Todo lo que necesitas para ir al teatro

Cartelera /

El curiós incident del gos a mitjanit

El curiós incident del gos a mitjanit

Adaptación teatral de la famosa novela de Mark Haddon, premio Whitbread 2003, premio Guardian, premio Commonwealth Writers, con más de 2 millones de ejemplares vendidos en el primer año, y considerada una de las 5 mejores novelas juveniles por los votantes de la campaña de alfabetización de la BBC. Su protagonista es un muchacho de 15 años, “un matemático con algunos problemas de conducta”, que se enfrenta a un misterio por resolver. Británico 100% bajo la dirección de Julio Manrique.

SINOPSIS

“Christopher Boone es un chico extraordinario. Es extraordinariamente inteligente, le gustan las matemáticas y observar el cielo, de noche, imaginando que algún día viajará por el universo en una nave espacial.

Christopher Boone es un chico diferente. La gente le confunde a menudo, porque a menudo parece que las personas tienen la manía de decir cosas diferentes de lo que en realidad están diciendo.

Christopher Boone, como un pequeño Sherlock Holmes, se empecinará en resolver el misterioso asesinato de Wellington, el perro de sus vecinos.

Christopher Boone, como un pequeño Ulises, se atreverá a cruzar, por vez primera, el océano de miedos y obstáculos y confusión y ruido que le separan del mundo y subirá a un tren, por vez primera en su vida, para llegar a Londres huyendo de una mentira.

Christopher Boone es mi héroe. Uno de ellos, por lo menos. Y espero que se convierta, también, en uno de los vuestros.” Julio Manrique

Vídeo

Fotos

El curiós incident del gos a mitjanitEl curiós incident del gos a mitjanitEl curiós incident del gos a mitjanitEl curiós incident del gos a mitjanitEl curiós incident del gos a mitjanit

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    Llorenç Prats Canals

    Dues hores i un quart per a una obra de teatre, que no és una obra de teatre, sinó l’adaptació d’una novel·la i que, per tant, no surt d’entrada amb l’avantatge de la saviesa escènica, posem per cas, d’un Txekhov, és molt, podria ser una eternitat. I tanmateix s’acaba, amb propina i tot, i costa aixecar-se de la cadira (no perquè sigui massa còmoda realment).

    La història és interessant, però, posada damunt d’un escenari, si no es fa molt i molt bé, es faria llarga i avorrida. No sé quin paper té l’adaptació en l’espectacle que vaig veure ahir, però el cas és que assistim a un encisador joc teatral, gairebé hipnòtic. Tot i tothom està al seu lloc perquè et trobis dintre de l’escenari, dintre de la història, com si t’hi haguessis infiltrat.

    Cal felicitar, en primer lloc, al Julio Manrique: una direcció intel·ligent i imaginativa al servei del text i dels actors, quant de treball i quanta modèstia!

    Cal felicitar escenògrafs, il·luminadors, músics… i fins i tot al regidor.

    I, especialment -perquè sempre són els que acaben fent bo o dolent un espectacle-, les actrius i els actors. Hi ha algunes “parelles de ball” esplèndides, sempre amb el Pol López: L’Ivan Benet i el Pol López, pare i fill que transmeten una tendresa que s’encomana, Marta Marco i Pol López, que encaixen fins a confegir gairebé un sol personatge… Però també Mireia Aixalà, que balla sola, tots els ritmes que calgui, i sempre llueix com un estel de la fi del món, del que ens parla Cristopher. I una altre cop de la Marta Marco, sòbria i alhora pròxima quan no és l’alter ego del Cristopher. M’ha impressionat. I l’Ivan Benet, un dels noms més potents de la nova generació d’actors joves que enlluerna.

    I, punt i a part, és clar, el Pol López, el Cristopher, que es carrega tota l’obra damunt les seves espatlles i sembla que acabi amb la mateixa energia que ha començat, no sé com s’ho fa. Aquest home és ja un dels grans actors de l’escena catalana (i d’on sigui). Algú el comparava amb el Kenneth Brannagh. Són completament diferents, però si és per grandesa ja m’està bé. Espero que els nostres dramaturgs el cuidin molt, que no se n’hagi d’anar a fer sèries a Madrid (i a Barcelona el mínim, si pot ser) i que explorin tots els seus registres, que estic segur que van molt més enllà del que la seva manca de “galanura”, que es deia, sembla predestinar-lo.

    Per això, el meu únic retret serà per a ell: al començament, li ha costat una mica entrar del tot en el paper i, en un parell o tres d’ocasions, ha interpretat des de massa enfora i tirant d’ofici. Res, una minúcia. Després ha estat superlatiu i se’ns ha posat a tots a la butxaca. Només ho dic perquè és un actor que, en la seva joventut, supera qualsevol examen amb una A.

    01/05/2015

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui per fi he pogut GAUDIR en majúscules d’aquesta obra. Manrique ens ha fet vibrar i emocionar amb la que considero millor obra de la temporada. La interpretació fantàstica i especialment Pol López que fa un treball magistral. He tingut la sort d’estar en la fila 2 i veure d’a prop la seva expressió i gesticulació et posa la pell de gallina. La il·luminació i la música i so, genials. I l’escenografia amb un elements senzills que els propis actors mouen per canviar d’escena amb una total perfecció per aconseguir un dinamisme i efecte màgic.
    Qui no l’hagi pogut veure ara, quan la reposin cal veure-la si o si

    20/05/2015

  • 12345

    isabella pintani

    Este año lo volveré a ver por tercera vez….

    05/10/2016

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Portava des de Juny amb ganes i no m’ha decebut gens sinó al contrari. Absolutament magnifica. Un bon text, un magnífic repartiment i una posada en escena original i molt encertada ens han fet passar més de dues hores sense respirar – i aquest seria el meu únic però, una mica llarga -. A destacar l’interpretació d’un Pol López genial, un autèntic monstre escènic que és deixa el cos i l’ànima a escena durante el transcurs de la funció, tractant el trastorn mental – autisme – de aquest adolescent d’una forma totalment natural.

    12/11/2016

  • 12345

    Sara Martín Alegre

    No acabo d’entendre l’entusiasme amb aquesta obra. Està certament molt ben feta i les 2 hores i mitja es passen bé (amb una pausa de 15 minuts) però la primera part és més correcta que boníssima i, encara que l’obra remunta i molt en la segona part, tampoc trobo que sigui tan, tan extraordinària. A mi em va deixar una impressió de peça ben fet, molt fluïda, més que superlativa.

    20/11/2016

  • 12345

    Hebert

    Sé que aquí no coincideixo amb ningú (será allò de “què estrany! Van tots contradirecció menys jo”), però el que em va fallar per ser una proposta insuperable va ser el més elogiat unànimament: la interpretació de Pol López. La part física sí és excel·lent (tics, no mirar als ulls dels altres…) però la dicció, com em va fer veure una teatraire, si tancava els ulls era més la d’algú begut i no pas la d’un jove amb Asperger o algun tipus d’autisme. I la seva entonació, lleugerament sorneguera de vegades, és impossible que l’utilitzi algú amb aquest trastorn / malaltia.
    En canvi, la posada en escena i direcció em va semblar genial, de treure’s el barret, impressionant, potser la millor que he vist. Amb pocs recursos emergeix el talent de crear tants mons amb la meravella de la segona part (estació de tren, el viatge, el metro…). Espectacular, briliant, imaginativa, creativa…

    L’adaptació de la història millora l’original (el llibre no em va dir gare cosa) i reflecteix molt bé la vida quotidiana en aquestes circumstàncies i el caos per a tots, Christopher i els dels seu voltant, mitjançant els sorolls, la música, el parlar a crits… No s’opta per la sensiblería sinó per un cert to a estones d’humor basat en la ironia de les respostes de Christopher…que és el que mai es donaria en una persona com ell a la realitat.

    En RESUM: tot i no arribar-me gens el protagonista, sobre qui recau gairebé tot el pes de l’obra, és una proposta a veure i gaudir d’una posada en escena genial (escenografía, il·luminació, moviment…)

    18/12/2016

  • 12345

    angel

    No he llegit el llibre, però em penso que només l’adaptació no ha hagut de estar una tasca fàcil. Estructura i posada en escena molt ben resolta. La peça penso que guanyaria encara més en un espai més petit per poder ficar-te més en els budells de la trama i del personatge principal.

    18/01/2017

  • 12345

    Sònia

    Gran interpretació, escenografia i adaptació! La recomenaria a tothom!

    30/01/2017

  • 12345

    Anna

    Meravellosa posada en escena d’una història que prové d’una novel.la gens teatral. L’adaptació és supèrbia amb un dinamisme en la seva escenografia, ajudat del disseny de llums i un espai sonor senzill però molt efectiu, que la fa molt fluïda i agradable. Les bromes metateatrals són molt ben rebudes i les interpretacions, sobretot les de Pol López i Marta Marco, són entranyables.

    08/02/2017

Deja tu valoración

Tienes que estar registrado para poder dejar tu opinión. Puedes registrarte aquí, o puedes entrar a continuación:

Artículos relacionados