Todo lo que necesitas para ir al teatro

L'Onada

L'Onada

Vuelve uno de los éxitos de la pasada temporada, la historia del experimento que va llevó a cabo el joven y carismático profesor Ron Jones en California, en los años sesenta. La Guerra del Vietnam, la música rock y las marchas antiracistas del Dr. Luther King están en todas las conversaciones. Ron Jones es profesor de instituto e intenta enseñar a sus alumnos de historia cómo se pudo forjar la sociedad que dio pie, en la Alemania de los años 30 y 40, al Nazismo y los campos de concentración y exterminio. Para hacerlo pone en marcha un experimento: durante varias semanas sus alumnos deberán seguir normas estrictas que les permitiran experimentar, desde dentro y en primera persona, lo fácil que és convertirse en parte de un aparato totalitario. Ellos aceptan, primero a regañadientes y luego con un entusiasmo progresivo, hasta el punto que el pequeño experimento corre el riesgo de escapársele a Jones de las manos…

Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Rakso senogara
    Rakso senogara

    Una proposta molt atractiva per la seva temàtica i molt ben interpretada i dirigida.
    L’Eduard Farelo està molt còmode en el seu paper de professor i els joves intèrprets que l’acompanyen també.
    Un tema per reflexionar i una posada en escena clara i directa, sense artificis.
    Del tot recomanable per passar una bona estona de teatre i de reflexió posterior.

    06/04/2014
  • Mr. Buyère
    Mr. Buyère

    Un muntatge original, magistral i molt net. Un bon ritme, un text alentador, un Eduard Farelo perfecte i amb els alumnes correctes, destacaria al Martí Salvat per sobre dels altres.

    24/03/2014
  • Llorenç Prats Canals
    Llorenç Prats Canals

    Abans que res cal felicitar cal felicitar els autors, director, actos i actrius i al Teatre Lliure per l’encert de reprogramarla. Ara que abunda tanta comedieta, monòleg i reflexió posmoderna (signes dels temps i de la crisi), veure teatre polític amb tots els ets i uts, amb una voluntat didàctica digna de Brecht és com una onada d’aire fresc.
    El text és desiquilibrat, com que la primera part se’ls allarga molt (1h i 20, pero que passen com un volado), a la segona part (45 minuts) han de liquidar l’experiment de pressa corrents, i aquella filigrana de la primera es torna un xic massa barroera i precipitada. La síntesi és una virtut, però només a l’abast dels grans mestres (com Kenneth Brown a La Presó), i sinó val més avisar i agafar el temps que calgui (com al Cas Oppenheimer, posem per cas), per esmentar dos cims del teatre polític.
    Però vaja, que això no vagi en detriment d’un muntatge àgil i fresc, d’una interpretació de l’Eduardo Farel·lo de solvència contrastada i d’una espontaneïtat i professionalitat per part de l’estol de joves actrius i actors que m’ha deixat bocabadat, sobretot comparant-ho amb el relatiu fiasco dels no tan joves del Caballero de Olmedo. El repte no era el mateix., és clar, però aquest ha estat resolt amb escreix. Vull veure més teatre com aquest o Translations, el nostre temps ho necessita.

    23/03/2014