La revelació 1.0

Vivimos conectados constantemente. De hecho, cuando no estamos conectados parece que estamos perdidos, que nos falta algo. Esta dependencia del Smartphone nos conecta a la sociedad en un momento en que como individuos estamos más solos que nunca. En esta era de la información y comunicación globalizada somos, más que nunca, los blancos perfectos para la manipulación, la desinformación y el uso indiscriminado de nuestros pensamientos, nuestras rutinas y nuestras ideas. Y es que es igual que hayamos recibido millares de correos electrónicos dando a conocer las nuevas políticas de privacidad de nuestros datos personales –los cuales hemos cedido, con cierto desconocimiento, para obtener servicios o información-, la verdad es que estamos vendidos.  Desde el momento en que hablas de un tema con un amigo y, de repente, en tu muro de Facebook te aparece un anuncio relacionado con aquello que has mencionado y que nunca habías buscado en tu teléfono. A todos nos ha pasado.

Nos venden las grandes compañías de comunicación y los gobiernos del mundo que, para estar seguros, para mantener el estatus de seguridad en la sociedad, hacen falta estos controles, esta invasión de tu privacidad. Y si alguien intenta destapar trapos sucios o utilizar los mismos canales para denunciar delitos flagrantes de los más poderosos, entonces, aquella persona es enemigo del mundo.

Siempre ha habido “traidores” que han destapado corrupciones y delitos de gobiernos y grandes corporaciones. Con la era digital, a estos personajes se les ha dado el nombre de whistleblowers y, de estos, hay tres que han destacado especialmente: Julian Assange, Chelsea Manning y Eduard Snowden. Esta obra rescata diálogos, situaciones y documentos reales del activismo de estas tres personas. El creador de Wikileaks publicó, entre otros, documentos conseguidos por la soldado Chelsea Manning que denunciaban la actuación del gobierno de los Estados Unidos en guerras como la de Afganistán o la de Irak. Snowden, por su lado, era un analizados de la CIA que denunció, a través de periodistas, el programa Prism de la NSA de vigilancia masiva a través de Internet en todo el mundo.

En esta obra, Jorge-Yaman Serrano consigue explicar un tema tan complejo de una manera clara y llana, hilando las tres historias a lo largo del tiempo, al mismo tiempo que contextualiza la importancia de los hechos y propone una reflexión al público que –conocedor o no de estas noticias- sale del espectáculo consciente y advertido de esta realidad y con ganas de informarse más de la sociedad de la información.

El texto es parte fundamental de esta producción, por la dificultad que supone tener al público enganchado al hilo narrativo de una historia como esta. Rubén Atmetllé (Assange), Cristina Gàmiz (Manning) y Jordi Andujar (Snowden), tanto en sus papeles principales, como en los secundarios en el resto de historias, consigue transmitir el carácter de cada uno de los personajes a quién dan vida. Atmetllé es, con diferencia, quien mantiene en alerta al espectador con su gestulidad, su presencia en el escenario, pero, sobre todo, con la pasión que le pone en cada palabra en vida de Assange, su convencimiento en la verdad traspasa diálogos y pantallas. Gàmiz nos hace estremecer en los peores momentos de Manning y nos transmite esperanza en todo su relato. Andujar desparece detrás de Snowden y, como él, nos deja un sentimiento agridulce.

La puesta en escena, sobria, técnica y funcional nos ayuda a comprender el contexto de la historia y los pequeños detalles que se nos pueden escapar de la actualidad.

En conjunto, ua producción que funciona a la perfección, con una historia real y crispante que debería ser explicada en todo el mundo. Yo ya espero con ansias “La revelació 2.0”.

“La Revelació 1.0” es una versió actualitzada de “La Revelació” que es va estrenar al Festival Grec 2018 a l’Espai lliure del Teatre Lliure de Montjuïc, en la que s’ha incorporat noves informacions sobre la polèmica detenció de Julien Assange i la de Chelsea Manning.

Es tracta de teatre documental.

El text és el resultat de més de dos anys de recerca i investigació de la periodista Neus Molina i Jorge Yamam-Serrano. Tots els diàlegs, documents, imatges i situacions són del tot reals.

La representació està estructurada en tres escenes. Els protagonistes de cada escena són tres dels whistleblowers ( alteradors, denunciants​, informadors, filtrador​s, delators)​ més coneguts i importants a nivell mundial. Julian Assange (Ruben Ametllé), Chelsea Manning (Cristina Gàmiz) i Eduard Snowden (Jordi Andujar).

L’objectiu d’aquest projecte era tractar el tema dels “alertadors” a través de les seves pròpies històries, profunditzant en el fenomen de les filtracions d’informació, els diferents tipus de censura moderna, la corrupció, l’espionatge digital, la crisi dels mitjans i del periodisme, la llibertat d’informació i d'expressió.

És del tot sabut que alguns governs fan servir eines d’espionatge a la xarxa per identificar dissidents o activistes, altres limiten l’accés a internet i les xarxes socials, i d’altres opten directament per tallar-ne la connexió.

El món digital representa una gran amenaça per els interessos d’alguns dirigents, per això bloquejar internet o arrestar una persona per un post a Facebook comença a ser quelcom cada vegada més freqüent. El que em sembla molt preocupant és que tinguin el poder i la immunitat de poder-ho fer impunement.

Però el que m’ha semblat més fort de tot, és que Google estigui implicat en aquesta trama, utilitzant pàgines web secretes per  recopilar informació privada de milions d’usuari per després vendre-la. Aquesta realitat ens porta a reflexionar sobre quin ús se li dóna a la suposada llibertat de la que gaudim a internet.

 

**** 1/2

- Julian Assange és un programador australià, fundador i editor de WikiLeaks (pàgina web que publica documents e imátges generalment filtrades per fonts no identificades públicament, amb la finalitat de desvetllar escàndols i casos de corrupció considerats d’interès públic). No va despertar l'atenció internacional fins al 2010, quan WikiLeaks va publicar documents a través de Chelsea Manning. Després que WikiLeaks publiques el material de Manning, les autoritats nord-americans van començar a investigar WikiLeaks i Assange per perseguir-los per espionatge.

Actualment es troba detingut al Regne Unit després que sortís la notícia que el Govern d’Equador havia decidit deixar-lo de protegir.

 

-Chelsea Manning (nascuda el 17 de desembre de 1987) és un soldat de l'Exèrcit dels Estats Units que va ser acusada de múltiples càrrecs: violar la Llei d'Espionatge, robatori de propietat del govern,... després que proporcionés material classificat a la pàgina web WikiLeaks sobre les guerres d’Irak i Afganistan. Va ser acusada de 22 càrrecs, incloent-hi informació de la defensa nacional a una font no autoritzada i ajudar a l'enemic. Entre els documents que va poder enviar al portal WikiLeaks hi havia un vídeo (“Collateral Murder“(asesinato colateral))on es pot veure un helicòpter de les forces estatunidenques matant a 12 civils (entre ells, dos periodistes) a Bagdad en 2007; en aquest mateix vídeo també es poden escoltar algunes converses comprometedores. Aquí us deixo l’enllaç del vídeo https://commons.wikimedia.org/w/index.php?title=File%3ACollateralMurder.ogv

Actualment està detinguda per negar-se a testificar en contra d’Assange.

-Edward Joseph Snowden (Wilmington (Carolina del Nord), 21 de juny de 1983) ex analista de la CIA y la NSA. Va ser conegut com a revelador que va transmetre a la premsa informació classificada sobre el programa PRISM i XKeyscore de la NSA, que compren una vigilància massiva d’internet arreu al món. El Departament de Justícia dels EEUU ha classificat la participació d’Snowden en el programa de vigilància PRISM como un «assumpte  criminal» i està acusat d'espionatge i robatori de propietats del govern.

Actualment es troba exiliat a Rússia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ara, una nova versió actualitzada amb el nom de LA REVELACIÓ 1.0, i que, segons ens han explicat a la roda de premsa, han incorporat les novetats sobre la polèmica detenció de Julien Assange i posteriorment la nova detenció de Chelsea Manning, que es nega a declarar contra Assange. Segons ens expliquen, l'estat espanyol hi ha tingut molt a veure en la retirada d'asil polític a Assange per part d'Equador, fet que ha comportat la seva detenció i aïllament en una presó d'alta seguretat anglesa, on segons llegim als mitjans, s'està morint.

Una proposta que reflexiona sobre la llibertat d’expressió i la censura a Internet.

Els protagonistes són els tres grans whistleblowers digitals mes coneguts mundialment:     Julian Assange, Chelsea Manning i Eduard Snowden. Els seus actes els han portat a l’exili i la presó.

Durant la representació, també apareixen unes breus referències a Galileo Galilei (Jordi Andujar), que va haver d'abjurar, davant la Inquisició, de la seva teoria heliocèntrica (la Terra es mou al voltant del Sol) i a Sòcrates (Ruben Ametllé) que prefereix morir abans que faltar a la veritat.

Whistleblowers és el terme amb què els anglesos anomenen a aquells que revelen, que denuncien o alerten, que ajuden amb la seva informació a desemmascarar organitzacions delictives realment complexes.

Què faries si tinguessis accés a material classificat les 24 hores al dia / 7 dies a la setmana que demostrés l’abús, la corrupció, i la il·legalitat tant del govern com de grans empreses?

Julian Assange (Ruben Ametllé) nascut a Austràlia el 1971, és programador, periodista i activista d’internet fundador de WikiLeaks (2006).

Al novembre de 2010 la filtració de documents diplomàtics dels EEUU que parlaven dels atacs a Bagdad el 2007, diaris de Guerra de l'Afganistan i registres de la Guerra d'Iraq li va suposar una acusació d'espionatge i la seva persecució.

Va intentar demanar asil polític a Suècia, que li va ser denegat i finalment es va refugiar a l'ambaixada de l'Equador a Londres en 2012 on s'ha estat fins al dia 11 d'abril de 2019 data en què va ser detingut, després que l'Equador li retires l'asil. Segons diuen, el posicionament d'Assange a favor del procés d'independència de Catalunya hi ha tingut molt a veure.

Chelsea Elizabeth Manning (Cristina Gàmiz), nascuda com a Bradley Edward Manning en 1987, en un petit poble d'Oklahoma, és un exsoldat i analista d'intel·ligència de l'exèrcit dels Estats Units.

Coneguda per haver filtrat a Wikileaks milers de documents classificats sobre abusos en les guerres d'Afganistan i de l'Iraq, i el conegut vídeo "Collateral Murder".

Després de tres anys de presó preventiva va ser condemnada a 35 anys de presó i va ser expulsada de l'exercit. El gener de 2017 el president Obama li va concedir l'indult. A la presó va iniciar un tractament hormonal i el seu canvi de sexe legal va tenir lloc en 2014.

Actualment torna a estar detinguda en negar-se a declarar contra Assange.

... I finalment Edward Snowden (Jordi Andujar) nascut als Estats Units en 1983, és un consultor tecnològic i antic empleat de la CIA (Central Intelligence Agency) i de la NSA (National Security Agency).

En 2013 va fer públics a través de The Guardian i The Washington Post, documents classificats com d'alt secret revelant les noves formes de captar informació a tot el món, pels serveis secrets nord-americans.

Actualment es creu que està exiliat en algun lloc de Rússia.

Segons comenta Jorge-Yamam Serrano, el procés de construcció del text s'ha realitzat sobre una intensa investigació de més de dos anys amb la periodista Neus Molina. L'objectiu del projecte era tractar el tema dels "alertadors" i el fenomen de les filtracions d'informació. Han unit les històries dels tres whistleblowers per intentar entendre el nostre món actual a l'entorn de l'espionatge digital massiu al ciutadà.

Jorge-Yamam Serrano ha portat des del 2003 el teatre de petit format als domicilis i espais poc convencionals, amb la seva companyia Teatro de Cerca-La Rueda. Nosaltres el recordem per “CAMARGATE” la peça de teatre documental que vam veure al Tantarantana l’any 2015 i per la coproducció internacional “CUANDO TODOS PENSABAN QUE HABIAMOS DESAPARECIDO”, una obra de creació col·lectiva amb la companyia mexicana Vaca35 que nosaltres vam poder veure a Fira Tàrrega en 2015.

En aquesta ocasió els intèrprets de LA REVELACIÓ 1.0, són Ruben Ametllè (Julian Assange i Séneca), Cristina Gàmiz (Lisa Shields i Chelsea Manning) i Jordi Andujar (Galileo, Eduard Snowden i Eric Schmidt). Unes magnífiques interpretacions i una esplèndida posada en escena, que aquesta vegada ens ha convençut plenament.

Val a dir que encara que haguéssiu vist la proposta estrenada en el Grec 2018, paga la pena reveure-la amb les adaptacions que s'han fet. Al nostre entendre molt recomanable.

Gràcies per posar en peu una proposta tan compromesa amb les llibertats, que denuncia la repressió dels estats (també la de l'estat espanyol), contra aquelles persones, els "alertadors", que s'atreveixen a arriscar les seves vides, per denunciar els abusos i la corrupció del poder. Creiem que es tracta d'una proposta necessària que ningú s'hauria de perdre.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Todo el material de este espectáculo es real. Así nos lo avisa una proyección ya antes de que se apaguen las luces. Y es que el teatro documental está a la alza. Si hace unos días recordaba Hazte banquero, la cómica e irónica retrospectiva de Simona Levi a partir de los emails del caso de las tarjetas Black, hoy es el turno de recordar Camargate, la reconstrucción de la conversación grabada entre Alícia Sanchez Camacho y Victoria Álvarez llevaba a escena por Jorge-Yamam Serrano. El director y dramaturgo vuelve ahora con nuevos casos y un género menos cómico y más intrigante.

La revelació nos cuenta la historia de tres personajes reales: El fundador de wikileaks Julian Assange y dos de sus principales whistleblowers o confidentes, Chelsea Manning y Edward Snowden. Assange, interpretado por Ruben Ametllé, actúa de maestro de ceremonias...

Lee la crítica completa aquí: https://www.masteatro.com/la-revelacio-jorge-yamam-serrano-critica/

Es curioso cómo el teatro documental ha pasado de, hace unos años, ser casi inexistente a estar cada vez más presente en la cartelera. Es muy estimulante que aparezcan nuevos géneros escénicos que amplíen las fronteras del terreno ya conocido, incluso, aunque la experimentación no siempre obtenga resultados brillantes. En este caso, Jorge Yamam-Serrano aborda un tema mucho más ambicioso y complejo que el de su última incursión en esta categoría teatral que fue Camargate. Se nota que, como director, ha dado aquí un paso adelante con una visión global ahora más sofisticada y una dramaturgia más elaborada reuniendo tres casos reales de reveladores de secretos de estado: Assange, Manning y Snowden. El problema de La revelació es que contiene tanta información que, en muchos momentos, los datos se acaban comiendo un poco la teatralidad de las escenas. Especialmente, el primer fragmento resulta demasiado pesado aunque, según el espectáculo avanza más hacia el terreno emotivo o el thriller, va ganando una mejor conexión con el público. Por otro lado, tampoco parece que el tema consiga explotarse del todo, ya que, teniendo muchas posibilidades, no se acaba de profundizar en ninguna de ellas, quedándose en una exposición más informativa y global. En cualquier caso, se trata de una propuesta interesante y actual que genera inquietud, curiosidad y los correspondientes debates a la salida de la función, cosa que no todas las obras consiguen provocar.

Jorge-Yamam Serrano ha dado un salto espectacular desde Camargate hasta La revelació. Ha pasado de una pieza demasiado estática y que tenía más de documental que de trama activa, a una obra dinámica, trepidante y redonda, que parece más bien un thriller político-tecnológico. A través de tres escenas en las que hablan los tres protagonistas, Assange, Manning y Snowden, La revelació retrata el periplo de los whistleblowers, aquellos que denuncian los abusos de poder, porque disponen de los medios para hacerlo —tienen acceso a documentos clasificados—, pero sobretodo, porque quieren hacerlo —tienen ética personal y un coraje a prueba de bomba para hacer frente a todo tipo de adversidades.

¿La revelació es teatro documental, político? Podríamos decir que sí, pero va mucho más allá de esta etiqueta. Aunque el programa de mano advierte que todos los diálogos que salen son reales, parece más bien un thriller fruto de la imaginación de algún autor de best-sellers. Para recordarnos que la historia siempre se repite, en un punto intermedio de la obra, el autor retrocede 400 años y nos muestra la escena en la que Galileo abjuró de sus teorías científicas para que la Inquisición no lo condenase. Galileo no hacía política, pero sí que alteraba de manera radical el orden establecido por la Iglesia, que basaba la ciencia en la teoría geocéntrica aristotélica.

La revelacióes una obra conmovedora, dura, pero muy dinámica y sobretodo, que incita a la reflexión. Es una obra contra el abuso de poder —público o privado—, que hasta en democracia nos pretende controlar con sistemas tecnológicos sofisticados de los que nadie queda al margen a partir del momento en que todo el mundo lleva un móvil en el bolsillo.

A mí que no me interesa demasiado el teatro político, La revelació me pareció una obra brillante e incisiva, que conmina a preguntarnos si realmente vivimos en el mejor de los mundos.

Ahir, moltes ganes de veure aquesta proposta dins del Festival Grec, a l’Espai Lliure, LA REVELACIÓ , una obra de Jorge Yaman-Serrano que ens parla de la llibertat d’expressió i de la censura en el món d’Internet.

En sortir, la nostra posició era ambivalent, per una banda el tema ens havia interessat pel que té d'inquietant i tremendament real, però d'altra banda ens va faltar alguna cosa perquè ens acabes enganxant.

No sabem dir, avui encara, si va ser la posada en escena, les interpretacions o el text, però alguna cosa va impedir que ens omplis. O potser va ser que és un món que nosaltres coneixem com a usuaris i que se'ns escapa més enllà d'això, pel seu llenguatge de vegades massa tècnic. O potser també pel fet de dividir l’obra en tres parts i voler explicar moltes coses en 80 minuts.

L’obra es planteja a través de la història de tres reveladors o filtradors d’informació reservada o whistleblowers: Julian Assange, Chelsea Manning i Eduard Snowden. A banda hi ha dos personatges secundaris que apareixen de forma breu i puntual durant els entreactes: Sòcrates i Galileo Galilei.

Whistleblowers és el terme amb el que els anglesos anomenen a aquells que revelen, que denuncien o alerten, que ajuden amb la seva informació a desemmascarar organitzacions delictives realment complexes.

Per construir la proposta s'han basat en textos, vídeos i fets verídics documentats sobre aquests personatges.

Tres personatges, tres actes, tres històries:

Julian Assange (Ruben Ametllé) fundador de Wikileaks, periodista i ex hacker. Porta més de tres anys tancat, refugiat a l'ambaixada de l'Equador a Londres.

Chelsea Manning, abans Bradley Manning (Cristina Gàmiz) ex soldat, i analista d'intel·ligència del exèrcit dels Estats Units. Conegut per haver filtrat a Wikileaks milers de documents classificats sobre abusos en les guerres d'Afganistan i de l'Iraq. Després de portar també tres anys tancat a la presó provisional va ser condemnat a complir una pena de 35 anys. Finalment, indultat per Obama, va poder fer l'operació de canvi de sexe.

Edwards Snowden (Xavi Saèz) consultor tecnològic nord-americà, informant, antic empleat de la CIA i de la NSA. Els cinc dies previs a l'alliberament del material confidencial els va passar tancat en una habitació d'hotel a Honk Kong. Actualment es troba exiliat en un lloc secret a Rússia.

En els dos entreactes, Sòcrates (Ruben Ametllé) i Galileo Galilei (Xavi Sáez), amb els seus testimonis adreçats directament als espectadors, ajuden a reforçar i entendre els fets des d'una perspectiva històrica. El que els ha passat als tres personatges d'avui, és el mateix que els hi va passar a aquests dos personatges de la història.

LA  REVELACIÓ, una interessant proposta que, en la nostra modesta opinió, potser caldria revisar.

Per veure la ressenya original, cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

Whistleblowers es el término con el que los ingleses denominan a aquellos que revelan, que denuncian o alertan, que ayudan con su información a desenmascarar organizaciones delictivas realmente complejas. Cada país tiene sus casos, pero a nivel mundial está claro que hay tres nombres que destacan por encima de todos: Julian Assange, Chelsea Manning y Eduard Snowden. Esta obra nos habla de todos ellos, y además con sus propias palabras, puesto que todo lo que se nos explica está extraído de declaraciones, entrevistas o grabaciones reales que se obtuvieron de forma poco clara. Según el programa de mano estamos ante teatro documental, a pesar de que para mi gusto creo que lo que se nos muestra está más cerca del teatro testimonial, al estilo de Ruth-Bárcenas o Port Arthur. La idea es llevar al teatro la verdad, la declaración exacta y el testimonio real, a pesar de que a veces esto acaba resultando teatral y otras, como en la que ahora nos ocupa, el resultado queda bien lejos del objetivo. Uno de los hechos que quizás ha perjudicado la propuesta es el de dividir la obra en tres partes y querer tocar demasiadas teclas o demasiados personajes. Por otro lado, el lenguaje a veces críptico y técnico de la conversación acaba haciendo perder el interés. Quizás la parte de Snowden es la que resulta más atractiva, a pesar de que acaba cortándose de forma abrupta y dejando muchas preguntas al aire… cómo en casi todos los episodios. Un proyecto interesante al que le hubiera hecho falta una vuelta más de dramaturgia, puesto que la interpretación y la dirección son bastante correctas…