Nou espectacle de
La Brutal, dirigit per
Julio Manrique. Es tracta de l'adaptació del text "
The Vibrator play" de la dramaturga nord-americana
Sara Ruhl (Wilmette, Illionois, 1974). Traducció i adaptació de
Joan Sellent que aquí s'ha batejat amb el nom de "
L'HABITACIÓ DEL COSTAT".
Ens sorprèn, d'entrada, l'escenografia d'
Alejandro Andújar que emmarca l'escenari com si és tractes d'una antiga fotografia, unit, també de la seva mà, a un acuradíssim disseny de vestuari que ens porta sense esforç a l'època victoriana on se situa l'acció.
Estem a la segona meitat del segle XIX, als afores de Nova York.
Dues habitacions separades per una porta tancada, l'habitació del costat és allà on el Dr. Givings (
Ivan Benet) passa consulta i aplica teràpies encaminades a combatre la "histèria" . L'ajuda una eficient llevadora (
Alba Florejachs). A l'altra habitació, a la sala, la senyora Givings (
Carlota Olcina), fascinada per l’arribada de l’electricitat, es troba sola i avorrida i intenta esbrinar que és el que passa a l'habitació del costat.
Un text que, tal com comenta Julio Manrique, busca la idea de transformació, on l'argument és una anècdota que provoca divertides situacions.
El més important rau en l'estat dels personatges i la seva clara transformació. Una obra esbojarrada que s’acaba convertint en una falsa comèdia de portes per on entren i surten tots els personatges provocant malentesos o situacions compromeses.
Un text que al mateix temps amaga el drama de les persones sotmeses als encotillaments socials o religiosos.
Carlota Olcina transmet una energia i vitalitat encomanadissa que contrasta amb la tranquil·litat del seu marit,
un magnífic Ivan Benet.
Mireia Aixalà és la Sra. Daldry, que arriba a la consulta acompanyada pel seu marit,
Xavi Ricart. Ella és la primera que experimenta amb la teràpia del doctor i descobreix el que és un orgasme.
La seva interpretació és brillant.
Intervenen també l'
Alba Florejachs en un paper molt seriós i en què, sense gaire text, transmet sentiments i emocions amb la seva gestualitat i les seves mirades,
Pol López en el paper del pintor Leo Irving, un artista bohemi i enamoradís que també és somet a la teràpia del doctor, i
Adeline Flaun, en un esplèndid paper de dida (però amb un petit problema de dicció que ens va dificultar entendre algunes frases), és la persona que sense tenir estudis ni pertànyer a una classe social acomodada, demostra conèixer millor la naturalesa humana.
Una proposta que amb un fil conductor diferent, ens parla de
la cara i la creu de la maternitat, de la sexualitat reprimida i de les diferències de classe.
A nosaltres ens ha agradat molt, especialment la posada en escena, una magnífica il·luminació de
Jaume Ventura, disseny de so de
Damien Bazin amb composició musical de
Carles Pedragosa.
Magnifiques direcció i interpretacions que ens han fet passar dues hores sense mirar el rellotge, i que se'ns ha fet fins i tot curta.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ
No és una obra que puguis tancar en un sol gènere perquè la trairies. Té alguna cosa de vodevil poètic i de comèdia esbojarrada de portes per on entren i surten tots els personatges provocant malentesos o situacions compromeses. Però, alhora, també és un drama emotiu amb profunditat i tristesa. Una obra còmica però que va destapant tabús de les dones (i també dels homes) sobre l’amor, el plaer, la sexualitat,… Manrique, ajudat pel magnífic grup d’actors i actrius, ha sabut equilibrar els ingredients d’aquest peculiar còctel per tal que el conjunt flueixi amb naturalitat fent-nos passar dues hores sense mirar el rellotge. Espectacular! Molt Recomanable! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/12/28/lhabitacio-del-costat/
Molt recomanable
Ahir a la Villarroel vaig estar veient aquesta comèdia Victoriana ambientada a finals del segle XIX escrita per la dramaturga nord-americana Sarah Ruhl, traduïda per Joan Sellent i dirigida per Julio Manrique. Amb una posada en escena i una escenografia molt aconseguida on els espectadors veuen l’obra com si d’una foto de l’època es tractés, se’ns presenten dos ambients, el saló i l’habitació del costat. A la segona, un metge (Ivan Benet) practica unes extravagants teràpies amb un aparell elèctric, un vibrador, que fa que desperti el desig dels que estan en el saló per descobrir que és allò tan meravellós que es practica a l’habitació del costat. El tema que podria caure en la morbositat és tractat de forma divertida i respectuosa sense arribar en cap moment a la vulgaritat. Això sí, crec que una retallada en el temps, 120 minuts, beneficiaria l’obra ja que hi ha escenes repetitives que perfectament es podrien suprimir. Un vestuari de l’època molt atraient i unes extraordinàries interpretacions de tots i dic tots i totes, sense excepció. Una obra per passar una bona estona, sense esperar molt més.
Julio Manrique trae a escena una obra ambientada en la época victoriana. En la que un científico experimenta con el uso de un rudimentario vibrador para curar las neurosis y la historia de las mujeres de la época.
La obra me ha gustado Gracias al buen hacer de Una Carlota Olcina y una Mireia Aixalà en estado de gracia.
Aunque tengo que poner la nota negativa en la excesiva duración de la obra. 2 horas se hacen pesadas para contar esta historia.
La escenografía sorprende nada más al teatro! Es muy vistosa y me gustó mucho pero mientras transcurría la obra tuve sensacion de claustrofobia e incluso a los actores se les veía incómodos andar por ella debido al poco espacio y a la abundancia de atrezzo por todo el escenario que impedía que camparan a sus anchas.
Otro punto positivo por el sonido (la lluvia, los llantos del bebé, el piano con las maravillosas melodías) y el vestuario de época que es muy vistosa.
Resumiendo: se deja ver pero retocando algunas cosas la obra hubiera sido redonda!