Inauguració Grec 2016: Les bruixes de Salem

Una obra de 3 hores que no se’m va fer llarga (i això em passa de vegades amb textos molt més curts). Tot i així, es podrien escurçar ben bé 20′ o 30′, de la part del judici i els comentaris didàctics. Aquesta pedagogia és l’únic que em va sobrar. Contextualitzar l’escriptura de l’obra es pot fer al programa de mà, per exemple, i, a sobre, ni està ben feta. Això, el context històric, les interpretacions del perquè de tot plegat està bé en una funció per escoles, per exemple, però en un festival de teatre, una obra i circumstàncies tan conegudes i una proposta d’aquesta durada, doncs no cal.
Escenografia reduïda però molt eficaç, que va adaptant-se al clima cada vegada més claustrofòbic que s’hi respira. Interpretacions correctes a les que falta una mica de cohesió entre tots. El millor, com he llegit, Lluís Homar fent de Lluís Homar, amb algun recurs com fer callar el públic «integrant-lo» a la funció, ben utilitzat. L’Anna Moliner també molt bé com el membre del grup que ho és més que res per ser algú. La Nausicaa Bonnin, que m’agrada força, no em va convèncer ni la dicció ni l’actitud «agressiva» del persontage, poc creïble que el poble no la itngués «calada». El vestuari molt correcte amb les figures d’autoritat i podia ser millor en la resta.
En resum, un bon muntatge, que no cal adaptar als nostres dies per reflectir la intolerància moltes vegades motivada per raons espúries i materials, però al que li fata quelcom per ser la briliant inauguració del Grec.

De nou un text de Arhur Miller aquesta vegada en un lloc unic el Teatre Grec, dintre festival Grec, curios i per mi lamentable,el festival de teatre que porta el seu nom nomes ofereix una unica obra teatral dintre aquest espai. Han pasat 64 anys desde que es va escriure i mante la vigencia amb tot alló que es despren dels fets que donen peu al text.Per mi una retallada de uns 30 minuts no perjudicaria en absolut la força de tota la obra, son 2 h i mitja sense interrupcio i diria de intensitat que posibilitaria no disminuis gens,la versio i direccio de Andres Lima, a qui admiro per la seva facilitat de trasladar al espectador actual tota la força de qualsevol obra que cau a les seves mans malgrat semblarme una magnifica adaptaçio m hagues agradat una mica mes de audacia per acostar la obra al espectador actual i les nostres circunstancies, efectivament la utilitzaçio de la religio per mantenir la sumisió ,la por a la no aceptaçio de lo establert, en forma de temor a Deu ja tenim la por diria quasi com arma de destruccio de ments lliures,per no allargarme m he recordat de personatges com Rouco Varela i altres representans de la Esglesia molts d´ells pedofils hi he pensat com oportunitat perduda la utilitzaçio de les Bruixes de Salem per ser contundent amb aquestes formes de pensar i actuar. Dit tot aixo, una perspectiva potser diferen de la obra,lo demes sera repetir coses que coincideixo amb opinions ja expresades, per mi destacaria el treball de Nora Navas,Borja Espinosa i Carme Sansa, paper curt pro contundent, el reste per mi compleixen, Lluis Homar fen de Lluis Homar i les bruixes per dir-ho de alguna forma sense desentonar.Un espai escenic encertat envoltar del millor espai escenic posible l entorn natural que ofereix el grec, va ser crec el segon dia i afortunadament la tos i el só dels movils va brillar per la seva absencia.Crec que l escenari del Romea mes endevant no desentonara i posiblement per els que estaban a les darreres files del grec suposara garantia de perfecta audició. Resumint un magnific espectacle amb poc risc asumit.
© 2016 Microsoft Términos Privacidad y cookies Desarrolladores Español