Hamlet forma parte de la historia no sólo literaria sino social y universal. Hamlet ha convertido en un mito en la sociedad occidental y como tal sus múltiples facetas nos hablan de cada uno de los enigmas de la personalidad del ser humano. La moral y la tradición se pone en tela de juicio ante la injusticia y los complots del poder. Una obra rabiosamente actual.
La revisión de la obra de William Shakespeare nos permite entrar en los grandes temas del hombre a lo largo de la historia y sobre todo actuales: el amor, la traición, la sociedad vs la intimidad, el arte, la política, la celos, la envidia, la familia, la monarquía, los roles de género, la educación, la guerra, el más allá, la fe, etc.
Hamlet somos nosotros en nuestras fases de adolescencia, de ser adultos, de madurar y finalmente morir. La gran cuestión de la vida y la muerte sigue siendo en todas nuestras etapas: Ser o no ser, ese es el dilema.
* Funciones del 22 de Diciembre al 3 de enero en catalán y del 7 al 17 Enero en castellano.
Tinc quinze anys i vaig anar diumenge a veure-la amb els meus pares com a regal. Sabent ja la magistral obra que és Hamlet, aquesta adapctació brillantment minimalista y amb un no original però polifacètic simbolisme amb l’aigua revitalitza amb pocs mitjans la profunditat desitjada. Una molt bona traducció al català i les bonísimes interpretacions (especialmente la de Molins) fan de les dues hores un frenesí d’intensitat existencial a la par que un viatje pels recursos del grup (a destacar subtil ball i música).
Deixo la nostra valoració d´aquesta excel.lent versió del clássic
https://culturayalgomas.wordpress.com/2014/12/23/4-mirades-shakespearemarlowe-i-hamlet-la-tragedia-eterna/
Una gran interpretació de R.Molins i fantàstic treball de Molins / Chomet q han creat un espai dinàmic, simbòlic i plé de bellesa. M’ha entusiasmat aquesta seva versió.
Fantàstica posada en escena i interpretacions, el protagonista és excel·lent, i tot i la durada, no es fa gens llarga ni pesada en cap moment. les dues hores vint passen quasi sense respirar. Tot i que al muntatge destaca sense dubte el protagonista, absolutament sublim, els secundaris fan la seva feina de manera més que correcta per tal que el conjunt sigui impecablement reeixit (a destacar la meravellosa Ofèlia). La sala Atrium ofereix unes condicions de proximitat que s’agraeixen molt per aquest muntatge tot i el hàndicap del petit aforament. Una manera ideal d’apropar o reviure una obra imprescindible, la prova és que inclús els adolescents l’han gaudit al màxim. Mereix una llarga vida a la cartellera i voldria pensar que els reconeixements en forma de guardons també arribaran