Sinopsis

Dos De Filippo imprescindibles: el primer acto de Uomo e galantuomo y, entera, La grande magia. Una divertida inmersión en el arte del teatro y la verdad de la ficción servida por una compañía de teatro y un ilusionista. Dirigido por Lluís Pasqual.

LAS PALABRAS DEL DIRECTOR

Una noche de teatro con Eduardo de Filippo, un autor que ama todo lo que toca, temas, personajes, espectadores… siempre promete. Una velada compuesta por dos títulos: el primer acto de una pieza de juventud, Uomo e galantuomo, en el que vemos un ensayo de una compañía de teatro en un hotel. Y después La grande magia, cuyo primer acto transcurre en un hotel en el que los clientes se convierten en el público de un espectáculo de magia. Eduardo de Filippo nunca se habrá encontrado tan cerca de Pirandello. La vida es como una función de teatro, sí, pero también como una caja china, o una muñeca rusa que en su interior contiene a otra, y a otra y a otra, como un infinito juego de ilusión… La hilaridad y la emoción se mezclan en manos de este genio del teatro napolitano que jugaba a hacer teatro para contarse la vida siempre con una sonrisa socarrona en los labios, muy parecida a la nuestra. Lluís Pasqual

Sinopsis

LAS PALABRAS DEL DIRECTOR

Ficha artística

Ver ficha entera

Opiniones del espectáculo 10

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

No m’ha convençut

I mira que m'agrada el teatre italià i especialment el de Eduardo de Filippo, però alguna cosa m'ha fallat, possiblement l'excès d'alguns dels actors. Pasqual, al que tinc per un gran director, ha estat encertat en l'escenografia, la il·luminació, el vestuari, les projeccions... però penso que ha permès que els actors (alguns més que altres) exageressin fins a la pantomima i això ha perjudicat l'obra, que per a mi és excel·lent. En fi, no plou mai a gust de tothom.

Crítica completa » http://bit.ly/21igstJ

29/04/2016
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

La magia de Bosch, Madaula y De Filippo

Si tenemos en cuenta que el fragmento de Home i Senyor es sólo un aperitivo, seguro que podemos abandonarnos a la magia del autor napolitano y disfrutar de La gran il·lusió de la manera que se merece. Algunos dicen que no se tendrían que haber juntado las dos piezas, pero lo que está claro es que el encanto de la segunda es innegable. Se trata de un texto más cercano a L’art de la comèdia que a Dissabte, diumenge, dilluns. Concretamente, estamos ante un De Filippo más pirandelliano que nunca, que escribe con sencillez -y un trasfondo desolador- sobre la afilada frontera entre ficción y realidad. De hecho, no es nada inocente la historia del pobre Calogero Di Spelta, que prefiere vivir en la mentira antes de afrontar la verdad.

La manera como Pasqual lleva a cabo la propuesta escénica es sencillamente mágica. Las proyecciones, la música en directo, la habilidosa utilización de los recursos del Lliure y el uso de un atrezzo muy acertado dan el envoltorio perfecto al producto, que a mí me interesó de principio a fin… quizás porque Bosch y Madaula me dejaron tan boquiabierto que ya no me desenganché de la historia. Lo que hacen realmente estos dos actores -muy bien secundados por un reparto muy sólido- parece fácil pero es realmente digno de admirar. Envidiamos a compañías extranjeras (muchas veces con razón), pero estoy seguro que algunas de ellas (las italianas, incluidas) envidiarían tener dos actores como estos, capaces de pasar por el clown o la farsa como quien pasea por un camino largamente transitado y entrenado. Sin ningún tipo de duda, un espectáculo recomendable y con más capas de contenido de lo que aparentemente pueda parecer.

14/04/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

De la carcajada a la elegancia

Después de la espléndida puesta en escena que Lluís Homar llevó a cabo con L’art de la comèdia la temporada pasada, parece que nuestros escenarios están experimentando un cierto idilio con el teatro de Eduardo de Filippo. Dirigida por Lluís Pasqual, lo mejor de A teatro con Eduardo es la enorme confirmación de la vigencia humorística de este dramaturgo italiano, siempre que se le sepa sacar provecho. La obra está dividida en dos partes que, en realidad, son dos piezas independientes unidas por este espectáculo: Home i senyor y La gran il•lusió. La primera es una divertidísima caricatura de los tics, manías y miserias que acontecen durante un ensayo cualquiera de una compañía itinerante. El ritmo frenético, el acertado mecanismo de los gags y unos actores en estado de gracia hacen de este inicio un esplendoroso entretenimiento que sobrepasa, por su perfección cómica, sus humildes intenciones. La segunda parte, en cambio, es más lenta y elegante, y abre una reflexión interesante sobre realidad y ficción, y la necesidad, a veces, de creer en ciertas mentiras. No obstante, el recorrido para llegar hasta esta conclusión parece dar demasiadas vueltas, insistiendo en el tema con reiteraciones que hacen perder, en algunos momentos, el interés. Afortunadamente, la música en directo y la ambientación hacen la velada muy agradable, así como el trabajo de un soberbio reparto del que destacan unos inspirados Jordi Bosch y Ramon Madaula. Se trata de uno de esos montajes tan cautivadores que, al acabar, el público olvida sus defectos y recuerda sólo los buenos momentos, especialmente, los de su primer fragmento.

10/04/2016
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Un caldo insípido

A teatro con Eduardo combina una gran cantidad de ingredientes para intentar cubrir todos los frentes: un autor de moda últimamente en Barcelona (Eduardo de Filippo), una comedia alocada para todos los públicos con guiños a los teatreros (en la primera parte), una tragicomedia intelectual (en la segunda parte), grandes actores de toda la vida (Bosch, Sampietro, Madaula… ), jóvenes actores que pisan fuerte (Laura Aubert, Robert González… ), música popular italiana, bellas imágenes de Nápoles, una escenografía monumental y una iluminación de ensueño. Pero a pesar de todo eso el caldo ha quedado insípido. Primera y segunda parte combinan mal, el ritmo general es lento y la segunda parte se hace larga, la grandiosidad de la puesta en escena casa poco con un texto más bien intimista y el conjunto resulta, en el mejor de los casos, aburrido.

Una auténtica lástima.

Más información (en catalán) en Somnis de teatre

10/04/2016
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una posada en escena absolutament màgica, amb un gran, grandíssim Jordi Bosch

Després de l’ultima sessió dels 'Oficis del Teatre' on vam poder gaudir dels preparatius d’aquesta producció des del punt de vista escenogràfic i tècnic, teníem moltes ganes d’assistir a l'estrena d’aquest espectacle.

Dos títols d’Eduardo de Filippo versionats i dirigits per Lluís Pasqual, el primer Home i senyor és una peça de joventut de l'autor on veiem un assaig d’una companyia de teatre en un hotel (aquí només tenim l’oportunitat de veure el primer acte); el segon, La Gran Il·lusió on el primer acte també passa en un hotel per traslladar-se després a la casa del mag i acabar a casa del noble Di Spelta, atrapat en un joc d’il·lusió que no s’acaba mai i que el portarà a trastocar-se.

Jordi Bosch se'ns va ficar a la butxaca ja des del començament i Home i senyor es va convertir en mitja hora hilarant on els riures i els aplaudiments continguts envaïen tota la Fabià Puigserver plena de gom a gom. Com ens havia comentat en Lluís Pasqual, en una de les seves xerrades, Jordi Bosch és un actor dúctil que és capaç de mimetitzar-se amb qualsevol personatge i amb el que ell, professionalment, s’entén sense paraules. Un assaig on la figura de l'apuntador, un magnífic Marc Rodríguez, pren gran protagonisme.

La gran il·lusió és un joc, amb màgia inclosa, que ens planteja una pregunta: què és millor, conèixer la realitat, o fabricar-se una il·lusió? Aquí Jordi Bosch és un mag que es presta a ajudar a la Sra. Di Spetta, Laura Aubert, a trobar-se amb el seu amant sense saber que fugirà amb ell. Ramon Madaula interpreta al marit abandonat i el mag li fa creure, durant quatre anys que el que està vivint és una il·lusió i que la seva dona no ha marxat. La posada en escena l'hem trobat genial, amb sorpreses continuades que tot i que ens havien mig explicat, no ens deixen de sorprendre. La música en directe amb tres cançons íntegres per canviar d’acte mentre els tècnics transformen l’escenari. L'aproximació a Nàpols mitjançant els vídeos que veiem a través de la cinquena paret...

Considerem aquesta proposta com una de les millors que hem vist aquesta temporada i ja en portem, amb aquesta, 142 des del passat setembre.

Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gVV

04/04/2016
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

A un plat dolç no se li pot posar sal

Si la meva valoració fos tan sols pel primer acte de la peça Home i senyor seria de ****. M’ho he passat genial i no he parat de riure. Tots quatre actors ho han brodat!

Però tot i que la posada en escena, il·luminació, text i interpretacions han estat genials en La gran il·lusió, penso que en Jordi Bosch no ha estat del tot recolzat per algun dels actors, que no han aconseguit transmetre la part còmica de l’obra d’Eduardo de Filippo. La veritat que per ser una comèdia la gent hem rigut ben poc.

La meva valoració és de ***, simplement perquè no he vist l'essència de Filippo, en aquest cas, per mi, el més important de l'obra.

És com si un dels millors cuiners (Lluís Pascual) en un postre (La gran il·lusió), tenint els millors ingredients del mercat (Laura Aubert, Jordi Bosch, Marc Rodríguez...) en comptes de sucre, hi posés sal... Aplaudiments de cortesia i gent que ni tan sols han aplaudit.

03/04/2016
Abel Susín

Excel·lent,
Un món de fantasia i sorpresa constant que contínuament agafa l’espectador a contrapeu. Una història perfectament traçada que resol amb matrícula d’honor el que sembla un camí sense sortida.
Posada en escena inverossímil.
Un gaudi constant amb humor intel·ligent que no permet la repressió dels riures de la sala

24/04/2016
Hebert Parodi

Desigual proposta a partir de dues obres independents.
A la primera, «Home i senyor», em va costar entrar amb tants crits i gesticulacions, tipisme italià, però quan veiem que la companyia comença a assajar un bolo, és realment divertida. Un maldestre apuntador (Marc Rodríguez) fa de contrapunt a un exasperat protagonista (Jordi Bosch), amb Laura Aubert fent-me riure molt, com sempre (cosa gens fàcil).
En canvi, la segona, «La gran il·lusió» se’m va fer llarga, sense ritme i repetitiva, malgrat l’interessantíssim tema: el amagar-nos de la veritat que fa mal, viure en una fantasia que ens permeti tirar endavant sense ser conscients que aquesta farsa ens va consumint..
L’ambientació és excel·lent, amb imatges de Nàpols projectades, tres cançons napolitanes perfectament interpretades i que atorguen el ritme que falta a estones, gran il·luminació i un gran Jordi Bosch com a mag un pèl mesquí i supervivent nat.

13/04/2016
Josep Via Santacana

Un espectacle de Eduardo de Filippo amb una escenografia espectacular, les posibilitats de la Sala gran del Lliure son molt grans, al darrera el talent de Lluis Pasqual dirigint amb un treball inmens de 2 actors como Jordi Bosch sobretot i també Ramon Madaula, el reste de interprets molt bé pro amb papers que no permetien masa lluiment,afegim la musica en directe ambientan a la perfeccio l´ atmosfera De Filippo i la iluminaçio perfecta, tot aixó al servei de una petita joia en forma de peça teatral, un primer acte de «Home i senyor» apenes 30 m. genials per riure i sentirse a gust devant de aquest assaig de una companyia teatral, en aquella epoca en la que la presencia de apuntador era vital. Riure i disfrutar, nomes aquesta peça justificaria la asistencia al Lliure.A continuaçio amb el bon sabor de boca deixat per «Home i senyor» , tenim «La gran il-lusió»per mi la gran decepçio, text llarg i reiteratiu que crec una retallada li hagues fet favor, nomes l envoltori en forma de cançons napolitanes, la sabia utilitzacio del video i les opcions tecnologiques que l´ escenari permet facilitan una distracció que la obra no ofereix, per mi es un text desfasat aon la posible intençio de explicar la vida com un joc de ilusió amb un sonriure mentres la veus en contades ocasions ho consegeix, son 90 m que s´han van fer llargs, malgrat el treball de tots els interprets ,amb aquesta obra un Ramon Madaula al nivell de un gran Jordi Bosch.Per mi lo millor que he vist d´aquest autor es «Disabte,diumenge,
dilluns» i posiblement a continuaçio, ja parlaria de «Home i senyor» i crec haber vist el reste de obres seves , nomes per aquest primer acte i el treball perfecte dels interprets amb una escenografia i direççio també perfecte pot justificar la recomanaçio de anar al Lliure

01/04/2016
Josep OS

Avui al Lliure i després d’assistir a una xerrada prefunció a càrrec del crític Ramón Oliver, he vist les dues obres d’ E. di Filippo amb una perfecta direcciò de Lluís Pascual. Vaig a començar pel que més m’ha agradat i que solament per això mereix anar a veure-ho. La interpretació tant de Jordi Bosch com de Ramón Madaula, brutal. La posada en escena, l’escenografia i el audivisual, fantàstic. I les cançons napolitanes i música, genial. En l’última dècada està de moda Eduardo di Filippo i he pogut veure Dissabte, diumenge i dilluns, Natale in casa Cupiello i alguna més que em van agradar i molt. Però avui no puc dir el mateix, mentre Home i senyor ( primer acte) m’ha fet passar una bona estona i riure, La gran il-lusió, se m’ha fet pesada, llarga i repetitiva i no m’ha tret ni un somriure, Pascual crec que en fer la versió, l’havia d’extractar, només amb la primera hagués sortit mes satisfet.

01/04/2016

Deja tu opinión

5 raons per anar a teatro amb Pasqual i De Filippo

Lluís Pasqual s’endinsa en l’obra del napolità Eduardo de Filippo amb un muntatge que ha batejat com A teatro con Eduardo. Et donem 5 raons per les quals no te’l […]

23 marzo 2016