Les feres de Shakespeare

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones
Artículos

Les feres de Shakespeare es una comedia musical creada por la compañía Els Pirates Teatre, protagonizada por tres mujeres determinadas a plantar cara a una sociedad que les da la espalda.

Sinopsis

Padua, Italia, 1594. El sol brilla y la oscuridad de la Edad Mediana queda lejos. El hombre empieza a sospechar que la tierra es redonda, ha descubierto América e incluso el clítoris. El progreso, el arte y la ciencia invaden las calles acabadas de pavimentar. “La libertad de Padua es universal para todo el mundo”, proclama el lema de su universidad. Pero entre esculturas de mármol pulido y cortinas de seda fina, descubrimos una sociedad anclada en el pasado, fundamentada en el patriarcado y los valores medievales. El hombre es el centro y medida de todas las cosas. Cuál es, pero, el lugar de la mujer?

Para poder romper con el papel que les ha tocado hacer y acontecer aquello que deciden ser, a las mujeres solo les queda una opción: desplegar su furia. Una historia brutal sobre tres mujeres, Caterina, Bianca y Lucenzia, que a través de su inteligencia, su valor y su determinación conseguirán transformar su destino. Lucenzia se disfraza de hombre y llega a Padua para poder estudiar en la universidad. Bianca inicia un nuevo camino para descubrir su identidad. Caterina se rebela contra un casamiento forzado y emprende una lucha para liberarse de su verdugo.

Duración:
120 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

Ficha artística

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 9

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Moderna i reivindicativa

Fa un parell de mesos vaig apuntar-me a Vine a conèixer Les Feres per dins!, una sèrie d’activitats pensades pel públic, per viure una mica més d’a prop el procés de creació del musical “Les Feres de Shakespeare” de la companyia Els Pirates. Vam gaudir d’assajos, de xerrades i col·loquis, passejar-nos entre caixes, caminar per damunt de l’escenari, veure els camerinos mentre els actors es preparaven per sortir a escena, fer un cop d’ull a la taula d’il·luminació i la de so, comprovar la quantitat de vestuari i atrezzo que es necessita per a cada funció (tot marcat i col·locat al seu lloc corresponent), parlar amb el director i la regidora,...Després de veure tota la feina que hi ha al darrera, i el resultat final en una representació prèvia al dia de l’estrena , no puc menys que donar-li la màxima puntuació, i recomanar-vos que hi aneu sens cap mena de dubte.

Tot i que “Les Feres de Shakespeare” és la tercera obra de Shakespeare que la companyia Els Pirates Teatre porten a escena, aquest és el primer espectacle de gran format que produeixen. No patiu!!!, perquè l’essència de la companyia, i la proximitat amb el públic s’ha tingut en compte en tot moment.

"Una obra masclista convertida en un cant d’alliberament feminista"

Perquè no us podeu perdre “Les Feres de Shakespeare”?

-Perquè s’ho han currat molt.

-Perquè l’adaptació que en fa l’Ariadna Pastor és fabulosa.

Una adaptació que ha capgirat el contingut masclista de l’original, actualitzant-lo en favor de la dona.

La traducció ha estat original de l’anglès, tret d’alguna idea de Segarra.

El llenguatge és actual, proper i entenedor, tot i que es manté la mètrica i el joc de paraules.

L’Ariadna ha potenciat la part còmica, irònica i sarcàstica del text original per tal d’explicar amb cruesa i claredat el missatge de Caterina al món: la llibertat i la lluita pels drets fonamentals per damunt de tot.

En aquesta obra les dones són les principals protagonistes, el patriarcat està representat per una dona, hi ha canvis de gènere, transvestisme i amor entre persones del mateix gènere, és parla del plaer femení , és la lluita contra el maltracta i l’alliberament de la dona. Un alliberament tan de tipus cultural, com sexual .

-Perquè se li ha donat molta importància a l’escenografia.

Enric Romaní ha construït les estructures dels arcs i les grades a partir de llocs i elements reals. Tot està lligat al context de l’època.

-Perquè la música és un element clau en aquest espectacle. És tota original de l’Ariadna Cabiró.

La música transmet les emocions, els objectius i les intencions. De vegades se'ns presenta amb un to festiu, lleuger i alegre, i altres vegades més dramàtica i profunda.

L’Ariadna ha creat una música on s’uneixen acords antics del renaixement i barroc amb pop, rumba, opereta, jazz i comèdia musical. Per descomptat la música és en directe; i hi ha dos músics tocant sempre dalt de l’escenari. Les cançons són interpretades a quatre veus. De vegades les veus també fan d’instrument.

Tots els números són meravellosos, però el solo de la Laura Aubert és espectacular!!!

-Perquè les coreografies creades per l’Anna Romaní barregen passes del renaixement i barroc amb músiques més modernes, es a dir sentireu acords antics amb passes antigues però amb tocs moderns.

-Perquè el vestuari també està molt cuidat.

De la mateixa manera que en l’escenografia, la música i les coreografies, el vestuari també és ple de referents antics i moderns que, de cara al públic, es veu del tot actual.

Hi ha molts canvis de vestuari, tot a un ritme trepidant, amb constants entrades i sortides de personatges que tant agraden a l’Adrià Aubert, director d’aquest muntatge.

-Perquè és una obra coral on veureu a tots els actors Laura Aubert, Ricard Farré, Laura Pau, Lluna Pindado, Lloll Bertran, Mariona Castillo, Arnau Puig i Jordi Vidal cantar, ballar i actuar.

-Perquè s'ho mereixen

No us ho penseu i aneu-hi.

20/07/2019
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

La frescura de un Shakespeare musical

Temporada tras temporada, diferentes montajes de los textos de Shakespeare invaden la cartelera de manera casi inevitable. A pesar de la pereza que nos pueda provocar esta circunstancia, se tiene que reconocer que hay motivos para que esto pase. El primero es que Shakespeare vende muchas entradas. El segundo es que es el dramaturgo más importante de la historia del teatro y, por lo tanto, por mucho que se represente, nunca te lo acabas. El problema, en realidad, son los siglos que nos separan de su obra; una distancia por la que haga falta algo más que poner sus textos en escena para conseguir que un montaje valga la pena.

La compañía Els Pirates han tenido el acierto en Les feres de Shakespeare de repetir la fórmula que les funcionó en Nit de reis y Somni d’una nit d’estiu que consiste, básicamente, en llevarse el material a su terreno. De este modo, han salido victoriosos en su salto al gran formato, adaptando la pieza a teatro musical, dotándola de su personalidad como grupo y, por lo tanto, de una energía verdaderamente refrescante. Es cierto que parten de la que es probablemente la obra más machista de Shakespeare y que, difícilmente, soporta la mirada del 2019 como comedia ligera. Sin embargo, han sabido incorporar los cambios suficientes para hacerla más actual y digerible. De alguna manera, el espectáculo resulta moderno, divertido, dinámico y su reparto transmite un gran carisma. En definitiva, se trata de un entretenimiento magnífico, ideal para la época estival, que quizás más vale no analizar con demasiada exigencia o profundidad.

21/07/2019
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Capgirats els rols de gènere

Sembla que no vàrem escollir la millor sessió possible, ja que ahir dissabte, dos dels papers principals estaven interpretats per les seves covers; Maria Cirici substituïa a Lloll Bertran i Neus Pàmies a Laura Aubert. Tot i el disgust inicial per no haver-nos informat abans d'anar-hi, es va anant diluint ràpidament, ja que el resultat final va ser realment magnífic, i molt especialment per l'extraordinària veu de Neus Pàmies, actriu que ens agrada molt i que ja hem vist en algunes altres ocasions,... les darreres per exemple a "Dolç" al Teatre la Gleva aquest abril passat, "Vaig ser pròsper" a La Seca l'abril del 2018, ... o "Scaramouche" l'any 2016 al Teatre Victòria.

Es tracta d'una adaptació lliure i en femení de "L'amansiment de la fúria" de William Shakespeare. Una producció que suposa el primer espectacle de gran format de "Els Pirates" i la seva tercera adaptació d’una comèdia després de "Somni d’una nit d’estiu" i "Nit de Reis (o el que vulgueu)".

El que més ens ha agradat de LES FERES DE SHAKESPEARE, és sense cap mena de dubte, la composició musical i també les lletres de les cançons d'aquest Musical, fet en la seva totalitat a casa nostre des de zero i en la nostra llengua, el català. Una música d'una grandíssima qualitat que podria competir perfectament amb d'altres grans Musicals que es poden veure a Londres o Nova York.

Una producció que aconsegueix plenament complir amb el que prometia, és a dir, fer una reflexió necessària i punyent, però al mateix temps d'una forma divertida, sobre la identitat sexual i els rols de gènere. Ha capgirat totalment una obra que quan es va escriure, almenys a ulls actuals, era totalment masclista, convertint-la en un crit a favor del feminisme mes radical.

Dues hores sense pausa on gaudim d'una versió en clau de comèdia, d'una obra de Shakespeare, que versionada de forma intel·ligent i actual, pot arribar a molt més públic de l'habitual.

L'escenografia d'Enric Romaní, és enorme i espectacular i sobretot ben resolta, ja que permet tenir a l'abast tots els escenaris possibles on passa la trama. Creiem però que és molt discutible la solució en forma de passarel·la que allargassa l'espai escènic amb la bona intenció d'apropar als actors al seu públic, ja que aquests estan acostumats a tenir-los ben a prop en anteriors propostes de Els Pirates.

La passarel·la té el gran inconvenient de què els espectadors de les primeres fileres s'han de girar en les escasses escenes on els actors la trepitgen. Nosaltres estàvem situats a la fila 7 centrali malauradament estàvem gairebé ensorrats i ofegats davant mateix de la passarel·la, sense cap perspectiva possible. Recomanem per tant adquirir les localitats a partir de la fila 9 o 10 per veure-la com cal. A la nostra sessió la majoria d'espectadors de les primeres fileres, es van anant aixecant a mitja representació, per situar-se darrere amb una millor visió.

Ens va sorprendre favorablement la coreografia d'Anna Romaní i el vistos i acolorit vestuari de Maria Albadalejo.

Pel que fa a les interpretacions, aquestes són molt corals i estem segurs que la producció no pateix massa si una de les actrius, o dues (com en el nostre cas), han de ser substituïdes per les seves covers. Aquest fet ens indica que la proposta té una gran solidesa i s'aguanta per la seva gran qualitat. Ens van agradar pràcticament totes les interpretacions, però voldríem destacar molt especialment a Mariona Castillo, que ens té el cor robat des de fa temps.

La interpretació musical, malgrat que és de qualitat i en directe i això ja fa que guanyi mots punta a favor seu, és potser el punt més feble d'aquesta proposta, ja que tractant-se d'un Musical, creiem que és molt escàs, .... escassíssim, posar únicament dos músics a l'escenari .... piano i saxo.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

07/07/2019
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

A medio camino

Els Pirates Teatre es una de esas compañías que ha ido creciendo ante nuestros ojos y que se ha mantenido siempre fiel a su estilo. La comedia y el musical -tal como ellos lo entienden- han sido dos de las bases sobre las que han levantado sus espectáculos, casi siempre de pequeño formato y con una imaginativa puesta en escena. En esta nueva aventura -la tercera comedia de Shakespeare que afrontan en 18 años de carrera- han vuelto a las temáticas de siempre… pero en esta ocasión han optado por el gran formato. Y quizás es aquí donde han empezado a encallarse algunas cosas. Creo que el montaje es competente y la compañía muestra la eficacia de siempre, pero un gran escenario quizás no era el espacio más adecuado por su tipo de musical íntimo y pequeño. Con solo dos músicos y la colaboración ocasional de algún actor, la parte musical queda irremediablemente coja. Y si a esto sumamos una escenografía demasiado convencional y un vestuario un poco triste y apagado, acabaremos para constatar que el objetivo se ha quedado a medio camino.

Lo que no falla es el reparto, con una Laura Aubert espléndida y un Ricard Farré que le da las réplicas más precisas. Tampoco hay que olvidar, sin embargo, la comicidad de Arnau Puig i Jordi Vidal, dos secundarios de aquellos que nunca fallan y que aquí disfrutan de lo lindo con toda la cantidad de personajes que interpretan. En definitiva, un montaje que apuntaba muy alto pero que ha quedado en un más que correcto y valioso término medio.

26/07/2019
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Fieras indomables a medio gas

William Shakespeare describen en “La fiera domada” la historia de un matrimonio en el cual la mujer tiene mal carácter y el marido la trata mal hasta que esta acaba obedeciéndole, hasta que ella acaba cediendo el poder al hombre. Paralelamente, también hay un enredo amoroso con su hermana y dos pretendientes. La obra, que nos deja claro su machismo innato, sirve de base para la nueva producción de Els pirates teatre juntament amb el Grec 2019.

Partiendo del texto original de Shakespeare, Ariadna Pastor adapta la narración y le da un giro claro hacia el feminismo, dejando claro que las “fieras” son indomables. Aunque este planteamiento ya es una muy buena razón para darle una oportunidad, además de su conversión a musical, la verdad es que este giro de intenciones se queda a medio gas. Se ven las ganas de darle la vuelta al mensaje, pero no acaba de hacerlo con la contundencia adecuada y deja una huella desdibujada de revolución y reivindicación.

Este cambio de roles no solo se plantea para la fiera que se intenta domar, sino que también para otro de los personajes, que transforma su aspecto y manera de ser para conseguir el amor de la hermana, una trama que, como la anterior, queda medio cerrada, de manera rápida y sin quedar clara cuál ha sido la intención ni el objetivo a la hora de marcar el camino del personaje.

Pese a esta narración floja en cuanto a intencionalidad, se tiene que decir que la producción en sí es toda una delicia visual y sonora. La puesta en escena está adaptada totalmente a la historia que se quiere explicar y a sus personajes, jugando con las diferentes escenas y creando momentos totalmente hilarantes. De la misma manera, los personajes consiguen captivar al espectador desde la primera canción gracias, especialmente, a los grandes intérpretes que componen la compañía. Voces y actuaciones para disfrutar, sin duda, pero con algunos a destacar especialmente.

Laura Aubert, esta fiera por domar, se impone claramente al resto de sus compañeros encima del escenario. Su presencia llena todo el escenario y nos regala momentos increíbles, no solo con sus diálogos, sino también con su musicalidad. Con una especial devoción se tiene que destacar su número jazzístico con el contrabajo, qué delicia. Mariona Castillo nos demuestra otra vez que los retos vocales para ella no existen y su Lucenzia se nos gana poco a poco a cada palabra que sale de su boca.

De los intérpretes masculinos, a pesar de las grandes voces de Arnau Puig y Ricard Farré, lo cierto es que en toda la representación los ojos no pueden dejar de ver a Jordi Vidal que da vida a un par de personajes bien opuestos, pero con una comicidad impagable. Un trabajo escénico entregado y muy agradecido por los espectadores.

Con todo, un buen divertimento que nos recuerda que, incluso, grandes figuras del teatro como Shakespeare eran machista y que, de tanto en tanto, es necesario ponernos manos a la obra y dar la vuelta a textos increíbles en forma, para adaptarlos a la realidad actual en el fondo.

10/07/2019
Alex Sanchez

L’obra ha estat una gran decepció, malgrat l’excel·lent treball dels actors, principalment la Laura Aubert. Vam començar malament perquè les nostres butaques de la tercera fila estaven encastades en una extensió de l’escenari en forma de T, que feia que algunes escenes no es poguessin veure sense haver de girar-se 180 graus. Ens haurien hagut d’avisar al comprar-les!
S’intueix que l’argument vol adaptar una comèdia de Shakespeare, però no va aconseguir enganxar-nos fins als darrers dos temes. Acudits sense gràcia que semblaven d’una altra època, cançons poca-soltes i sense ritme i sobretot una història sense cap ni peus. És una llàstima però no la recomanaré a ningú.

20/07/2019
Rubén

Sorprèn veure com li han donat la volta a un clàssic fent passar al públic per un munt d’estats diferents. Una escenografia que pot donar ambient a la època en la que es situa la història, encara que part del públic de les primeres files va cambiar de lloc per no perdre cap detall. Bona combinació d’humor, moments de crítica social y reflexions personals.

15/07/2019
Victòria Oliveros Layola

Una versió en clau de comèdia d’una obra de Shakespeare, versionada de forma intel·ligent i actual. Ambiciosa i moderna que funciona molt bé. Una lectura en què s’altera la història canònica per explicar-nos les vicissituds de quatre dones (Caterina, Bianca, Lucenzia i Trania) que lluiten per guanyar-se el seu espai dins la societat, tot presentant una solució darrera ben interessant, amb un matrimoni homosexual pel mig i, de propina, amb un número musical dedicat al clítoris., Musicalment, l’obra és una original barreja de llenguatges, de l’opereta a la comèdia musical o el jazz dels anys 20, així com pinzellades barroques a través de madrigals, recitatius i ostinatos que conversen amb swing, blues o pop. Per a això necessiten dotats intèrprets. Un espectacle bonic que paga la pena veure!!! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/07/06/les-feres-de-shakespeare/

07/07/2019
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Els Pirates nos sorprenden con una comedia musical basada en una obra de Shakeaspeare pero dándole la vuelta al patriarcado y vista desde la perspectiva de las mujeres.
Estamos en Padua. 1954. Caterina es una mujer de armas tomar: tozuda, rebelde, bruta sarcástica…. obviamente Nadie quiere casarse con ella y submadre está desesperada. Hasta que llega un pretendiente arruinado que hará lo que sea para ganarse el corazón de la chica y así casarse y heredar su fortuna. Lo conseguirá?
Esta es solo una de las tramas que encontréis en la obra. Los actores interpretan a varios personajes, actúan, cantan, tocan instrumentos. Una maravilla.
La pieza mejora en todos sus momentos musicales con unas canciones graciosisimas y divertidas.
Además se nota que todos los que hacen esta obra se lo pasan bomba representándola y el público lo disfruta.
Por poner una pega decir que la distracción de la escenografía con esa plataforma que invade el patio de butacas no es muy cómodo. Los espectadores de las primeras filas no podíamos ver todo el escenario según estabas sentado. Además que creo que no hacía falta esa pasarela…

03/07/2019