Sílvia Munt dirigeix un text d’Arthur Miller sobre el preu que paguem per les nostres eleccions al Teatre Goya amb, en paraules de la mateixa directora, «quatre bèsties» escèniques com a protagonistes: Rosa Renom, Pere Arquillué, Ramon Madaula i Lluís Marco.
«El Preu és un teatre madur, rotund i intel·ligent que penetra en allò més profund. L’anatomia que fa Arthur Miller de l’ésser humà és devastadora –explica Sílvia Munt–. A més, respecta tots i cadascun dels plecs psicològics dels personatges». Pere Arquillué és en Víctor, un policia a punt de retirar-se casat amb l’Esther (Rosa Renom); Ramon Madaula el seu germà gran, en Walter, un cirurgià d’èxit. Tots dos es retroben a la casa on van viure amb els seus pares durant la infantesa. L’edifici s’ha d’enderrocar i esperen un taxador (Lluís Marco) que els digui el preu dels mobles de la família que encara omplen les habitacions. Però la casa alberga també records i fantasmes del passat que faran aflorar rancúnies i remordiments. «Miller fa l’exercici perfecte. La irreversibilitat de les nostres decisions, la força de les nostres conviccions, la fragilitat davant del pas del temps i la supervivència es debaten dolorosament dinamitant el minúscul equilibri sobre el qual estem instal·lats».
«Miller és l’autor americà que millor resisteix el pas del temps. Com més temps passa, més universal es torna. N’hi ha d’altres, com Tennessee Williams, a qui cal treure la pols, però aquí no ha calgut», diu Madaula. I és que, assegura Munt, sigui el Crack del 29 o la crisi de 2008, «en qualsevol època les crisis econòmiques fan trontollar els fonaments del nostre sistema, destrossen famílies i deixen conseqüències devastadores en tots els sentits». Arquillué – satisfet d’interpretar un personatge introvertit, diferent dels que fa normalment– destaca que, a més, a El preu Miller aprofundeix en qüestions que no aborda en altres de les seves peces. «Llegint-lo podem assumir millor les coses que vivim també avui, perquè Miller coneix molt bé el comportament humà. És un text fi, que surt de les obvietats», sentencia la directora.
