Barcelona 24h - Teatro Barcelona

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones
Artículos

BARCELONA 24H és una obra, fresca y juvenil con ese tono de comedia nostálgico y romántico, dónde se sigue la vida de 4 jóvenes que se cruzarán, se enfrentarán y se enamorarán en la ciudad de Barcelona.

Sinopsis

Una fotógrafa que lo ha dejado con su pareja coincide en el Apolo con un chico romántico obsesionado con las pelis de Hugh Grant. Una pija de Sarriá decide independizarse y buscar piso por debajo de la Diagonal, mientras un chico ambicioso que solo piensa en el trabajo decide hacer una pausa para comprar un Kinder Bueno en el paki 24H de bajo la oficina. Ninguno de ellos puede imaginarse que, ni que sea por un instante, todo será posible en esta ciudad.

Más infromación

BARCELONA 24H es un musical original en catalán. Estrenado en plena pandemia en octubre de 2020, nominado a 4 PREMIOS BUTACA en la 27 edición.

Duración:
75 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

Más infromación

BARCELONA 24H es un musical original en catalán. Estrenado en plena pandemia en octubre de 2020, nominado a 4 PREMIOS BUTACA en la 27 edición.

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 14

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Quiero volver, te puedo acompañar…

No puedo parar. No puedo parar de tararear las canciones de este musical. Y como a mí, seguro que le pasa a todo el público que asiste. Toda aquella persona que viva o pasee por la ciudad de Barcelona se verá reflejada en algún momento u otro en los personajes que nos presentan tan magistralmente encima del escenario.

El musical de Pau Barbarà nos lleva a acompañar a cuatro jóvenes por la ciudad condal a la búsqueda de sus sueños, deseos y vivencias. Hay un chico romántico obsesionado con las comedias románticas de Hugh Grant que cree que él puede ser el protagonista de su propia película, una fotógrafa dolida por un engaño sentimental que no acaba de encontrar el valor para luchar por aquello que quiere, una chica pija que descubrirá que la vida no es tan fácil como se pensaba cuando decide independizarse, y un chico obsesionado por conseguir el éxito profesional olvidando el personal. Y como escenario de estas vidas, que todas se cruzarán en un momento u otro, la ciudad, como telón de fondo y también como inspiración.

13 canciones originales que se meten en la cabeza del/la espectador/a conectando desde la primera, con una dirección marcada por el conocimiento y la experiencia de Marc Flynn y Dídac Flores que, con poca parafernalia, consiguen el objetivo de captivar al público instantáneamente. Hay momentos para la exaltación de grupo y otros para disfrutar de los matices de cada personaje en la soledad de sus pensamientos, transformados en notas y palabras musicalizadas.

Coreografías sencillas y eficaces, escenografía de las mismas características, y unos intérpretes que enamoran en cada interrupción a escena. Jaume Casals está encontrando en el musical y las comedias un gran registro donde navega con tanta comodidad como lo hace su personaje en la oficina. Anna Piqué desprende la ilusión de la fotógrafa a la que da vida, nos transmite una sensación de total transparencia y veracidad. Mireia Òrrit es el gran descubrimiento de esta producción, con su voz llena de matices nos evoca a una ternura familiar hacia su pija de Sarrià. Cada acción suya provoca la risa general del público, un auténtico imán para todos los presentes. Àlex Sanz, o su personaje, puede ser nuestro Hugh Grant o lo que quiera, porque su presencia es simplemente mágica. Una voz cálida y cargada de emoción que te hace pasear por el Paral·lel, deseando ver todo lo que él ve.

Un musical sin pretensiones grandilocuentes que le da un repaso a más de uno de gran formato. Un equipo talentoso y joven que demuestra en cada escena que se pueden llegar a hacer producciones genuinas e inspiradoras con ganas y talento.

16/10/2020
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Más que un musical para millennials

Un tipo de espectáculo muy presente en la escena barcelonesa: musical llamado de “pequeño formato” (etiqueta discutible), habitualmente de creación propia, con pocos intérpretes, música en directo y mínima y multifuncional escenografía. Propuestas que a los amantes del género nos ha dado muchas alegrías y descubrimientos y que compensan, quizá, la falta de grandes musicales en la escena catalana, tan habituales en Madrid.

Una gran ciudad, vidas ajetreadas, corriendo de aquí para allá, a veces sin saber para qué ni hacia dónde. Cuatro personajes, típicos que no estereotipos: el adicto al trabajo, el simpático optimista, la pija que cree no serlo y la aspirante a creadora con historia sentimental por superar.

El reparto coral funciona muy bien, se compenetran, cada uno tiene sus momentos de protagonismo y brillan por igual.

Historias de la epopeya de independizarse, acceder a una vivienda, superar miedos, conformarse con relaciones, vidas y entornos que no nos llenan aunque nos engañamos al respecto, ilusiones que se siguen y abandonan… A ver quién es el guapo que de alguna manera no tiene algo en común con ellos. Empatizas desde el inicio y sigues sus interacciones, algunas más previsibles que otras, tiernas que no blandas y, mérito, profundas y que te permiten reflexionar sobre ti mismo si miras tus últimas 24h. Todo con un aire optimista, muy acertada dirección de Marc Flynn (El despertar de la primavera) y Dídac Flores (Desde mi ventana), -tan jóvenes como experimentados en el musical-, mucho, mucho humor y música fresca, original y que entra sin estridencias. Y un mensaje tremendamente válido, abrámonos a quienes nos rodean; quizás nos hagan parar la vorágine en que nos hemos metido y, como decía Hesse, nos cojan de la mano y nos obliguen a ser felices.

Lo mejor: la falta de pretenciosidad que no oculta que calidad de la propuesta.

Lo menos mejor: los finales taaan felices…

25/09/2021
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

Una Barcelona de pel·lícula

Qui no s'ha enamorat mai? Qui no ha pujat als búnkers mai? Qui no ha desitjat, amb totes les forces, menjar-se un Kínder Bueno pels carrers engalonats del barri de Gràcia? Qui no hagi tingut cap d'aquests símptomes no ha viscut Barcelona al cent per cent. Pau Barbarà s'estrena amb un projecte ambiciós i melancòlic a parts iguals. Fa despertar moments i sensacions que havien quedat oblidades sota els ritmes de la rutina barcelonina. Presenta quatre personatges que tenen els seus fils marcats, però que si passéssim les seves històries per una batedora, sortirien històries barrejades però igual de reals i creïbles, perquè en aquesta ciutat cadascú és un món.

La història transcorre a bon ritme, sense salts en el temps il·lògics ni presses temporals (tot i les presses vitals dels protagonistes). Aquests quatre, marcats per l'estrès, encarnen prototips ben reals i en els quals tothom hi pot trobar un símil. La naturalitat de la proposta i els diàlegs donen joc a buscar coneguts teus que podrien ser perfectament aquells que viuen les experiències sobre l'escenari. De mica en mica el públic va creant-se el seu personatge amb una part de l'exercici d'empatia de cada protagonista. El Teatre Gaudí, amb les seves quatre bandes, dona molta vida i fa encara més proper el musical que incorpora una escenografia austera però funcional.

El conjunt de la proposta, les actuacions reals i vives i les lletres de les cançons vaticinen que el romanticisme no sempre és la solució. En definitiva, considerant l'espectacle com una enciclopèdia de la vida de la ciutat, una possible barreja entre Barcelona 24 Hores i el gran tema dels Buhos "Barcelona s'il·lumina" pot ser una bona carta de presentació de la ciutat per algú que mai s'ha enamorat a Barcelona, mai ha pujat als búnkers i mai ha desitjat menjar-se un Kínder Bueno pels carrers engalonats del barri de Gràcia.

16/10/2020
Xavier Quero
Teatre Barcelona

Barcelona Transfer

A manera d'una mena de Manhattan Transfer de John Dos Passos, Barcelona 24H permet la possibilitat de seguir el fil d'altres ficcions que prenen la vida d'un ciutadà i la segueixen i entrecreuen en un ambient urbà. Ara bé, l'Era del jazz ens queda massa lluny i sembla, de vegades, una oda a la common people dels Pulp que ignoren per complet l'himne generacional dels noranta.

Deixant certa linealitat de banda i deixant-nos endur per la modernitat i el compàs, ens endinsem a la vida d'uns personatges que, sovint totes les aspiracions basades en el capital sovint no són més que constructes per aïllar-nos de la soledat i assolir un reconeixement que, d'una manera o una altra, ens canviarà la vida. Però l'empeny amb el que s'enfronta un a la vida no sempre és suficient i ens adonem que, com sempre, són les condicions materials la que ens condicionen i que fan que les nostres ambicions siguin, sovint, de curta mesura o del tot desmesurades, tal com la inabastable geografia de la ciutat comtal.

Entrecreuar les històries, des d'allò que sembla només irrellevant i vulgar fins a les més elevades passions (que també ens poden semblar irrellevants i vulgar), s'estableixen en confluències i llocs comuns, dels a evitar i els que evidentment acabem anant per conveniència, estableixen una quadrícula psicogeogràfica d'amor i desil·lusions amb aquest teló de fons woodyallenesc on la ciutat esdevé, també, un personatge, silent i immòbil en un constant i subtil moviment de translació i rotació.

Sense un -sempre necessari- Night and Day coleportià, assaborim els sabors i sensesabors de la vida d'aquells que arrosseguen els peus al metro a partir d'una posada en escena senzilla, però més que efectiva, amb una disposició dels elements que ens serveixen per traslladar-nos ràpidament d'una banda a una altra de la ciutat creant, de forma que la novel·la de Dos Passos, una constant mobilitat sincopada, que ens porta allà on volen i l'espectador, de bon grat, es deixa endur, taral·lejant a l'endemà de les glòries.

05/02/2025 - Teatre Gaudí Barcelona
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Tot és possible sempre que hi hagi ganes de tirar endavant

“Barcelona 24h” és una comèdia musical romàntica, fresca, divertida i dinàmica on els principals protagonistes són els nostres joves.

Escrita per Pau Barbarà Mir, presentador del programa “El Camerino” de iCat a Catalunya Radio, també autor de la música, coneixem les històries de quatre joves residents a Barcelona. Històries quotidianes que viuen els joves d’avui en dia, com la dificultat de trobar pis, les nits de festa, la decisió de deixar la carrera a mitges per perseguir els seus somnis, el ritme estressant que comporta viure en una gran ciutat, els problemes laborals, les relacions afectives i sexuals,...

Tot i que l’acció passa a Barcelona, seria aplicable a qualsevol altra ciutat del món.

El repartiment compta amb un grup d’actors joves com Laia Fontàn o Mireia Orrit (en el nostre cas), Jaume Casals , Anna Piqué i Àlex Sanz , tots ells de sobres coneguts per les seves interpretacions tant en televisió com en el teatre. He notat naturalitat i proximitat en les seves interpretacions, complicitat entre ells, i que cap intèrpret destaca per damunt de l'altra. La única pega que he vist, i crec que caldria revisar, és l'excessiu volum dels micros, i millorar la vocalització.

L’espai escènic es pràcticament buit, tret de un supermercat 24h (un “Paki”), un dels llocs més freqüentat per els nostres protagonistes; i uns mòduls de fusta movibles que es van transformant a mida de les necessitats escèniques (un llit, una taula de revelació, la barra d’una sala de festa,...

La música de Pau Barbarà Mir té influències clares de grups catalans com els Manel, Els Amics de les Arts o Joan Dausà, amb uns arranjaments de Dídac Flores que transporten a un món musical més clàssic. Al llarg del musical es poden escoltar una tretzena de cançons en forma de duet, grupals o individuals. La música és en directe. Pot ser, com he dit anteriorment, els hi falta polir alguns detalls de sonorització i vocalització, ja que en molts moments la reverberació fa que no s’entenguin algunes de les lletres de les cançons.

Hem de tenir en compte que era nit d’estrena i els nervis de vegades juguen males passades. Estic del tot segura que passades unes quantes funcions, el resultat serà molt millor. De totes maneres la sala estava plena de gom a gom de un públic jove que no paraven de riure, aplaudir i gaudir de tot el que passava a escena. Penso que, per la complicitat dels seus riures i el seu entusiasme, es sentien molt identificats amb les històries dels protagonistes. A mi com a mare de un parell de joves d’edat similar a la dels protagonistes d’aquest musical, m’ha agradat molt descobrir que lluny del que puguem pensar d’ells, són lluitadors, tenen valors, inquietuds i ganes de tirar endavant.

04/10/2020
JOSEP

Fresca, divertida amb personatges fàcilment reconeixibles. L’humor, l’amor, les relacions cantades i ballades Per quatre actors amb un bon nivell i música de piano en directe. Realment val la pena no us la perdeu

17/02/2025
jordinamasabroballonga

Una obra de teatre per passar una molt bona estona i per fer-te reflexionar sobre la societat d’avui en dia.
Et fan sentir integrat dintre l’obra.
Amb uns actors molt bons.
100% recomanable.

09/02/2025
Montse Surroca Castella

Actuen i canten molt bé. És actual i tendre. El que es troben els joves el dia a dia. Visca el teatre i els actors joves amb talent i vocació.

04/11/2021
David

Musical íntim, interpretat i cantat amb molt bona qualitat, en un format que ajuda a fondre’s amb els personatges. I què dir dels actors/actrius, que tenen la virtut de fer-te còmplice de les històries que evolucionen en escena i emocionen per la «normalitat» de les seves vides, que podrien ser la teva, la meva, la dels teus amics, la dels teus fills o nets. Tendra, íntima, divertida, a voltes cruel i reflexiva…cosa que no sempre passa amb els musicals. Bravo a tot l’equip! Cal veure-la sí o sí

10/10/2021
laura

M’ha encantat! Actors fantàstics que et fan reviure algun moment de joventud. 100% recomanable!

15/09/2021
Jordi Casas Duocastella

Les vides de dos nois i dues noies es creuen mentre intenten superar les dificultats de viure a la Barcelona actual.
BARCELONA 24H és un musical fresc i divertit en què tothom s’hi pot reconèixer: feines precàries, dificultat per trobar un pis assequible, treballar masses hores, superar una ruptura, enamorar-se…
Les cançons i les històries s’enllacen amb agilitat ben coreografiada. Bon treball dels quatre intèrprets i del músic en directe, per passar una molt bona estona.

14/09/2021
Nuria Ibáñez Flores

Un musical de la vida del joves a la ciutat, amb piano, música o veus en directe magnífiques! I gran interpretació per part dels joves actors. Súper recomanable. Del millor que hem vist en teatre últimament

12/09/2021
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Un musical sobre la vida en la gran ciudad. Es Barcelona pero podría ser cualquier ciudad. Historias sobre la dificultad de buscar piso, las noches de fiesta loca, la superación de una relación amorosa, la decisión de hacer un respiro en el estre de la gran ciudad para descubrir lo que realmente importa.
Todo esto es Barcelona 24h
Está claro que no es un musical de gran formato pero, sus canciones pegadizas, sus situaciones en las que todos nos podemos sentir identificados, el hecho de que la romantización no es siempre lo mejor para el final de una gran historia hacen de este musical algo único.
Yo lo he disfrutado muchísimo y la platea que tenía alrededor creo que pensaba igual que yo.
Un bravo extra para Àlex Sanz, su interpretación, su manera de cantar y su personaje me han enamorado muy mucho!

03/09/2021
Helena Naya

Imprescindible veure-la!! Comèdia millenial que et fa remoure les emocions i és inavitable sentir-te identificada amb un dels personatges.

17/01/2021

Deja tu opinión

'Barcelona 24h': historias jóvenes que conectan generaciones

Con texto y música original de Pau Barbarà Mir, el musical Barcelona 24h relata la vida de cuatro jóvenes con historias aparentemente dispares que se interrelacionan de forma inesperada en […]

14 enero 2025

Què ho fa, que la cartellera d’aquesta temporada aplegui tants musicals?

L’oferta de teatre musical que veurem aquesta temporada als nostres escenaris hagués costat imaginar fins i tot en temporades prepandèmiques. És evident que l’aturada de la Covid ha creat un coll […]

7 octubre 2021