Inauguració Grec 2016: Les bruixes de Salem

Inauguració Grec 2016: Les bruixes de Salem

El año pasado se cumplió un siglo del nacimiento de Arthur Miller, un dramaturgo cuya obra se caracteriza por una fuerte carga social y política, un espíritu crítico que, en Las brujas de Salem, alude a un episodio de histeria colectiva registrado en Salem (Massachusetts) en 1692. Una pequeña comunidad rural con unas normas religiosas y de conducta especialmente estrictas se ve sacudida por un rumor: una de las chicas del pueblo es víctima de un maleficio. La sospecha de que hay brujas en la comunidad y los enfrentamientos entre colonos por la posesión de tierras acabarán causando la cruel condena a muerte de cerca de veinticinco personas, la mayor parte de ellas eran mujeres. Pero la atmósfera opresiva e irracional que se vive en el Salem de la obra fue creada como reflejo del ambiente que se vivía en Estados Unidos en los años cincuenta, durante un macartismo del que el propio Miller fue víctima. De hecho, en 1957 fue acusado de desacato ante el Congreso por no haber querido revelar nombres de supuestos comunistas americanos, una sentencia que fue finalmente anulada. El Grec Festival de Barcelona vuelve a llevar a escena la pieza, en una traducción de Eduardo Mendoza que dirige el conocido director, actor y dramaturgo Andrés Lima. Lluís Homar, Borja Espinosa, Nora Navas, Nausicaa Bonnín, Albert Prat, Carles Canut, Carles Martínez, Míriam Alemany, Carme Sansa, Miquel Gelabert, Anna Moliner, Marta Closas, Joana Vilapuig, Núria González y Yolanda Sey son los destacados actores y actrices que forman parte del reparto de esta pieza, el retrato escénico de un hecho histórico particularmente extraño y siniestro.

Una coproducción del Grec 2016 Festival de Barcelona, el Teatre Romea y el Centro Dramático Nacional.

Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Hebert Parodi
    Hebert Parodi

    Una obra de 3 hores que no se’m va fer llarga (i això em passa de vegades amb textos molt més curts). Tot i així, es podrien escurçar ben bé 20′ o 30′, de la part del judici i els comentaris didàctics. Aquesta pedagogia és l’únic que em va sobrar. Contextualitzar l’escriptura de l’obra es pot fer al programa de mà, per exemple, i, a sobre, ni està ben feta. Això, el context històric, les interpretacions del perquè de tot plegat està bé en una funció per escoles, per exemple, però en un festival de teatre, una obra i circumstàncies tan conegudes i una proposta d’aquesta durada, doncs no cal.
    Escenografia reduïda però molt eficaç, que va adaptant-se al clima cada vegada més claustrofòbic que s’hi respira. Interpretacions correctes a les que falta una mica de cohesió entre tots. El millor, com he llegit, Lluís Homar fent de Lluís Homar, amb algun recurs com fer callar el públic «integrant-lo» a la funció, ben utilitzat. L’Anna Moliner també molt bé com el membre del grup que ho és més que res per ser algú. La Nausicaa Bonnin, que m’agrada força, no em va convèncer ni la dicció ni l’actitud «agressiva» del persontage, poc creïble que el poble no la itngués «calada». El vestuari molt correcte amb les figures d’autoritat i podia ser millor en la resta.
    En resum, un bon muntatge, que no cal adaptar als nostres dies per reflectir la intolerància moltes vegades motivada per raons espúries i materials, però al que li fata quelcom per ser la briliant inauguració del Grec.

    13/07/2016
  • Josep Via Santacana

    De nou un text de Arhur Miller aquesta vegada en un lloc unic el Teatre Grec, dintre festival Grec, curios i per mi lamentable,el festival de teatre que porta el seu nom nomes ofereix una unica obra teatral dintre aquest espai. Han pasat 64 anys desde que es va escriure i mante la vigencia amb tot alló que es despren dels fets que donen peu al text.Per mi una retallada de uns 30 minuts no perjudicaria en absolut la força de tota la obra, son 2 h i mitja sense interrupcio i diria de intensitat que posibilitaria no disminuis gens,la versio i direccio de Andres Lima, a qui admiro per la seva facilitat de trasladar al espectador actual tota la força de qualsevol obra que cau a les seves mans malgrat semblarme una magnifica adaptaçio m hagues agradat una mica mes de audacia per acostar la obra al espectador actual i les nostres circunstancies, efectivament la utilitzaçio de la religio per mantenir la sumisió ,la por a la no aceptaçio de lo establert, en forma de temor a Deu ja tenim la por diria quasi com arma de destruccio de ments lliures,per no allargarme m he recordat de personatges com Rouco Varela i altres representans de la Esglesia molts d´ells pedofils hi he pensat com oportunitat perduda la utilitzaçio de les Bruixes de Salem per ser contundent amb aquestes formes de pensar i actuar. Dit tot aixo, una perspectiva potser diferen de la obra,lo demes sera repetir coses que coincideixo amb opinions ja expresades, per mi destacaria el treball de Nora Navas,Borja Espinosa i Carme Sansa, paper curt pro contundent, el reste per mi compleixen, Lluis Homar fen de Lluis Homar i les bruixes per dir-ho de alguna forma sense desentonar.Un espai escenic encertat envoltar del millor espai escenic posible l entorn natural que ofereix el grec, va ser crec el segon dia i afortunadament la tos i el só dels movils va brillar per la seva absencia.Crec que l escenari del Romea mes endevant no desentonara i posiblement per els que estaban a les darreres files del grec suposara garantia de perfecta audició. Resumint un magnific espectacle amb poc risc asumit.
    © 2016 Microsoft Términos Privacidad y cookies Desarrolladores Español

    07/07/2016
Artículos relacionados
‘Les bruixes de Salem’: quan la por i delació destrueixen una comunitat

‘Les bruixes de Salem’: quan la por i delació destrueixen una comunitat

27 junio 2016

Andrés Lima dirigeix un repartiment espectacular encapçalat per Lluís Homar en una inauguració del Grec marcada per una forta càrrega social. «Arthur Miller és un dels millors autors del segle […]