El preu - Teatro Barcelona

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones
Artículos

El Preu es una historia sobre el enfrentamiento entre dos hermanos que habla de las consecuencias de nuestras decisiones. Dirigida por Sílvia Munt y protagonizada por Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco y Rosa Renom. El preu es el último éxito de uno de los grandes dramaturgos del siglo XX, Arthur Miller.

Sinopsis

Dos hermanos se reencuentran en el desván de la casa familiar después de 16 años sin hablarse. En breve, la casa debe ser demolida y, Víctor, un humilde policía a punto de retirarse, y su esposa Esther convocan el hermano mayor, Walter, un cirujano de éxito, en un encuentro con el tasador para decidir el precio de los viejos muebles familiares.

Son en el desván, examinando los objetos depositados bajo una capa de polvo, pero éstos no son lo único que hay en la casa: también hay un montón de recuerdos, fantasmas que harán pensar a los protagonistas en cómo podrían haber sido las cosas si, en cierto momento, hubieran tomado otras decisiones.

Duración:
105 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 12

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Quin és el preu de les nostres eleccions?

Què us puc dir que no s’hagi dit...

Un altre imprescindible que no us podeu perdre !!!

És tracta d’un text intel.ligent, molt ben dirigit per Sílvia Munt i unes interpretacions, sense excepció, magnífiques de Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco i Rosa Renom.

La taxació del preu d’uns mobles vells tan sols és el punt de partida de l’obra; al seu darrera s’amaga el veritable tema : el preu que hem de pagar cadascun de nosaltres davant els nostres actes i decisions.

El Preu ens parla de responsabilitat, de les il·lusions perdudes, de les conseqüències de les nostres decisions, d’autoconeixement, de incomunicació, de rancúnies i retrets, de desesperació i por, de realització personal i de vulnerabilitat, i dels falsos valors imposats per la societat.

Les males persones existeixen, moltes vegades les tenim prop nostre, però només nosaltres som en realitat els veritables responsables de les nostres decisions.

Encara hi sou a temps d’anar-hi.

25/06/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un Miller extraordinari

Ahir per fi vàrem poder veure aquesta producció que potser és la revelació d'aquest Grec2016. Aquesta vegada les nostres expectatives, molt altes, s'han acomplert amb escreix. Asseguts a primera fila esperàvem l'aparició dels personatges observant les cadires, que en equilibri ocupaven una part de les golfes.

Sílvia Munt porta magistralment a escena una de les obres més rodones d'Arthur Miller, que amb només quatre personatges ens parla de tots els temes que són habituals en els seus textos: la complexitat de les relacions humanes i l'encotillament que ens imposen les normes socials i morals de la societat.

Dos germans que s'han enfrontat a la vida de forma diferent i han hagut de pagar un preu per fer-ho.

Unes molt bones interpretacions dels quatre actors que ens transmeten de forma convincent totes les inquietuds vitals dels seus personatges.

Mitjançant els records reviuen moments compartits i qüestionen el perquè de determinades decisions i de quin preu estem disposats a pagar per aconseguir allò que volem. Miller ens presenta uns personatges que no són ni bons ni dolents, que tan sols han pres les decisions que han considerat en cada moment i que únicament el pas del temps mesura els resultats.

Valoració sencera clicant AQUÍ

20/07/2016
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Bravo, Sílvia Munt.

Per aquest Miller imprescindible, perfecte, ajustat, amb un càsting insuperable en que els actors han interpretat a la perfecció el que has dirigit. Jo, que sóc un incondicional de Miller, t'ho agraeixo i la resta de públic que hem omplert el Goya també ho han fet a jutjar per la tanda d'aplaudiments. Arquillué, Madaula, Marco i Renom han estat perfectes. El text, situat després del crack del 29, sembla que ens parli d'avui perquè les situacions no canvien tant. És el que tenen els grans autors: sempre són actuals.

Crítica completa » http://bit.ly/29w9EFx

10/07/2016
Alba Cuenca Sánchez
Teatre Barcelona

Tot té un preu

La vida és un conjunt de decisions que s'exclouen entre sí. Si fas A, no podràs experimentar B. I si A no és tan bonic com t'esperaves, probablement t'oblidaràs dels inconvenients de B i et turmentaràs amb el temut "i si hagués ...". En definitiva, triïs el que triïs, hauràs de pagar un preu que pot compensar-te... O no. És aquesta disjuntiva tan humana la que planteja Arthur Miller a El preu.

El que es presenta com un clàssic conflicte d'interessos entre dos germans, un dels quals tria cuidar el seu pare i l'altre centrar-se en la seva carrera professional, ens absorbeix per la proximitat i actualitat de la situació. No importa que l’obra estigui ubicada a Estats Units o la importància que té en ella el crack del 29. Els anhels i la insatisfacció vital de tots els personatges són absolutament aplicables a l’actualitat, i les seves veritats – perquè no n’hi ha només una- ens mantenen en constant trànsit d’opinió.

Tot i trobar-se en un registre completament diferent, Pere Arquillué recupera el perfil de vençut amb el que ja ens va impressionar a Art. Aquí el veiem amb una naturalitat hipnòtica. Cada gest, cada reacció i cada paraula serveixen per retratar un home fràgil i decebut amb la vida i amb sí mateix. L’acompanya a l’altra banda un Ramon Madaula que es mostra altiu i profund a la vegada. Al mig queda el tassador, un personatge estrafolari però immensament ric en matisos encarnat per un brillant Lluís Marco. La quarta pota actoral, la femenina, és la que veiem més desentonada, amb una Rosa Renom que gesticula excessivament i trenca l’harmonia de la peça.

Amb una posada en escena molt nua, Sílvia Munt deixa amb encert que els personatges siguin els que ens facin empatitzar amb les seves històries. L’escenografia és sòlida i immòbil, amb tan sols una elegant pila de cadires que acompanya alguns mobles al lateral esquerra. Atents però a la llum i al color, que evoluciona amb l’obra. L’audiovisual, a l’inici i al final, acompanyat d’una música al més pur estil Woody Allen, ens trasllada l’ambient clàssic i melancòlic de la peça.

Aparentment, en tota l’obra no hi passa gairebé res. Però en el fons es remouen moltes coses. En els personatges i en els espectadors, que ens mirem al mirall de l’escenari per entendre una mica més les nostres misèries. Sigui beneït -i ben pagat- el miracle del teatre!

29/06/2017
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

El talent també pot anar acompanyat de lentitud!

És el cas de “El preu”. Una magnífica actuació dels 4 protagonistes, carismàtics a més no poder, que encarnen uns personatges d’un text que li manca rapidesa. En la meva opinió, el que succeeix durant una hora i tres quarts (sense entreacte) podria representar-se en 20 minuts. L’obra d’Arthur Miller fa pensar a l’espectador sobre què té més importància: si el poder econòmic o l’honor personal. Tot això maquillat amb l’excusa d’una taxació d’uns mobles vells que faran de dinamita per descobrir la vida real dels dos germans. Destacar, també, el sublim i subtil joc de llums que acompanya l’escena. Les propostes acceptables, però no excel·lents, dels teatres comercials obren debat sobre el valor que li donem al teatre. Tot i així sempre serà una proposta segura per aquells que no acostumen a anar-hi sovint.

21/06/2017
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Difícil diálogo entre hermanos

A pesar de que fue estrenada en 1968, El preu fue una de las últimas obras de Arthur Miller en obtener éxito de crítica y público. Siempre fue un autor respetado y de prestigio hasta su muerte, pero a partir de los setenta se le empezó a tildar de anticuado e incluso de moralizador. Es por todo esto que la obra que hoy nos ocupa supone un punto y aparte dentro de su producción teatral. En realidad, es una pieza con elementos clásicos del autor, pero también con diferencias sustanciales: aquí ya no nos encontramos con una obra secuenciada y con un argumento intrincado, sino que por el contrario tenemos una trama que sucede en tiempo real y que, durante los primeros minutos, parece que no tenga casi acción dramática. No será hasta la aparición del hermano cuando empezaremos a entrar en terrenos conocidos, y en situaciones psicológicas complejas. De hecho, el plato fuerte de la función es el diálogo fraternal, un auténtico tour de force que pone sobre la mesa dos maneras de entender la vida y de enfrentarse a ella.

Sílvia Munt parece haber entendido muy bien el tipo de teatro que Miller representa. Y también ha entendido que para llevarlo a buen puerto se requieren los mejores actores posibles. Y en esto tampoco se ha equivocado, porque tanto Pere Aquillué cómo Ramon Madaula, Lluís Marco o Rosa Renom dan todos los matices posibles en una obra más difícil de interpretar de lo que puede parecer a priori. Tampoco se tiene que olvidar el espacio escénico o la iluminación, dos aspectos que acaban por poner la guinda a un montaje hecho con el mejor gusto posible. Quizás sí que en algún momento se vuelve un poco denso y parece dar vueltas sobre si mismo durante demasiado tiempo, pero nada puede tapar la evidencia de que estamos ante uno de los grandes estrenos del 2016… ahora felizmente recuperado.

17/06/2017
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

El preu a pagar pel nostre comportament

Després d'obrir el Festival Grec d'enguany amb Les bruixes de Salem, Arthur Miller torna a estar present amb una de les seves obres més rodones. En aquesta, l'autor dissecciona amb gran precisió tot allò que envolta el comportament humà, ja sigui aquell que ens mou a l'interactuar amb els altres persones, com aquells trets de la nostra personalitat que han estat adquirits en contacte amb els altres i que ens empenyen a comportar-nos sempre d'una manera determinada. Per plasmar-ho, l'autor va idear una història aparentment senzilla, que amaga un rerafons complexe en el que tenen cabuda totes aquestes reflexions. Així, l'entramat resulta fàcil de seguir, gràcies a una història propera que atrapa, permetent també a qui ho vulgui anar més enllà del que simplement es veu. De fet, la fantàstica direcció de Sílvia Munt segueix la línea encetada per l'autor i, a més d'oferir-nos una gran direcció d'actors, utilitza també simbolismes i metàfores en la seva cuidada posada en escena, com fa Miller en el text.

Els quatre actors ens brinden unes molt bones interpretacions, transmetent no només la força del text, sinó atorgant solidesa a la proposta. De fet, tot el muntatge té unes bases fortes que permeten exhibir una elegància escènica i una proposta molt ben treballada. En aquest sentit, considero que la proposta mereix una llarga vida molt més enllà del Grec, ja que conté tots els elements d'una de les grans.

15/07/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Eficacia clásica

Últimamente muy presente en nuestra cartelera (Les bruixes de Salem, Panorama des del pont), el teatro de Arthur Miller siempre resulta de interés aunque sea para reencontrarse o descubrir la enorme profundidad de sus textos. A pesar de no ser de los más conocidos, El preu contiene algunas de las constantes en la obra del dramaturgo norteamericano: la incomodidad de las normas sociales, la complejidad de las relaciones humanas o la mirada crítica al American way of life. El protagonista de la obra, interpretado por un espléndido Pere Arquillué, presenta muchos rasgos del antihéroe milleriano, con unas fuertes convicciones morales y una aura de fracaso que lo llena de una rabia y frustración que no sabe cómo canalizar. Con la tasación de unos muebles viejos como punto de partida, el autor utiliza la ocasión para mostrar la parte menos amable del vínculo fraternal en el núcleo de las familias. La actriz Sílvia Munt, que ya había demostrado cierta solvencia como directora con la adaptación de Dubte con Rosa Maria Sardà (entre otros montajes), aprovecha muy bien el talento de su reparto estelar manteniéndolos en el registro sutil que el espectáculo requiere. La atmósfera inquietante propia de este tipo de drama, subrayada con una música y escenografía muy sugerentes, completa la eficacia de esta propuesta hecha con muy buen gusto. Lo único que se le puede reprochar, de hecho, es el exceso de conservadurismo y su concepción clásica. Hay que reconocerlo: no arriesga. Pero también hay que reconocer que acierta.

10/07/2016
Hebert Parodi

Teatre d’abans en el millor sentit. Posada en escena, direcció, interpretacions i escenografia tan clàssica com efectiva.
El preu a pagar per les decisions que prenem. Amb l’excusa de la taxació dels mobles de la família, dos germans separats des de fa anys, es retroben. Entre ells hi ha un abisme, fruit de personalitats tan diferents com la vida que duen. Un, aparentment triomfador, tan pobre que només té diners, l’altre, amargat per un treball que odia, aspiracions que va deixar de banda per cuidar, ell sí, el pare quan més ho necessitava. Però tot té dues versions. O més ben dit, mai sabem del cert tota la història… I aquest desconeixement encareix el preu per exemple, de decidir sacrificar-se perquè toca… però al mateix temps, convertir aquest sacrifici en arma contra qui va triar, amb altra informació, mirar només per ell.
Més que interessant duel entre Arquillué i Madaula (un pèl sobreactuat per moments, però res de l’altre món). De fet, ells dos són la funció. La Rosa Renom, dubitativa, té un personatge que aporta poc i el taxador, Lluís Marco, es fa pesat aportant humor? sobrer i una trama llarga i insubstancial.
Teatre ple, una vetllada millor del que esperava i què carai, és Miller!

26/06/2017
ignasi tomás lopez-doriga

Gran clàssic de Miller al Goya
La nostra ressenya
https://culturayalgomas.wordpress.com/2016/07/28/el-preu-recuerdos-de-familia/

28/07/2016
Josep Via Santacana

De nou un text de Athur Miller, i de nou una disecció en profunditat del ser huma. Aquesta vegada es Sivia Munt, per mi una de les directores mes valides i poc valorades ja sigui al teatre o cinema apart la seva reconeguda valua com actriu. Una obra tan actual com universal ambientada al crack del 29 aon les relacions personals suposan una radiografia de la complexitat de les maneras de ser i de actuar i sobretot la dificultat de jutjar alló que esta millor o pitjor.La presa de decisions i les seves consequencies, la forma de afrontar situacions precaries dintre de una familia i la repercusió del pas del temps en les nostres relacions i en nosaltres mateixos. Si afegim que es una representaçio teatral aon es dona unitat de accio, el mateix espai i tambe de temps real, els 105m de la obra ho son també del trancurs de la acció, amb un treball magnific dels interprets pro destacaria el treball de Lluis Marco per la dificultat afegida de interpreta un personatge de molta edat i li dona una credibilitat plena de matiços i naturalitat, gens facil de fer-ho. Per lo demes tots encaixan amb els respectius papers, Arquillué, el policia donant la imatge adequada en tot moment, Rosa Renom la seva muller amb un paper no facil i potser encara poc rodat,vaig asistir crec al primer dia i Ramon Madaula, el germá triunfador, un paper a mida i ben resolt. La direççio Silvia Munt perfecta capaç de transmetre la complexitat del text de la mes propera al espectador, que surts del espectacle en preguntes obertes i no facils de respondre. L´espai escenic d acord en la idea del text, com el video un complement sencill i adequat a situarte amb el moment historic de la representaçio, una trobada familiar amb un conflicte que es pot donar en qualsevol moment i qualsevol lloc, sobretot en moments de crisis economiques aon sels esquemes de pretesa normalitat es poden desfer.

01/07/2016
Josep OS

Ahir vaig fer l’estrena del Grec d’aquest any amb aquesta obra d’Arthur Miller i magníficament dirigida per Sílvia Munt. Ens parla de dos germans que porten molts anys sense veure ni parlar-se i es troben a la casa on van viure de nens esperant a un taxador per valorar els mobles que pertanyen a la família. En aquest retrobament afloren tota mena de sentiments, records, enveges, recels però bàsicament et deixa una reflexió, com ni un és el bo ni l’altre el dolent, que hauria passat i com estarien ara les seves relacions si en el seu moment haguessin dialogat i pres altres decisions. Una escenografia austera molt d’acord amb l’obra. Pel que fa a la interpretació, m’ha agradat molt Lluís Marco en el personatge de taxador amb uns tocs còmics molt encertats així com R. Madaula que un cop més està magnífic. I P. Arquillué i R. Renom tot i que m’han agradat, en algunes escenes els he trobat sobreactuats, encara que era la primera funció i tinc per segur que ho milloraran. Crec que és una de les propostes del Grec que cal veure.

29/06/2016

Deja tu opinión

Especial Festival Grec 2017, descárgate la revista de TB

Volvemos a la carga… Publicamos la segunda revista en papel de TeatreBarcelona! Este año el Festival Grec se renueva, empezando por un relevo en la dirección. Francesc Casadesús toma las […]

21 junio 2017

Sílvia Munt defensa la vigència i rotunditat d’Arthur Miller a ‘El Preu’

Sílvia Munt dirigeix un text d’Arthur Miller sobre el preu que paguem per les nostres eleccions al Teatre Goya amb, en paraules de la mateixa directora, «quatre bèsties» escèniques com […]

1 julio 2016