Todo lo que necesitas para ir al teatro

Krum

El autor más destacado de la dramaturgia israelí llega a los escenarios barceloneses con la historia tragicómica de un hombre que no ha hecho nada en la vida y que regresa a un lugar donde no ha pasado nada desde que se fue.

Krum (un nombre que en lengua hebrea significa ‘costra’) regresa a su casa tras un largo viaje. En la maleta no lleva ningún regalo, sólo algo de ropa sucia, pero su vida no parece mucho más plena: no se ha hecho rico, no ha encontrado el amor y, por supuesto, tampoco ha triunfado. Pero, una vez en casa, descubrirá que allí no ha cambiado nada: el suyo es un mundo paralizado y apático que no ha avanzado y donde nadie ha desarrollado proyecto alguno. Nacimientos, bodas y funerales son los únicos sucesos destacables, unos hechos a los que Krum asiste como espectador pasivo, como si estuviera en un teatro en el que se escenifican sus miedos y fantasías. Con un humor hiriente y una ironía a veces sangrienta, Levin retrata un mundo que quizás es el mismo que todos habitamos, un microcosmos que nos habla de aspectos diversos de la condición humana.

Fotos
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Neus Mònico Fernández
    Neus Mònico Fernández

    Una obra plena de personatges del tot curiosos, que semblen sortits d’una obra de Fellini.

    Una obra que ens deixa veure les miseries de l’esser humà,i que en el fons no deixa de ser un retrat de nosaltres mateixos.

    Les interpretacions han estat totes fantàstiques.
    Personatges i situacions del tot surrealistes, però que ens son del tot conegudes.

    El protagonista principal és en Crosta (Pere Arquillué),un home que no ha fet rés a la vida, és un home apàtic i sense ambicions, en el fons és un fracassat.
    La Choni (Lluïsa Castells ) d’agradat molt en el seu paper, el d’una dona que no té èxit , que està la soltera i li queda l’última pistonada; el seu personatge to i que ens representa la solitud , m’ha fet riure i l’he trobat molt divertida.
    La Rosa Boladeras ens fa el paper de la que ha aconseguit «prosperar» sortint del poble, però que està liada amb un italià (amb el seu paper estereotipat de l’italià sortit, pesat, enganxós…) interpretat magníficament per Jordi Collet.
    Els veïns cotilles i aprofitats, la mare protectora, l’ Ansiosa una dona de la que tothom s’aprofita i que està enamorada d’en Crosta, el silenciós que hi és però passa desapercebut (paper que fa de meravella en Ferran Carbajal) i l’afligit (Oriol Guinart) que és l’hipocondríac i que la seva obsessió és a quina hora és millor fer gimnàstica, al matí o a la tarda. L’Oriol ha fet una actuació del tot brillant i divertida.
    En definitiva són personatges que es troben en un ambient desgraciat , però que qualsevol petit esdeveniment els hi provoca alegria.

    Obra distreta i del tot divertida.

    08/07/2014
  • Llorenç Prats Canals
    Llorenç Prats Canals

    El text és interessant, la reflexió, no gens novedosa, però està bé. Ara bé, és molt poc teatral per ell mateix i la barreja de monòlegs quasi místics amb situacions i personatges grotescos no hi ajuda gens. Total, que ho ha de fer tot la dramatúrgia, i la dramatúrgia és de centre parroquial, ens deixa sols amb el text i un espai escènic que cadascú se l’ha de muntar com bonament pugui i alguns tics de modernitat, però de modernitat dels anys seixanta. Els actors són molt solvents, però pobrets estan ben abandonats. Si ni l’Arquillué s’arriba a creure el paper (jo tampoc me l’hauria cregut) i hi ha moments que diu d’ofici! Si la directora volia que veiéssim el món que es troba Krumm des dels ulls de Krumm – que trobo que hauria estat el més encertat -, no se’n surt, de lluny. I sinó, que ens explica que volia fer perquè, pels aplaudiments de cortesia, diria que tothom es va quedar com jo.

    06/07/2014
Artículos relacionados

Grec: constelaciones, whisky, hostias y crostas

3 julio 2014

La primera semana del Grec 2014 viene cargada de propuestas teatrales deliciosas, de esas que tienen una mirada especial del mundo, y hacen que cambiemos la nuestra. KRUM (EL CROSTA) […]