Kentucky ha muerto

En un món de gallines, un ou solitari i rebel decideix no néixer. “El pollet ha dit que prou, ja no vull sortir de l’ou. El pollet ha dit que no, visca la revolució”

L’ou, el pollet i les gallines és la metàfora que fa servir la dramaturga Carla Torres per fer-nos reflexionar sobre els mals constants que es repeteixen una i un altre vegada en la nostra societat. Carla Torres aborda aquesta història combinant sentit de l’humor i crítica social d’una manera original, divertida i juganera. Ho fa de manera encertada, comparant la nostra manera de viure amb la de les granges de cria de pollastres. Una sàtira en forma de metàfora davant la situació actual de la nostra societat que, ara més que mai, té plena vigència.

Quan dir prou, queixar-se sobre el sistema, parlar obertament i pacíficament intentant buscar solucions, rep com a resposta atacs, engarjolaments i repressió, quina és la solució? Pot ser ha arribat el moment de dir prou. És la revolta dels ous.

La veritat és que és un espectacle complert, en el que no falta cap mínim detall. Paraula, dansa, música, gest, interpretació. Humor, sàtira. Crítica social.

Un espectacle que juga amb el teatre de Lorca, amb el de La Cubana i l’humor de Martes i Trece.

El primer a destacar és l’originalitat del text de Carla Torres. Un text original tant en el contingut, com en la forma. Un text escrit en vers, ple de metàfores, al·legories, frases extretes d’altres situacions (que el públic reconeixem fàcilment) i refranys populars.

Unes interpretacions magnífiques!! Les gallines i els ous són interpretats per les actrius i actors multidisciplinaris Berta Graells, Carla Torres, Carles Goñi, Eu Manzanares, Eloy Pazos, Patrícia Mendoza, Ruth Talavera. L’expressivitat i el moviment escènic signat per Berta Graell amb l’assessoria de Vero Cendoya estan molt, molt treballats.

El disseny de vestuari de Zaida Crespo m’ha semblat sensacional, molt enginyós i creatiu, de la mateixa manera que la caracterització i el maquillatge.

L’entonació i accent... tot un encert!!!

“Kentucky ha muerto” és un espectacle del tot recomanable. Divertit, original i amb molt sentit de l’humor.

***/****

Una obra de la que lo único que sabía es que es de La peleona, creadora de la onírica y magnífica Broken heart story (bien!), narrativa contemporánea (ojo, que soy clasicón), sobre huevos que se resisten a que la incubación dé sus frutos (miedito). Y resulta que es de lo más interesante que he disfrutado, ya no visto, en estos últimos meses. Y eso que al inicio me asaltó el pánico: actriz estrafalariamente caracterizada de gallina, con acento andaluz y texto en rima, aquello olía a chirigota. Me dije, aguanta, que con lo que ha costado que a los que no vivimos en la capital nos dejen venir a ver teatro…. Pues suerte! Una Rebelión en la granja de igual profundidad pero divertida hasta doblarme en algún momento en la butaca.

Un polluelo, dentro aún de su cascarón, en una de esas granjas de producción en serie, se resiste a nacer y dar así continuidad al ciclo de explotación, de una vida sin libertades destinada a su vez a incubar e incubar, comer pienso hecho con ves a saber qué, con el único anhelo de jubilarse e irse a(l) Kentucky, donde van las aves mayores en una suerte, eso creen, de Imserso. Así, como sinopsis, pues otras llaman más, no nos engañemos. Que transmitan ideas potentes con sátira feroz, humor por doquier y sin consignas facilonas, con un trabajo coral actoral brutal, pues pocas se me ocurren. La resistencia pasiva, juegos de palabras (que me pirran), vidas sin sentido basadas en roles impuestos al nacer, represión ni siquiera a manos del poder sino del propio statu quo…

Propuesta delirante, ácida, ingeniosa, original sin parecer buscarlo, creativa y de potente mensaje. Y donde, como en todo planteamiento inteligente no es blanco o negro. Y entre tanta risa y extravagancia, se cuela y te asalta LA pregunta: ¿soy, actúo, vivo como huevo o como gallina?

Hi ha moltes formes de fer crítica sociopolítica en una obra de teatre, però és poc habitual fer-ho en forma d’al·legoria aviària i, molt menys, en un to d’humor estripat, surrealista i esbojarrat. Aquesta és la diferència principal d’una proposta tan atípica com Kentucky ha muerto i també la seva principal virtut. L’espectacle explica la història d’un grup de gallines d’un corral que veu trontollar la seva forma de vida quan un dels ous decideix no néixer. Aquest acte de rebel·lia que posa en dubte un sistema que, per la resta, es dóna per descomptat, ressona de maneres molt diferents en la nostra realitat. La companyia La Peleona, fidel al seu nom, es pren aquesta sàtira com un joc on l’accent andalús, les cançons, la participació del públic o les accions físiques col·lectives formen part de l’experiència teatral. Divertida, grotesca i desvergonyida, la peça és el còctel impossible de barrejar La rebel·lió dels animals de George Orwell amb Los Morancos, trobant en l’humor negre la seva diferenciació. Es tracta d’un muntatge original, desconcertant, amb un treball interpretatiu molt expressiu, un vestuari esperpèntic i que, malgrat la seva acidesa, transmet un innegable bon rotllo. Està clar que no és un show que agradarà a tota mena de públics, però, qui aconsegueixi connectar amb aquest estrambòtic univers, probablement, sortirà encantat.