Más de 17.000 espectadores vieron el éxito de Arthur Miller dirigido por Sílvia Munt que agotó localidades y se convirtió en el espectáculo teatral más visto del Grec 2016.
Una historia sobre el enfrentamiento entre dos hermanos que habla de las consecuencias de nuestras decisiones. Dirigida por Sílvia Munt y protagonizada por Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco y Rosa Renom, El preu es el último éxito de uno de los grandes dramaturgos del siglo XX, Arthur Miller.
Dos hermanos se reencuentran en el desván de la casa familiar después de 16 años sin hablarse. En breve, la casa debe ser demolida y, Víctor, un humilde policía a punto de retirarse, y su esposa Esther convocan el hermano mayor, Walter, un cirujano de éxito, en un encuentro con el tasador para decidir el precio de los viejos muebles familiares.
Son en el desván, examinando los objetos depositados bajo una capa de polvo, pero éstos no son lo único que hay en la casa: también hay un montón de recuerdos, fantasmas que harán pensar a los protagonistas en cómo podrían haber sido las cosas si, en cierto momento, hubieran tomado otras decisiones.
JOSEP OLIVA SASÉ
Ahir vaig fer l’estrena del Grec d’aquest any amb aquesta obra d’Arthur Miller i magníficament dirigida per Sílvia Munt. Ens parla de dos germans que porten molts anys sense veure ni parlar-se i es troben a la casa on van viure de nens esperant a un taxador per valorar els mobles que pertanyen a la família. En aquest retrobament afloren tota mena de sentiments, records, enveges, recels però bàsicament et deixa una reflexió, com ni un és el bo ni l’altre el dolent, que hauria passat i com estarien ara les seves relacions si en el seu moment haguessin dialogat i pres altres decisions. Una escenografia austera molt d’acord amb l’obra. Pel que fa a la interpretació, m’ha agradat molt Lluís Marco en el personatge de taxador amb uns tocs còmics molt encertats així com R. Madaula que un cop més està magnífic. I P. Arquillué i R. Renom tot i que m’han agradat, en algunes escenes els he trobat sobreactuats, encara que era la primera funció i tinc per segur que ho milloraran. Crec que és una de les propostes del Grec que cal veure.
29/06/2016
Victòria Oliveros Layola @victoriOliveros
Inaguro la temporadaI Grec’16 al @TeatreGoya amb “El Preu”, una obra d’Arthur Miller i dirigida, magnificament dirigida, per Sílvia Munt. Ens parla de dos germans que, fent una eternitat que ni es veuen ni es parlen, es retroben al pis on van conviure de nens. A la parella de germans els acompanya l’esposa d’un d’ells i un personatge encantador amb tocs còmics, un anciá jueu taxador – Lluís Marco amb una actuació de 10 – que està allà per taxar els mobles de la familia. Afloren enveges, recels i retrets entre ells dos que fan que l’espectador, o sigui jo, vagi donant la raó a un o un altre alternativament. Conclusió: ni un és el bó ni l’altre és el dolent. Com seria avui dia la seva relació si haguessin parlat en el seu moment? Es una proposta del Grec d’enguany que cal veure.
01/07/2016
Josep Via Santacana
De nou un text de Athur Miller, i de nou una disecció en profunditat del ser huma. Aquesta vegada es Sivia Munt, per mi una de les directores mes valides i poc valorades ja sigui al teatre o cinema apart la seva reconeguda valua com actriu. Una obra tan actual com universal ambientada al crack del 29 aon les relacions personals suposan una radiografia de la complexitat de les maneras de ser i de actuar i sobretot la dificultat de jutjar alló que esta millor o pitjor.La presa de decisions i les seves consequencies, la forma de afrontar situacions precaries dintre de una familia i la repercusió del pas del temps en les nostres relacions i en nosaltres mateixos. Si afegim que es una representaçio teatral aon es dona unitat de accio, el mateix espai i tambe de temps real, els 105m de la obra ho son també del trancurs de la acció, amb un treball magnific dels interprets pro destacaria el treball de Lluis Marco per la dificultat afegida de interpreta un personatge de molta edat i li dona una credibilitat plena de matiços i naturalitat, gens facil de fer-ho. Per lo demes tots encaixan amb els respectius papers, Arquillué, el policia donant la imatge adequada en tot moment, Rosa Renom la seva muller amb un paper no facil i potser encara poc rodat,vaig asistir crec al primer dia i Ramon Madaula, el germá triunfador, un paper a mida i ben resolt. La direççio Silvia Munt perfecta capaç de transmetre la complexitat del text de la mes propera al espectador, que surts del espectacle en preguntes obertes i no facils de respondre. L´espai escenic d acord en la idea del text, com el video un complement sencill i adequat a situarte amb el moment historic de la representaçio, una trobada familiar amb un conflicte que es pot donar en qualsevol moment i qualsevol lloc, sobretot en moments de crisis economiques aon sels esquemes de pretesa normalitat es poden desfer.
01/07/2016
ignasi tomás lopez-doriga @TomasIgnasi
Gran clàssic de Miller al Goya
La nostra ressenya
https://culturayalgomas.wordpress.com/2016/07/28/el-preu-recuerdos-de-familia/
28/07/2016
Hebert
Teatre d’abans en el millor sentit. Posada en escena, direcció, interpretacions i escenografia tan clàssica com efectiva.
El preu a pagar per les decisions que prenem. Amb l’excusa de la taxació dels mobles de la família, dos germans separats des de fa anys, es retroben. Entre ells hi ha un abisme, fruit de personalitats tan diferents com la vida que duen. Un, aparentment triomfador, tan pobre que només té diners, l’altre, amargat per un treball que odia, aspiracions que va deixar de banda per cuidar, ell sí, el pare quan més ho necessitava. Però tot té dues versions. O més ben dit, mai sabem del cert tota la història… I aquest desconeixement encareix el preu per exemple, de decidir sacrificar-se perquè toca… però al mateix temps, convertir aquest sacrifici en arma contra qui va triar, amb altra informació, mirar només per ell.
Més que interessant duel entre Arquillué i Madaula (un pèl sobreactuat per moments, però res de l’altre món). De fet, ells dos són la funció. La Rosa Renom, dubitativa, té un personatge que aporta poc i el taxador, Lluís Marco, es fa pesat aportant humor? sobrer i una trama llarga i insubstancial.
Teatre ple, una vetllada millor del que esperava i què carai, és Miller!
26/06/2017