Els Joglars: VIP

https://culturayalgomas.wordpress.com/2015/09/09/vip-els-joglars-el-rey-de-la-casa/

Quan estàvem treballant en el cartell, vam poder gaudir d’un assaig general a la Cúpula dels Joglars.
No vam parar de riure!
Estem comptant els dies per repetir l’experiència a Barcelona.
No us ho perdeu!
VIP MOLA!

Una obra genial et fà reflexionar com els pares eduquem els nostres fills.Amb la sàtira àcida dels joglars entres en el món de pares i fills en un espiral de bogeria , emocions, sensacions , riures que només ells et poden transmetre.

Teatre en estat pur amb l’inconfusible segell de Joglars. En aquest aspecte no es pot dir res que no hàgim dit un cop i un altre, obra rere obra. Són uns mestres de l’escena, i per molts d’anys que vagin trepitjant ulls de poll. A VIP els toca rebre, i de valent, als pares que pensen que no dient mai no a la mainada els fan algun favor, i paga la pena veure’n les cares sortint de l’espectacle. El consol és que els Joglars no només et canten les veritats a la cara, sinó que ho fan amb riure i bon, molt bon teatre.
Per gaudir-ne (i reflexionar, que els petits tirans graciosets o repel·lents d’avui ens governaran de debò d’aquí a no tant de temps).

La vaig disfrutar a Madrid i ara la tornaré a veure en la seva versió catalana a Barcelona. Genial crítica a l’estupidesa humana. Sàtira i enginy. 100% Joglars.

Molt divertida i àcida. Molt recomanable. No apta per a nens pijos i pares calçasses.

Jo he vist l’espectacle a Madrid, divertit molt divertit.
Son uns grans actors, és un espectacle que no et deixa indiferent, tornarem a venir per veure’l de nou, i veure’ls a ells actuar altre cop amb català.

Vaig tenir la oportunitat de veure-la a Santander i em va encantar.
No pot ser un tema més d’actualitat l’educació dels nostres fills i filles des de una mirada crítica.

Una excel•lent interpretació amb segell joglars, que et situa en el pla del ridícul en allò que com a pares , mares, en definitiva educadors, som capaços de crear.
L’excés i accés a les teories i corrents pedagògiques, ens ha fet a tots excel•lents oradors respecte a l’educació però quins ens són els resultats……

No us perdeu la oportunitat de posar-vos en el primer pla i copsar amb humor com els Joglars retraten aquest tasca d’educar a les “very important persons” VIP!

L’últim que vaig veure dels Joglars va ser «El coloquio de los perros», al Poliorama. No puc parlar d’aquest nou espectacle, VIP, perquè no l’he vist, però si que hi penso anar, no tant per l’obra, que ben segur que està bé, sinó per donar suport a aquesta companyia. Crec que a Catalunya no estem tractant bé Joglars, només perquè qui els dirigia abans no era políticament acceptat al nostre territori. Jo tampoc penso com el Sr. Boadella, però seria meravellós que sabessim separar per un moment l’art de la política. No pot ser que maltractem una companyia que ha estat i és tan nostra. Si ho fessim amb tot, no podriem llegir ni Gil de Biedma.

Sí, clar que sí, qüestionem-nos les coses i amb sentit de l’humor. Aneu i entreu en el joc. Riureu molt. Potser hi tornem en colla, que encara és més divertit compartir després el debat que es crea.

Vaig veure VIP a Santander i em fa molta il·lusió que la estrenin en català a Barcelona. Amb un elenc de luxe, és una reflexió àcida sobre la maternitat/paternitat i sobre el que els pares/mares projectem en els nostres fills… que tot sovint, com reflecteix l’obra, es torna en contra nostra. Molt recomanable per a pares/mares amb ganes de riure una estona d’ells mateixos…

Vaig tenir l’oportunitat de veure VIP a Madrid i ara tinc moltes ganes de veure la versió catalana. VIP és una proposta actual i arriscada que reflexiona (i fa reflexionar) sobre l’educació que donem els adults als nostres petits. Els nens són, en gran part, el que nosaltres en fem d’ells i VIP és una crítica al món que ens rodeja a través de la tirania del Lucas, el protagonista.
Val la pena per la temàtica, però també per veure cinc actors extraordinaris a l’escenari. Jo hi tornaré.

Vaig veure VIP a Madrid i em va agradar molt! 5 actors que es converteixen en mil personatges en una escenografia molt original. Si tens nens (teus o deixats) t’encantarà i t’hi sentiràs molt identificat… Què estem fent malament per convertit nens en tirans? Val molt la pena, una hora i mitja divertida, que passa volant i que et deixa pensant durant dies!