Sembla que no vàrem escollir la millor sessió possible, ja que ahir dissabte, dos dels papers principals estaven interpretats per les seves covers;
Maria Cirici substituïa a Lloll Bertran i
Neus Pàmies a Laura Aubert.
Tot i el disgust inicial per no haver-nos informat abans d'anar-hi,
es va anant diluint ràpidament, ja que el resultat final va ser realment magnífic, i molt especialment per l'
extraordinària veu de Neus Pàmies, actriu que ens agrada molt i que ja hem vist en algunes altres ocasions,... les darreres per exemple a "
Dolç" al Teatre la Gleva aquest abril passat, "
Vaig ser pròsper" a La Seca l'abril del 2018, ... o "
Scaramouche" l'any 2016 al Teatre Victòria.
Es tracta d'
una adaptació lliure i en femení de "
L'amansiment de la fúria" de William Shakespeare. Una producció que suposa
el primer espectacle de gran format de "Els Pirates" i la seva tercera adaptació d’una comèdia després de "
Somni d’una nit d’estiu" i "
Nit de Reis (o el que vulgueu)".
El que més ens ha agradat de LES FERES DE SHAKESPEARE, és sense cap mena de dubte,
la composició musical i també les lletres de les cançons d'aquest Musical,
fet en la seva totalitat a casa nostre des de zero i en la nostra llengua, el català. Una música d'una grandíssima qualitat que podria competir perfectament amb d'altres grans Musicals que es poden veure a Londres o Nova York.
Una producció que aconsegueix plenament complir amb el que prometia, és a dir,
fer una reflexió necessària i punyent, però al mateix temps d'una forma divertida,
sobre la identitat sexual i els rols de gènere. Ha capgirat totalment una obra que quan es va escriure, almenys a ulls actuals, era totalment masclista, convertint-la en un crit a favor del feminisme mes radical.
Dues hores sense pausa on gaudim d'una versió en clau de comèdia, d'una obra de Shakespeare, que
versionada de forma intel·ligent i actual, pot arribar a molt més públic de l'habitual.
L'escenografia d'Enric Romaní, és enorme i espectacular i sobretot ben resolta, ja que permet tenir a l'abast tots els escenaris possibles on passa la trama.
Creiem però que és molt discutible la solució en forma de passarel·la que allargassa l'espai escènic amb la bona intenció d'apropar als actors al seu públic, ja que aquests estan acostumats a tenir-los ben a prop en anteriors propostes de Els Pirates.
La passarel·la té el gran inconvenient de què els espectadors de les primeres fileres s'han de girar en les escasses escenes on els actors la trepitgen. Nosaltres estàvem situats a la fila 7 centrali malauradament estàvem gairebé ensorrats i ofegats davant mateix de la passarel·la, sense cap perspectiva possible. Recomanem per tant adquirir les localitats a partir de la fila 9 o 10 per veure-la com cal. A la nostra sessió la majoria d'espectadors de les primeres fileres, es van anant aixecant a mitja representació, per situar-se darrere amb una millor visió.
Ens va sorprendre favorablement la coreografia d'
Anna Romaní i el vistos i acolorit vestuari de
Maria Albadalejo.
Pel que fa a les interpretacions, aquestes són molt corals i estem segurs que la producció no pateix massa si una de les actrius, o dues (com en el nostre cas), han de ser substituïdes per les seves covers. Aquest fet ens indica que
la proposta té una gran solidesa i s'aguanta per la seva gran qualitat. Ens van agradar pràcticament totes les interpretacions, però voldríem destacar molt especialment a
Mariona Castillo, que ens té el cor robat des de fa temps.
La interpretació musical, malgrat que és de qualitat i en directe i això ja fa que guanyi mots punta a favor seu,
és potser el punt més feble d'aquesta proposta, ja que tractant-se d'un Musical, creiem que és molt escàs, .... escassíssim, posar únicament dos músics a l'escenari .... piano i saxo.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ 
L’obra ha estat una gran decepció, malgrat l’excel·lent treball dels actors, principalment la Laura Aubert. Vam començar malament perquè les nostres butaques de la tercera fila estaven encastades en una extensió de l’escenari en forma de T, que feia que algunes escenes no es poguessin veure sense haver de girar-se 180 graus. Ens haurien hagut d’avisar al comprar-les!
S’intueix que l’argument vol adaptar una comèdia de Shakespeare, però no va aconseguir enganxar-nos fins als darrers dos temes. Acudits sense gràcia que semblaven d’una altra època, cançons poca-soltes i sense ritme i sobretot una història sense cap ni peus. És una llàstima però no la recomanaré a ningú.
Sorprèn veure com li han donat la volta a un clàssic fent passar al públic per un munt d’estats diferents. Una escenografia que pot donar ambient a la època en la que es situa la història, encara que part del públic de les primeres files va cambiar de lloc per no perdre cap detall. Bona combinació d’humor, moments de crítica social y reflexions personals.
Una versió en clau de comèdia d’una obra de Shakespeare, versionada de forma intel·ligent i actual. Ambiciosa i moderna que funciona molt bé. Una lectura en què s’altera la història canònica per explicar-nos les vicissituds de quatre dones (Caterina, Bianca, Lucenzia i Trania) que lluiten per guanyar-se el seu espai dins la societat, tot presentant una solució darrera ben interessant, amb un matrimoni homosexual pel mig i, de propina, amb un número musical dedicat al clítoris., Musicalment, l’obra és una original barreja de llenguatges, de l’opereta a la comèdia musical o el jazz dels anys 20, així com pinzellades barroques a través de madrigals, recitatius i ostinatos que conversen amb swing, blues o pop. Per a això necessiten dotats intèrprets. Un espectacle bonic que paga la pena veure!!! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/07/06/les-feres-de-shakespeare/
Els Pirates nos sorprenden con una comedia musical basada en una obra de Shakeaspeare pero dándole la vuelta al patriarcado y vista desde la perspectiva de las mujeres.
Estamos en Padua. 1954. Caterina es una mujer de armas tomar: tozuda, rebelde, bruta sarcástica…. obviamente Nadie quiere casarse con ella y submadre está desesperada. Hasta que llega un pretendiente arruinado que hará lo que sea para ganarse el corazón de la chica y así casarse y heredar su fortuna. Lo conseguirá?
Esta es solo una de las tramas que encontréis en la obra. Los actores interpretan a varios personajes, actúan, cantan, tocan instrumentos. Una maravilla.
La pieza mejora en todos sus momentos musicales con unas canciones graciosisimas y divertidas.
Además se nota que todos los que hacen esta obra se lo pasan bomba representándola y el público lo disfruta.
Por poner una pega decir que la distracción de la escenografía con esa plataforma que invade el patio de butacas no es muy cómodo. Los espectadores de las primeras filas no podíamos ver todo el escenario según estabas sentado. Además que creo que no hacía falta esa pasarela…