Els jocs florals de Canprosa de Santiago Rusiñol se presenta en el Teatre Nacional en forma de músical con Àngels Gonyalons, Anna Moliner y las hermanas Kathy y Yolanda Sey
El escándalo que provocó esta parodia de los Juegos Florales en 1902 fue excepcional. La obra denunciaba el idealismo exaltado de un certamen que se había convertido en vehículo propagandístico del nuevo catalanismo y que ponía de manifiesto la gravedad de las numerosas tensiones que recorrían la sociedad catalana. Un siglo más tarde, la lucidez de Santiago Rusiñol aún nos interpela… en forma de alocado musical.
La comedia se estrenó en un contexto de gran crispación social, marcada por el reciente encarcelamiento de centenares de líderes sindicales y de destacados políticos como Prat de la Riba. La polémica se agudizó cuando el gobierno central suspendió los auténticos Juegos Florales de Barcelona debido a los pitidos a la bandera española y en cambio protegió con policías a los espectadores que asistían a los teatrales de Canprosa.

Duración:
170 minutos

Edad:
No recomendado para menores de 12 años

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 10

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Rubén Garcia
Teatre Barcelona

Reivindicar desde el humor y la cultura: sí, gracias!

Los Juegos Florales de Can Prosa es un divertimento musical, basado en un texto de Santiago Rusiñol, que ironiza sobre la cultura y la sociedad catalana más chabacana, la tradicional o la más arraigada pero no menos catalana que cualquier otra. El espejo se pone justo en frente de todas aquellas que hemos ido a la madriguera o los centros recreativos, ante todos aquellos que cocinan religiosamente cada navidad los canelones, ante quienes hemos jugado al bingo en el pueblo o el que recordamos como himnos de infancia canciones como ‘Si tú vas al cielo’. En escena se encontrará un musical de alta factura: con una producción envidiable, frenética y muy loca, con canciones tradicionales catalanas de ayer y de siempre y con un reparto envidiable, destaco especialmente el papel de Anna Moliner, por mí una de las grandes de los musicales de casa con junto con su compañera Àngels Gonyalons, y los dos divertidísimos Rosa Boladeras y Oriol Genís.

Si tuviera que destacar un ‘pero’, diría que no acabé de entender las primeras escenas (con sorprendente orquesta y cuidadoso trabajo grupal coreográfico) no me atraparon o no le supe encontrar el sentido. Ahora, una vez llegas te enganchas al hilo argumental la cosa cambia: directo hacia adentro y disfrutar.

El Teatro Nacional ha hecho este año una gran apuesta, ha arriesgado y ha acertado de lleno: por tanto (y perdonad los tópicos), si es carne de centros recreativos y de madrigueras, si en casa los padres hay barretines, si de pequeños ha ido a Montserrat, si os gusta la Cubana, si es nostálgicos de Mar y Cielo o simplemente si cree que su reírse de uno mismo o reivindicar la identidad propia desde la cultura y con humor ven a Can Prosa, os divertiréis !

25/10/2018
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Reciclaje folclórico y festivo

Los que conocíamos esta obra de Santiago Rusiñol ya hace años que pensábamos que era el momento oportuno para que el TNC la recuperara, sobre todo por las similitudes entre el contexto de cuando se estrenó y el que vive actualmente Cataluña. También era interesante revisarla por su divertido y amable retrato del catalanismo más exacerbado, aspecto que en su momento causó un gran escándalo y que hoy nos provoca una sonrisa algo más sana. Tal como decía el propio autor, «para amar Cataluña, ha que reírla».

El TNC ha apostado fuerte por esta propuesta, y el resultado es un collage de folclore reciclado bajo la excelente y elegante dirección de Jordi Prat i Coll. El director y adaptador ha optado por mezclar el texto de Rusiñol -una pieza no excesivamente larga- con canciones que conforman nuestra historia y nuestra identidad. De este modo, el montaje se transforma en un espectáculo de variedades, donde se mezclan canciones populares, esbarts dansaires, cuplés, parte del repertorio de los Coros de Clavé, sardanas y un montón de pequeños himnos excursionistas, entre otros muchos. El principio de la primera y de la segunda parte son momentos externos al texto que nos ayudan a situarnos dentro de la fiesta, porque si realmente hay algún propósito en este proyecto es el de divertirse y hacer disfrutar al espectador. Así, dentro de este entoldado simbólico, nos podremos encontrar a la Marieta de l’ull viu, a una Moreneta totémica y casi aterradora y a un montón de estereotipos de la Cataluña de principios del siglo XX (el cura poeta, la solterona, el juez aprovechado, los escritores glorificados o la jovencita de pueblo).

A parte de mezclar el cóctel con gran habilidad, Prat i Coll se ha sabido rodear de un magnífico equipo. La música en directo funciona de fábula, el vestuario es más que acertado y la escenografía de Laura Clos sabe aprovechar muy bien los recursos del TNC sin que resulten excesivos o gratuitos. La parte interpretativa es realmente notable, con un equipo de más de veinte personas del que destacan Anna Moliner, Àngels Gonyalons y Rosa Boladeras, todas ellas divertidísimas y muy comprometidas con la juerga. En definitiva, un espectáculo que hay que ver… tanto por el goce teatral que supone como por la imperante necesidad de parar un momento y «reír Cataluña».

06/10/2018
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Amar con amor Cataluña

Adaptar los clásicos a la sociedad contemporánea es bastante habitual pero conseguir, además, que mantengan el espíritu e intenciones de su autor a pesar de añadir un gran número de referencias anacrónicas tiene su mérito. Esto es lo que ha hecho Jordi Prat i Coll, con gran valentía y una cierta desvergüenza, con esta divertida, alocada e inefable versión de Els jocs florals de Canprosa. En primer lugar, se trata de un sincero homenaje en Santiago Rusiñol y todo su universo literario, puesto que el montaje incluye un gran número de frases y textos extraídos de diferentes escritos del autor. En segundo lugar, de un entretenimiento simpático con alma de verbena que, fácilmente, consigue animar al público con canciones de Rocío Durcal, Nat King Cole o tradicionales catalanas. Finalmente, es una celebración del catalanismo en su diversidad, haciendo parodia y tributo al mismo tiempo, combinando barretines, castellers y cabezudos con boy escouts, canto coral y el sorteo de un jamón con una partida de Bingo en directo. En medio de este disparate, todas las piezas encajan, pensadas, además, a medida de los actores y actrices escogidos, en muchos casos, como el gran momento de lucimiento de Àngels Gonyalons con una canción melancólica. Quizás, en algunos momentos, el ejercicio resulta excesivo y se deja llevar tanto por sus ocurrencias que tiene dificultades para volver a la historia. Sin embargo, el conjunto es tan honesto, imaginativo y peculiar que su imperfección, en cierto modo, es parte de su gracia.

23/10/2018
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Rusiñol, avui

Adaptar un clàssic és reconvencionalitzar-lo, és a dir, pormenoritzar quins són els nous contextos que han d'enmarcar-ne la seva representació, l'acomodament als nous codis i als nous públics, que són diferents d'aquells per als que fou escrita l'obra. Però també és tenir en compte la literatura que "ha dialogat" amb el clàssic al llarg del temps i n'hagi transformat necessàriament la seva recepció. Tot això és el que Els jocs florals de Canprosa traspua i grava (és més un desig que una constatació) amb lletres d'or a la història del teatre català per a fixar els passos a seguir a l'hora de dur a escena un clàssic.

Jordi Prat i Coll (Liceistes i Cruzados, La fortuna de Sílvia) du aterme un exercici preciós de confiança en la posada en escena com a concepte, com a eina de manipulació imprescindible, precisament, per a ser fidel a l'esperit del text de Rusiñol. Totes les elccions del director gironí són encaminades a fer-nos arribar el text amb la mateixa contundència amb què fou rebut fa més de cent anys: l'escenografia montserratina, la banda sonora, les coreografies, els moviments escènics, el vestuari...

I no és menys important el valor a l'hora de reivindicar el cançoner català, els standards del nostre Tin Pan Alley particular que, per força, han d'explicar-nos a nosaltres mateixos, per bé i per mal. Anna Moliner excel·leix des del minut u i fins a les salutacions del final. És la millor actriu del teatre musical d'aquest país i brilla encara més quan canta des de l'allò còmic. Rosa Boladeras, amb la vis còmica pujada; divertidíssim l'Oriol Genís; i podríem continuar amb tot el repartiment.

Els Jocs florals de Canprosa de Prat i Coll és, probablement, molt semblant al que hauria fet Rusiñol avui dia: amb els mateixos mastegots a la corrupció institucional i al patrioterisme més recalcitrant. Visca el Rusiñol de Jordi Prat i Coll!

06/10/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una paròdia esbojarrada sobre la cultura catalana

El Teatre Nacional de Catalunya estrena la temporada amb ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA de Santiago Rusiñol. I ho fa en format musical amb adaptació i direcció de Jordi Prat i Coll.

Es tracta d'un musical en forma de "paròdia esbojarrada" sobre la cultura catalana, amb cançons populars i tradicionals de diferents èpoques.

Segons comenta Jordi Prat, en el programa de mà, quan estava preparant l'adaptació del text de Rusiñol, va llegir un altre text anomenat "Cançons del Poble", destinat a l'Orfeó Català, on s'hi llegia entre línies que "si nosaltres no cantem les nostres cançons, potser arribarà un dia en què no les tindrem". I d'aquesta lectura va néixer aquesta proposta, concebuda com un espectacle de varietats que fa servir l'humor i la ironia per riure'ns de nosaltres mateixos, del nostre imaginari i de la nostra simbologia.

Primer de tot hem de dir que valorem positivament la intenció de repescar un text de Santiago Rusiñol, que possiblement no s'hagués pogut representar mai més, a causa dels grans mitjans que es necessiten per fer-ho com cal ... i en aquests moments de crisi econòmica solament ho podia fer un Teatre públic.

Una altra cosa és l'oportunitat de ser representada en aquests moments de gravíssima crisi institucional i de persecució política, a tot allò que soni una mica a català i encara més quan tenim als nostres representants polítics legals, empresonats per un estat espanyol que ha embogit, en un intent de "salvar la unidad indisoluble de España".

La nit del dimarts 29 d'abril de 1902 es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona una comèdia en un acte de Santiago Rusiñol. Una paròdia dels Jocs Florals que va provocar l'escàndol. Va ser estrenada en un context de forta crispació social, marcada per l'empresonament de líders sindicals i de polítics com Prat de la Riba. L'obra denunciava l'idealisme exaltat d'un certamen que s'havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana.

La polèmica es va aguditzar quan el govern central va suspendre els autèntics Jocs Florals de Barcelona per una xiulada a la bandera espanyola, i en canvi va protegir amb policies els espectadors que assistien als teatrals de Canprosa.

Més d'un segle després, moltes d'aquestes tensions es repeteixen. I ara, Jordi Prat ha convertit ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA, en un musical en què els cuplets, les sardanes i les cançons tradicionals conviuen amb cançons de Festa Major, com "Me gustas mucho" o "Si yo tuviera una escoba". El director ha decidit barrejar el text de Rusiñol amb cançons que formen part del nostre identitari, "sense deixar fora ni una coma del text".

L'obra de Rusiñol es recrea en l'accentuació dels clixés més característics del funcionament dels certàmens literaris i organitza l'acció al voltant d'un triangle amorós protagonitzat per Tonet (Francesc Ferrer), Maria (Anna Moliner) i Ramon (Jordi Coll) i un triangle paral·lel que situa la Poesia (Maria) i les dues concepcions del poeta: el poeta-versaire (Tonet) i el poeta-sacerdot (Ramon).

La proposta que podem veure a la Sala Gran, és un collage, una gamberrada irreverent, en alguns moments divertida, que a parer nostre demostra que a hores d'ara el text ha perdut bona part del seu sentit i que en cap cas es pot extrapolar a la realitat que estem vivim a Catalunya.

La direcció musical de Dani Espasa, la música en directe i la magnífica coreografia de Montse Colomé s'uneixen a l'escenografia de Laura Clos "Closca" i el vestuari de Montse Amenós.

Un elenc format per 17 actors, sis músics i sis membres del cor.

Tots els actors estan extraordinaris, però no podem deixar de destacar les veus de les bessones Kathy Sey i Yolanda Sey, la magnífica Anna Moliner que amb la seva manera d'interpretar i cantar es posa a la butxaca al públic del teatre, Rosa Boladeras que ens ha mostrat la seva millor vessant còmica, Angels Gonyalons que ens ha emocionat amb la seva interpretació de la cançó "Caldrà plorar, caldrà riure" i un extraordinari i divertit Oriol Genís en el paper de president dels Jocs Florals.

Una proposta que demana la participació activa del públic i que ha engrescat a bona part de la platea amb les cançons i els jocs.

A nosaltres ens ha agradat a estones, ens ha sobrat les escenes inicials amb les cançons dels anys 60 que no veiem en cap cas necessàries; reconeixem que té moments molt divertits i engrescadors, però també altres que hem trobat excessivament forçats.

El text de Rusiñol tampoc ens ha acabat d'enganxar, sense tenir res el fet de riure's de nosaltres mateixos, perquè creiem que és sa fer-ho (en situacions normalitzades), malgrat que també creiem que potser no és el moment més oportú de tirar-nos pedres a la nostra taulada, per la situació dramàtica que estem vivint a Catalunya i la vergonyosa repressió de l'estat.

Malgrat que ens ho hem passat bé a estones, nosaltres trobem que la peça resultant d'aquesta adaptació (3 hores i 10 minuts, incloent-hi el descans), és clarament excessiva.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

.

06/10/2018
Victòria Oliveros Layola

Amb gran valentia i un cert desvergonyiment, Prat i Coll ha sabut plasmar de manera extraordinària les paraules de Rusiñol “Per estimar Catalunya cal riure-la” fent un espectacle intel·ligent, irònic, amb moments gamberros però sobretot molt però molt divertits. També s’ha sabut envoltar d’un magnífic equip. La música en directe funciona de meravella unit-se a unes magnífiques coreografies molt ben aconseguides, un vestuari molt encertat i una escenografia que aprofita molt bé els recursos i espais. Un repartiment envejable i on tots els actors estan extraordinaris. Aneu a Canprosa que us divertireu!! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/11/09/els-jocs-florals-de-canprosa/

09/11/2018
Magui a Grito Pelao

Sorprende ver un espectaculo de este estilo en en Teatre Nacional de Catalunya, y sobre todo si no te has criado con las costumbres catalanas, como es mi caso, lo que pasa sobre ese escenario es realmente perturbador…!, pero la risa continua y entregada del público demuestra la grandeza de esta adaptación.
Una escenografía dinámica que nos lleva por todos los rincones característicos de Catalunya, encabezados por las grandes montañas de Montserrat, donde vemos representados en tradicional baile de la sardana, hasta la recreación de una partida de Bingo, con premios incluídos!!!!!!
Una apuesta realmente sorprendente que todo Catalán va a disfrutar, porque… “Per estimar Catalunya, la cal riure!”
La reseña entera de mi experiencia está en el siguiente blog! https://maguiagritopelao.wordpress.com/2018/10/18/els-jocs-florals-de-canprosa/
Gritando teatro también en Twitter @MaguiGritoPelao

19/10/2018
maría j gonzález mondaza

El texto de Rusinyol es bastante divertido, pero la puesta en escena me pareció demasiado sosa, demasiado pasteleo…; si en su momento fue escándalo para todos en el momento actual no deja de ser una tímida sonrisa. Nadie se atreve a reírse de verdad de los símbolos. Ya sabemos que en TNC el espacio es inmenso pero no hace falta rellenarlo con personajes que (creo) no vienen a cuento, pastiche más que nada. Me gustaron las actrices, estaban formidables. La segunda parte decayó. Eché de menos a Joglars…

14/10/2018
Josep OS

Avui al TNC ho hem passat bé però molt bé veient aquesta magnífica adaptació que Jordi Prat i Coll ha fet en forma de musical d’aquesta obra estrenada el 1902 de Santiago Rusiñol i que alhora dirigeix. Si quan es va estrenar i a causa del moment polític que es vivia amb la empresonament de Prat de la Riba, de dirigents sindicals i la supressió dels Jocs Florals, la intenció de Jordi Prat no era, o així ho he percebut buscar un paral·lelisme amb la situació actual que estem vivint. Prat ha volgut i sabut plasmar les paraules de Rusiñol «Per estimar Catalunya cal riure-la» amb un ‘espectacle intel·ligent, irònic, amb moments gamberros però sobretot molt però molt divertits i al qual ha afegit altres textos de Rusiñol com el monòleg La feminista. La Niña gorda o Miss Barceloneta. Cançons tradicionals catalanes, cuplets, sardanes, cançons dels nostres dies amb direcció musical de Dani Espasa i una coreografies molt aconseguides de Montse Colomé que converteixen l’espectacle en una festa de la que els espectadors també són partícips. Espectacular posada en escena i escenografia (Laura Clos), músics, cors, i un llarg repartiment d’actors i actrius que tots sense excepció fan un excel·lent treball tot i que voldria destacar els actors sobre els quals recau el pes de l’obra, Anna Moliner, Àngels Gonyalons, Rosa Boladeras i Oriol Genís, sublims. No cal que digui que és un imprescindible que cap teatraire s’ha de perdre.

07/10/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

La locura llega a la Sala Gran del TNC!
Lo que está claro es que el director de la obra Jordi Prat i Coll ha decidido hacer lo que le viene en gana y se ha propuesto divertir con su locura!
Se nota en las actuaciones de todos los actores y actrices que se lo pasan pipa en las casi 3 horas de función!
Y si ellos lo pasan bien el público también! Hemos reído muchísimo y disfrutado de las sobre actuaciones de todo el personal! Ha sido fantástico!
Los números musicales maravillosos, voces increíbles y muchas MUCHAS risas en estos juegos de la literatura amañados!
Y encima si tenéis suerte saldréis del teatro con premio! Una botella de cava o un jamón pueden ser vuestros jajajaja

06/10/2018

Deja tu opinión

'Els Jocs Florals de Canprosa' de Rusiñol, primer estreno de la temporada del TNC

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) estrena la nueva temporada en la Sala Gran con Els Jocs Florals de Canprosa de Santiago Rusiñol. Se trata de un musical paródico sobre […]

2 octubre 2018

El Teatre Nacional de Catalunya presenta la nova temporada

El Teatre Nacional de Catalunya ha presentat la programació de la nova temporada 2018-2019 i la seva voluntat de continuar, segons han informat en roda de premsa, «com a servei […]

21 mayo 2018