Carrer Robadors

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones
Artículos

Julio Manrique dirige Carrer Robadors, el espectáculo inaugural del Festival GREC 2021, basada en la novela homónima del premiado escritor francés residente en Barcelona, Mathias Enard. Un espectáculo protagonizado por una serie de actores y actrices jóvenes, una parte del cual de origen árabe, que combina la dureza de la vida de las personas migrantes con momentos de belleza y esperanza.

Sinopsis

El escritor francés Mathias Enard lleva viviendo en Barcelona desde el año 2000 y ha escrito numerosas novelas que aún no se conocen lo suficiente en la ciudad, aunque alguna, como Carrer Robadors (Rue des voleurs en el original y Calle de los ladrones en castellano), esté ambientada en buena parte en el Raval barcelonés. La historia llega ahora al escenario del Teatre Grec para abrir una edición del festival que mira hacia África, a la del sur y a la que vive entre nosotros. Y es que el protagonista de la historia que imaginó Enard (un arabista por cierto, experto en el Magreb) es Lakjdar, un chico de Tánger. Expulsado de su casa por un escándalo familiar, se acerca a un grupo integrista, ve irrumpir en los países vecinos la Primavera Árabe y acaba dejando del país en uno de esos barcos que, por las noches, veía surcar el estrecho en dirección a la Península. Llegará a la capital catalana y conocerá el Raval barcelonés desde el piso de la calle de Robadors al que irá a parar. Y en una ciudad en crisis y agitada por las protestas del 15-M, se encontrará inmerso en un mundo de marginalidad, viviendo infiernos solo endulzados por algunos encuentros afectuosos y por la esperanza de encontrar a una estudiante de árabe barcelonesa, Judit, a quien conoció en Tánger y de la que está enamorado. Un equipo de jóvenes actores y actrices, parte de ellos de origen árabe, interpretan a los personajes de una historia que logra captar el espíritu de una época, aporta luz sobre la situación y las motivaciones de los migrantes y lanza tanto un mensaje de negro pesimismo como de esperanza luminosa.

Se han encargado de convertir la novela en material escénico los dramaturgos Marc Artigau y Sergi Pompemayer, además del director del montaje, Julio Manrique, un actor y productor teatral que iba para abogado, pero que fue abducido por el mundo de la escena en el Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra y, después, en el Institut del Teatre de Barcelona. Especialmente popular por su carrera televisiva, ha trabajado como actor teatral al servicio de directores que van de Àlex Rigola a Oriol Broggi o Sergi Belbel, por mencionar algunos, y él mismo ha obtenido grandes éxitos dirigiendo sus propios montajes, entre ellos algunos tan celebrados como American Buffalo (premio Butaca 2010 a la mejor dirección) o El curiós incident del gos a mitjanit (premio Butaca 2015 a la mejor dirección). En el año 2017 dirigió en el Teatre Lliure L’ànec salvatge, de Ibsen, que le valió el Butaca 2017 a la mejor dirección y el premio Max 2020 por el mismo concepto. En 2019 lo dirigió Pau Miró en Una història real y, en 2020, volvió a Chéjov y a la dirección poniendo en escena (aunque el montaje se viera afectado por la crisis de la COVID-19) Les tres germanes.

Duración:
120 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 5

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Marc Ribera
Teatre Barcelona

Diversitat temàtica, social i ètnica sobre l’escenari del Romea

Mathias Énard és un escriptor francès que arriba a Barcelona, l’any 2000, per impulsar diferents iniciatives culturals, especialment en l’àmbit literari, i ensenyar àrab a l'UAB. També escriu algunes novel·les, com Rue des voleurs (Carrer dels lladres), que l’editorial Columna publica en català com Carrer Robadors.

En realitat, la referència dins l’obra a aquest conegut i singular carrer barceloní és més aviat simbòlica, ja que l’acció principal té lloc a Tànger, ciutat d’origen del protagonista, en Lakhdar: el jove marroquí a qui els orígens humils no aconsegueixen apagar-li la set d’una vida millor, és clar, a l’altra banda del Mediterrani.

A Tànger, coneixerem els seus darrers dies com a noi/adolescent, al costat del Bassam, el seu amic de la infància. I serà també a Tànger on coneixerà la noia catalana que, de vacances al Marroc, li permetrà adonar-se que la ficció amb la que ell somia, i que només coneix a través de la televisió, existeix en realitat, i només cal saltar un petit estret ple d’aigua per tocar-la amb les mans; accedir a un mar d’oportunitats, a a una vida digna, una vida millor.

Aquest fantàstic viatge iniciàtic està hàbilment contextualitzat per l’autor dins dels moviments socials que tenen lloc a banda i banda de l’estret en aquest inici de mil·leni. Al Marroc, entendrem els mecanismes que faciliten que joves amb futurs grisos o foscos (i poc accés a una bona educació) s’acabin convertint en titelles al servei dels poders econòmics-socials (i, tal vegada, religiosos) que hi ha al darrera de la Primavera Àrab. Però l’obra també ens ensenya (per tant, ens permet comparar, contrastar) les frustracions i dificultats dels joves europeus que tant envegen Bassam i Lakhdar, parits al mig d’una crisi, la del 2008, i enfrontats a una sèrie de gegants, aparentment invencibles (capitalisme liberal, canvi climàtic, progrés insostenible, desigualtat econòmica), que fan que la ràbia, la violència i la depressió brollin amb força, també, en els cors dels joves d’aquesta banda del Mediterrani.

L’equip artístic i actoral al complet treballa a un nivell prou alt en aquesta producció de Bitó i el Festival GREC. La posada en escena de Julio Manrique és dinàmica i moderna, amb un disseny visual i sonor omnipresents que segueixen acostant gèneres (teatre i cinema) i que ajuda que les dues hores llargues d’espectacle passin d’una volada.

Destacar el treball del Guillem Balart, que ens regala un apassionat heroi, en Lakhdar, que aconsegueix el seu objectiu: que tots ens convertim en ell i ens precipitem, amb ell, en un final culminant i tràgic que ens permetrà descobrir nous racons de la nostra complexitat humana i entendre que tot allò que sembla pertànyer, únicament, al terreny de la ficció, pot convertir-se, per atzar o destí, en la més dura realitat.

09/09/2021
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Retrato de la primavera árabe

Carrer Robadors es, ante todo, una importante novela del francés Mathias Ennard escrita el 2012, justo en plena primavera árabe. El libro, y también su adaptación teatral, habla de aquel movimiento, pero también de las condiciones de los jóvenes marroquís en su país, de las dificultades para salir de un régimen que los oprime, del acercamiento de algunos de ellos al integrismo islámico y de las dificultades que se encuentran cuando llegan al destino escogido. Y en medio de todo el conflicto social y político, la historia personal de Lakhdar y de su amigo Bassam en la ciudad de Tánger.

La adaptación, que no debe de haber sido sencilla, surge de tres importantes autores: Marc Artigau, Sergi Pompermayer y Julio Manrique. Creo que es una versión ágil y bastante esclarecedora, a pesar de que quizás se entretiene demasiado en algunos pasajes (toda la escena del barco) y despacha otros (la relación con la chica catalana) con cuatro pinceladas. Por suerte, la dirección escénica del mismo Manrique suple -como es habitual en sus trabajos- cualquier carencia por un sentido del espectáculo más que acertado. En este sentido, ayudan las proyecciones, los hábiles cambios de escena y una dirección de actores muy competente. Guillem Balard, en el papel de Lakhdar, vuelve a demostrar que es uno de los actores jóvenes más interesantes del momento, después de haber destacado en Jerusalem o La malaltia. Y tampoco se queda atrás Moha Amazian, un actor que últimamente ya habíamos podido ver a Alhayat o la suma dels dies y La font de la Pólvora.

El conjunto funciona como viaje iniciático o incluso como epopeya. Bastante inspirado en los montajes de Wadji Mouawad, el espectáculo acaba resultando un híbrido entre el teatro del autor libanés y las adaptaciones literarias. Quizás el resultado se resiente precisamente de su origen literario, pero la grandeza de lo que explica -y también la forma en que Manrique nos lo viste- acaba pasando por encima de todo.

07/09/2021
Jordi Casas Duocastella

Sempre és interessant veure els treballs dirigits per Julio Manrique, i amb CARRER ROBADORS torna a triomfar. En aquest cas adapta la novel·la de Mathias Enard, junt amb Marc Artigau i Sergi Pompermayer, per oferir una obra vibrant amb moltes capes.
Un noi de Tànger s’enamora d’una estudiant catalana, i farà tot el possible per arribar a Barcelona i retrobar-la. Guillem Balart interpreta el protagonista, l’únic personatge àrab no interpretat per un actor amb orígens àrabs, però la seva intensa interpretació et fa oblidar de seguida aquest detall.
Tot i la durada de més de dues hores, l’obra té un ritme trepidant i no avorreix en cap moment, resolent amb gran eficàcia els canvis temporals i geogràfics. Es barregen temes com la immigració, la radicalització i el moviment 15M, i destaquen grans moments com la relació del protagonista amb el seu millor amic, interpretat per Moha Amazian, així com la solvència habitual d’Elisabet Casanovas.

13/09/2021
Josep OS

Ahir vaig veure aquesta obra que obre el Grec d’ enguany al Teatre Grec i ho fa amb aquest text de l’escriptor francès Mathias Enard amb dramatúrgia i adaptació de Marc Artigau, Sergi Pompemayer i Julio Manrique i aquest últim és també qui el dirigeix. Ens situa a Tanger on Lakjdar un noi que ha tingut problemes amb la seva família i és expulsat del domicili patern, decideix venir a Barcelona per a una nova vida i a més retrobar-se amb una noia catalana que va conèixer al Marroc. Aquí, era època de temps agitats i la vida que ell anhelava farà que es vegi embolicat en situacions de tot tipus, immigració, terrorisme, marginalitat, racisme i també amor. L’obra en si m’ha agradat però per a mi li sobren 30 minuts concretament l’escena del dipòsit de cadàvers i la de l’vaixell se m’ha fet pesada, més si tenim en compte que les dues hores llargues que dura i al no fer entreacte pel tema Covid i el que és pitjor, estar en una d’aquestes files (la 6) on els peus no t´ arriben a terra, se’t inflen com una bota i acabes veient negatiu coses que en altres condicions veuries positives. M’han agradat molt les projeccions que van passant en una gran pantalla a ritme vertiginós. Una escenografia molt austera però molt adient amb l’obra. Bones interpretacions per un equip d’actors i actrius alguns d’aquí i la resta àrabs però que vull destacar a Guillem Balart en el paper del protagonista principal. Si no l’heu vist a partir de setembre ho podreu fer al Romea.

01/07/2021
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Abrimos el Grec con una gran producción capitaneada por Julio Manrique.
Una historia sobre la dura vida de un chico de Tánger que debido a un conflicto familiar se ve en las calles y decide venir a España a buscarse la vida. No lo va a tener fácil…
La producción me ha gustado. Es dinámica y los actores y actrices atraen mucho con su interpretación y carisma. Resalto a Guillem Balart como gran protagonista de la ficción.
La historia la hemos visto muchas veces: inmigración, terrorismo, amor, racismo…
Nada nuevo que podamos disfrutar de lo que hayamos visto antes. Además de algunas escenas de relleno que personalmente hubiera recortado (toda la parte en el barco y también la parte de la morgue).
La obra se completa con una selección de canciones maravillosas y unas proyecciones en escena que he disfrutado muchísimo!
No dudo que será uno de los éxitos de la próxima temporada en el Romea!

29/06/2021