment polític actual. Molt bona feina. Felicitats!!

14/01/2018
Pedro

Una obra molt còmoda de veure, dinàmica i divertida, amb una forta càrrega reivindicativa.
No apta per als cecs i sords en història recent del país.
Si ets dels que penses que els joves actualmente no tenen ideales polítics, aquesta obra, per sort, et demostrarà que estàs equivocat.
Molt bona. Enhorabona.

14/01/2018
Anna

Fantàstica!! Aquest obra s’ha de veure!! He rigut molt però al mateix temps també m’ha fet pensar sobre el nostre passat.
Crec que tothom hauria d’anar-la a veure per fer-nos reflexionar sobre on estem ara i què fem per canviar.
Només felicitar els actors i les actrius!! MOLT BONA FEINA!! Enhorabona!!

12/01/2018
Maxi Power

Felicitats per estar sortint a la tele això vol dir que alguna cosa està canviant!

12/01/2018
Maxi Power

Súper recomanable hi vaig estar ahir i vaig flipar en colors amb tanta energia i potència de tots els actors és alucinant la força que tenen… al final no sabia si aplaudir perque et deixen tan pensatiu

12/01/2018
Blanca Pineda

Enhorabona! Heu sortit als Marcians de TV3, que bé que a la televisó es parli de tot el que convé desenterrar. Gràcies una vegada més

12/01/2018
Blanca Pineda

QUINA IL·LUSIÓ QUE TORNI AQUESTA PEÇA TAN XULA I NECESSARIA!!! SI US L’HEU PERDUT NO PODEU FANTAR-HI ARA, ENDAVANT AMB EL BON TEATRE COMPROMÉS

04/12/2017
Capitano Spavento

Teatro Salvaje. De lo mejor hasta el momento.

19/10/2017
Mª Rosa BR

Una obra àcida i malauradament necessària per a poder tenir clar d’on venim i en el lloc que estem encara, per a tots aquells que creuen que la dictadura és història. M’encanta que un grup de gent jove faci incidència en el tema del franquisme amb la cruesa que cal. Això demostra que als joves no els he igual el que es passi i el que va passar.
La companyia desprèn una energia que s’encomana, ho fan molt bé i la cançó final és una meravella com la interpreta aquesta actriu.
No us la perdeu, és una altra forma de pensar en teatre. Felicitats!

12/10/2017
Siscu

Fantàstica, genial, s’ha de veure per poder explicar totes les sensacions que et tramet. Els actors super guaiis… He rigut molt, però també he pensat en el meu temps, que per llavors va ser molt fotut…..
Però s’ha de veure i poder donar la teva critica, doncs per mi ha estat fantàstica, moltes felicitats a tots els actors i actrius, que son molt maques totes. Felicitats NOIS..

11/10/2017
Esther Pla

Es una mica de tot… Rius, penses, participes, admires, és un cúmul d’emocions. Estas sempre pendent dels moviments dels actors, quant et parlen a tu…. Si a tu… No t ‘adones que subtilment et parlen a tu.
Els actors… sensacionals, nois que ho donen tot i s’hi posen en la pell del seu personatge. S’ho passant genial, riuen, ploren, mostren el seu sentiment enver a la realitat en que vivim. Et treuen un riure quan realment ho necessites. I fins i tot et fan l’ullet. Hi ha un instant, en que arribes a gaudir d’una pau interior fantàstica. Bé S’ha de veure per poder gaudir de totes aquestes sensacions que et deixen amb la boca oberta. Aneu i desprès ja m’explicareu.

11/10/2017
Anna Penya

Operación volver al teatro completada. I de quina manera. Energia desbordant d’uns joves que amb un somriure ens van fotent cops de puny a la nostra memòria. Hi vull tornar!

11/10/2017
Josep OS

Ahir al Tantarantana vaig gaudir d’valent veient aquesta obra que ens porta la Cia. José y sus hermanas formada per set joves actors, dos homes i cinc dones (tot i que ahir van ser sis). Amb dramatúrgia i direcció de Sílvia Ferrando, aquesta obra justament ha vist la llum en el crític moment polític que estem vivint i ens parla sota el prisma d’uns joves que no van viure els quaranta anys de dictadura i feixisme com hem arribat al moment actual, i què hem arrossegat d’aquella etapa que dóna com a resultat una fràgil democràcia. Àcida, intel·ligent, dinàmica i amb un ritme trepidant, participativa, una muntanya russa d’emocions que de vegades t’incomoda i en la següent escena et treu un somriure. Un treball grupal extraordinari però que també dóna a cada un d’ells el seu moment. Canten, ballen, es canvien diverses vegades de roba a l’escenari, i sobretot es deixen la pell. Un imprescindible, fins al dia 29 d’aquest mes. Cal veure-la si o si.

09/10/2017
Blanca Pineda

Necesario para los tiempos que corren. Por fin un grupo de jovenes gritan basta a los herrores de nuestra historia BRAVO JOSÉ Y SUS HERMANAS

08/10/2017
Mariona Fort

Aquests dies no tenia ganes d’anar al teatre. Tenia ganes de ben poc, en general. I no només ho he trobat molt necessari, sinó que hi ha un humor irònic molt punxant. La nostra espanya fosca, la dels 40 de dictadura, la que ha provocat els aldarulls d’aquests dies! Un OLE ben gran per aquest grup de joves!

07/10/2017
Ferran Martí

MOLT NECESSARI. MOLT.
ANEU-HI, ANEU-HI!! UN RETRAT ÀCID I ENERGÈTIC DEL PERQUÈ ESTEM AIXÍ, DE TOT ALLÒ QUE NO HEM PARLAT. AMB UNA VITALITAT DESBORDANT!!!!

06/10/2017