FitzRoy, cuatro mujeres al límite, es la nueva comedia de Jordi Galceran (El método Gronholm) dirigida por Sergi Belbel y protagonizada por cuatro actrices de primer nivel; Silvia Bel, Míriam Iscla, Sara Espígul y Mima Riera.

Sinopsis

Cuatro escaladoras están a media ascensión del Fitzroy, una montaña situada en el campo de hielo de la Patagonia sur, entre Argentina y Chile, una de las vías de escalada más complicadas del mundo y nunca lograda por una cordada femenina. El mal tiempo las ha hecho parar y, mientras esperan que las condiciones mejoren, arrecerades en un saliente de la roca, surgen problemas inesperados que las hacen dudar de si salir adelante la ascensión o rendirse. Continuar significaría asumir riesgos que no habían previsto y que pueden poner en peligro sus vidas, rendirse seria renunciar a la posibilidad de lograr un hito que quizás no podrán repetir nunca.

Duración:
80 minutos

Idioma:
Catalán

Edad:
A partir de 10 años

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 25

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Laura Vilar
Teatre Barcelona

La muntanya que fumeja

Una expedició de 4 dones està a punt de fer el cim del Fitz Roy, un dels cims amb més dificultat de la Patagònia que mai abans ha estat assolit per una cordada femenina.
Son a 3.000 mts d’alçada fent un recés, esperant que millorin les condicions atmosfèriques per seguir endavant.
Entre jocs i xerrades l’ espera es fa prou llarga per acabar descobrint la veritable raó que les ha portat on son i sorgiran els dubtes per tirar endavant o renunciar-hi. Una decisió que hauran de prendre totes juntes i per la que difícilment estaven preparades.
FItz Roy no és més que l’escenografia triada per l’autor Jordi Galceran per recordar-nos que l’estadística es forja amb un conjunt de variants que poden anar canviant. L’ interès comú com a bandera d’una fita col·lectiva amaga recels, interessos personals i amor propi que faran ressorgir la pitjor versió de cada una.
I és en els pitjors moments quan prenen força les nostres decisions, perquè tan se val el què passa desprès. El més difícil és anar-hi convençut.
Un muntatge de traca i mocador on les 4 actrius hi excel·leixen amb un ritme distés i molt d’humor.
Els escenògrafs Josep Iglesias i Max Glaenzel han sabut transmetre a Jorba Miró la realització d’un decorat a l’alçada ( mai millor dit) 😊
Una obra divertida, per gaudir-la i per pensar-la. Amb certa dificultat en els textos ( quins nervis que no s’equivoqués qui no tocava). Per entendre-ho, s’hi ha d’anar 😉

03/02/2024 - Teatre Borràs
Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Cuatro mujeres y la ilusión por un objetivo difícil

El teniente de la Armada Británica, Robert FitzRoy había comandado un bergantín corbeta llamado “Beagle” por las gélidas y desoladas costas de Sudamérica austral. En la segunda expedición consistente en delinear mapas de navegación de la costa de la Patagonia y la Tierra del Fuego se llevó a Charles Darwin. Zarparon de Plymouth el 27 de diciembre de 1831 y regresaron 5 años después. La montaña lleva el nombre del capitán del Beagle. Esta apasionante historia puede leerse en el libro de Harry Thompson “Hacia los confines del mundo”. Me causó hace años, una profunda impresión.

Jordi Galceran es el autor de esta comedia-drama con su sello personal de emoción, ternura, y profundidad. Ya hace 20 años de “El método Gronholm” y 10 de “El crédito” y sigue tocando temas de actualidad que remueven de forma cómica y triste a la vez. Le dirige las obras Sergi Belbel que con la escenografía de Max Glaenzel se han convertido en un trío de ases. En esta ocasión Josep Iglesias acompaña a Glaenzel. El lugar en el que se encuentran las cuatro escaladoras esperando un cambio de tiempo para continuar la escalada es un rincón dentro de la piedra donde se desarrolla toda la obra. Aquí vemos el esfuerzo que se ha hecho de documentación sobre la escalada. Mientras hablan se ponen los arneses y se puede ver todo el material necesario: mosquetones, fisureros y clavos, cascos, cuerdas, cintas exprés, cintas planas, cabezas de anclaje, crampones, etc. El público no entendido en este deporte se sentirá cómodo con la ambientación.

Este trío de ases no podría haber elegido mejores intérpretes. Son cuatro mujeres valientes que quieren demostrar que una cordada de mujeres puede alcanzar la cima del Fitzroy por el lado más difícil, la vertiente Yugoslava. Míriam Iscla es la jefa de la expedición y demuestra que su experiencia en escalada no es menos notable que la de intérprete. Silvia Bel nos confirma, una vez más, que es capaz de hacer todos los papeles con distintos registros emocionales. A Sara Espígul le ha tocado un papel difícil que borda de maravilla y Natalia Sánchez, la joven de la expedición está a la altura de las difíciles circunstancias.

No hace falta hacer demasiado esfuerzo para recomendarla porque tienen siempre lleno. El éxito es rotundo.

17/03/2023 - Teatre Borràs
Jordi Bosch Argelich
Teatre Barcelona

Sueños, recelos y aventuras de altura

SUEÑOS, RECELOS Y AVENTURAS DE ALTURA
Con FitzRoy – Cuatro mujeres al límite, Jordi Galceran se viste de aventurero. Después de una larga pausa de diez años, a partir del éxito de El crédito, y de hacer saltar la banca previamente con El método Grönholm, el dramaturgo demuestra que hasta que no encuentra realmente lo que busca, iniciando tramas y arrinconando -las si es necesario, no se tira de ninguna.
La pareja Belbel-Galceran vuelve a colaborar para llevar al escenario una prenda que pretende aprovechar la aventura para crear sensaciones y emociones. Utilizando, salvando las distancias, una fórmula similar a El método Grönholm, utiliza un espacio definido, sencillo y comprensible, para conseguir que todo lo que contiene sea significativo y transmita, como lo hacen las actrices, un mensaje inequívoco al espectador. No hay trampas narrativas, ni trucos de escena, ni saltos en el tiempo… Todo es lo que es, y está por algo.
Silvia Bel, Míriam Iscla, Sara Espígul y Natalia Sánchez se convierten en cuatro pioneras del mundo del alpinismo, cuatro escaladoras a punto de conseguir la primera ascensión de una cordada femenina en el FitzRoy, una montaña situada en la Patagonia Sur, entre Argentina y Chile. La escena tiene lugar en un saliente de la roca que las alpinistas utilizan para hacer un receso a la espera de una ventana de buen tiempo que les permita seguir. Comunicadas permanentemente con su contacto en la base, vestido con la maravillosa voz de Jordi Boixaderas, por un hecho inesperado, un giro de guión vital, deben tomar una drástica decisión que cambiará la calma del paro por una tormenta de reproches, recelos y rencores. El compañerismo y el sacrificio, o la competición y la consecución de un hito que puede marcar su futuro. Qué dilema…
La interpretación es estupenda. La agilidad del guión y el dominio interpretativo de las actrices son fantásticos. Destacan, sin prejuicio por el resto, Sílvia Bel, polifacética en la transmisión de una amplia gama de emociones, y Míriam Iscla, que suelta un tono cómico cercano a T de Teatre pero con personalidad propia.
A pesar de la repetición ligeramente abusiva de algún recurso, guión e interpretación van de la mano para ofrecer un espectáculo redondo, que se hace disfrutar. Y muestra, con una carcajada, como sólo con la valentía de algunas personas, su carácter atrevido, la lucha por los sueños y la idea de que siempre hay una primera vez para todo (y que alguien debe romper el molde), se puede hacer avanzar al mundo. Con mujeres como éstas, todo es posible.

15/02/2023 - Teatre Borràs
Mariona Rebull
Teatre Barcelona

Gestió d’expectatives

No és cap secret que la muntanya guarda perills per tots aquells que decideixen encarar-la. D’això ens parla FitzRoy. Però en parla només en aparença: el dilema que allá s’hi planteja, el de continuar l’expedició o abandonar-la (amb el que ambdues decisiones comporta) suposa en el fons els mateixos petits dilemes que travessem tots en la nostra quotidianitat. Aquí, la muntanya és només un context, una excusa, un decorat. El que importa a metres i metres d'altura és el mateix que importa en el dia a dia dels espectadors. Per això, m'atreviria a dir, aquesta obra funciona i agrada.

FitzRoy ens dona el que promet: intel·ligència i diversió a la vegada. Ens dóna intel·ligència amb un argument ben trabat i una escalada – valgui la redundància – de diàlegs ascendent. Ja sabem que Jordi Galceran és tot un expert en no deixar cap frase inconnexe, cap puntada sense fil. Ens dóna diversió i riure amb diàlegs lleugers per parlar de coses ben serioses: les que preocupen a les 4 protagonistes (Sílvia Bel, Míriam Iscla, Sara Espígul i Natàlia Sánchez) però també la resta d’espectadors. No es tracta pas de compartir passió per la muntanya, sinó passió per la vida. I entrega. I aquí, aquestes 4 actrius s’entreguen a fons amb una actuació més que destacable.

Tot i així, ,malgrat que l'obra té un bon grapat d'elements que funcionen hi ha alguna cosa que impedeix un ple gaudi: les expectatives. Resulta inevitable comparar FitzRoy amb el Mètode Gronholm o El crèdit, altres obres consagradas de l'autor. Al meu entendre, FitzRoy no es troba a la mateixa alçada. Continuarem però seguine a Galceran de prop: el record d’obres excel·lents té gasolina per estona!

13/02/2023 - Teatre Borràs
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Risas y desconexión

No siempre se elije el mejor momento para afrontar los problemas ni las verdades que se han intentado obviar durante mucho tiempo, pero dentro del peor que se puede elegir… hay niveles. Las cuatro mujeres de esta obra parece que lo han encontrado mientras escalan una montaña bastante difícil.

De diferentes ámbitos, pero con el mismo espíritu de superación personal y con una pasión innata por la escalada, las mujeres de esta producción tienen como objetivo subir la pared del Fitzroy, por la vía yugoslava, y proclamarse las primera mujeres en hacerlo. Mientras esperan su ventada de buen tiempo para acabar el recorrido, refugiadas entre las paredes de la montaña, explican historias, anécdotas y planes que tienen por hacer. Un tropiezo hará temblar todo lo que habían planeado.

Divertido y fresco, el texto firmado por Jordi Galceran engulle al público, lo hace reír y acompañar a las protagonistas en la aventura dialéctica. El ritmo de los puñales en forma de palabras que se lanzan las unas a las otras y los puntos irónicos de cada intervención estimulan a la espectadora para que esté atenta y recordando, con ellas, las palabras de la “frase maldita”.

Sílvia Bel, Míriam Iscla, Sara Espígul y Natàlia Sánchez son estas tres compañas de aventura, cada una con una personalidad muy marcada. Con un humor característico, muestran la personalidad del personaje creando una entidad independiente que encaja con el resto con una facilidad extrema. Todas emanan una energía desbordante, pero Iscla tiene un magnetismo inequívoco y único para provocar la carcajada irónica a mandíbula abierta.

La escenografía es un marco comparable para para la aventura y crea un espacio especial e inhóspito al mismo tiempo, como la misma historia que nos está narrando la producción.

Se hace corta y deja con ganas de mucho más. 90 minutos de buen humor, de desconexión y de pasarlo muy bien.

07/02/2023 - Teatre Borràs
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Costumbrismo de alta montaña

Fitzroy nos habla de unos personajes al límite de sus fuerzas y capacidades, y a la vez nos habla de retos y de desafíos. Pero en el fondo, la obra no deja de ser el retrato de cuatro mujeres que esconden sus conflictos o secretos, mucho más convencionales que el entorno que las rodea. Y es que la montaña del Fitzroy, situada en la zona patagónica de los Andes, es solo el decorado o la excusa. Si hubieran estado en una barca en medio del mar o en una peluquería de Sarrià el desarrollo hubiera sido muy similar, y la resolución a los problemas también.

Sea como sea, Jordi Galceran es un maestro a la hora de crear diálogos afilados, réplicas precisas y situaciones aparentemente banales que dan un gran resultado escénico. Aquí, el juego de formar frases entre todas supone un leit motiv original y divertido, al igual que aquellas “palabras encadenadas” que se jugaban en la pieza homónima del 1998. De todas formas, creo que se han corrido pocos riesgos y el planteamiento dramatúrgico juega sobre seguro. Hay humor –no siempre demasiado sutil- y algunas sorpresas o giros argumentales, a pesar de que el resultado no tenga nada que ver con El método Grönholm ni con otras piezas del autor. Estamos ante una comedia mucho más amable, muchos más previsible, que basa su originalidad en la premisa inicial y en el contexto en el que sucede toda la trama.

Como en otros comedias de Galzeran, los personajes tienen gran cantidad de matices y pasan por diferentes estados dentro de la historia. Solo cuatro grandes actrices podrían sacar todo el jugo, como finalmente así ha estado. Tanto Sílvia Bel como Sara Espígul o Natalia Sánchez juegan todas sus cartas, a pesar de que quizás es Míriam Iscla la que saca más partido con su personaje astuto y contradictorio. Todas ellas siguen a la perfección el ritmo que les impone Sergi Belbel, y recrean las vivencias de las cuatro escaladoras en un magnífico escenario que han ideado Josep Iglesias i Max Glaenzel. Un creíble paisaje alpino de paredes altísimas, convenientemente enmarcado en el escenario del Borràs.

Estamos sin duda ante uno de los éxitos de la temporada. Se esperaba desde hace tiempo un nuevo texto del autor, y estoy seguro que la propuesta no decepcionará a los fans en absoluto. Ahora bien, creo que la calidad de todo el equipo implicado –tanto el artístico como el técnico- quizás auguraba una cumbre algo más alta…

06/02/2023 - Teatre Borràs
Trinitat Gilbert Martínez
Teatre Barcelona

Un cant a l’amistat de les dones en un lloc pur

FitzRoy: quatre dones al límit és un cant a l'amistat i als valors de la muntanya, un espai pur, on els problemes mundans no han d'arribar, perquè s'han quedar a baix, a terra. A dalt, no hi han de ser, perquè per assolir la fita cal valors sòlids, entre els quals hi ha d'haver la companyonia, el treball en equip, i, en el cas de les dones, la sororitat, entendre's les unes amb les altres, i defensar-se. És una de les lectures de l'obra del tàndem Jordi Galceran-Sergi Belbel, guionista-director d'obres d'èxit com El mètode Grönholm, però sens dubte la representació n'ofereix moltes altres capes.

En l'obra, les febleses humanes apareixen una darrere de l'altra, però a còpia de parlar-hi i plantar-hi cara es converteixen en fortaleses. El mal també hi serà present, és clar, en forma de veu d'home, que alhora també és el desig, compartit per dues dones. Justament aquest fet, la relació infidel de l'home, és un dels menys aconseguits pel fet de ser massa previsible quan es posen dones juntes en un escenari. Sempre hi ha d'haver conflicte per un home? És una pregunta.

Per acabar, ressalto el gran coneixement que desprèn l'obra del món de la muntanya. Aquells que estan avesats a les excursions i a l'escalada s'hi trobaran en el medi habitual; la resta el coneixerà amb detall. També destaco la dicció i la pronúncia excel·lents de les quatre actrius, que fan aixecar somriures només per la manera com diuen una única paraula. Ara bé, i aquí escric la segona i última situació que considero menys aconseguida: els jocs de paraules, recurrents fins a tres ocasions, són excessius. El primer i el tercer, imprescindibles. El segon, allargassat, fa que l'espectador perdi fins i tot el fil de l'acció.

Per tota la resta, des del principi fins al final, excel·lència.

05/02/2023 - Teatre Borràs
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Una història tendra i commovedora de superació personal i de solidaritat

El tàndem Jordi Galceran i Sergi Belbel està més que confirmat que funciona. El mètode Grönholm, El crèdit i Paraules encadenades en són alguns exemples.
FitzRoy és el cinquè espectacle en què treballen junts, i ja us dic sense por d'equivocar-me que tornarà a ser, sense cap mena de dubte, un dels èxits teatrals d'aquesta temporada.

També s'ha de dir que, a banda de ser un text que funciona molt bé, el fet de rodejar-se d'un bon equip de professionals és una de les claus del seu èxit. Sergi Belbel en la direcció, els seus col·laboradors habituals: Max Glaenzel a l'escenografia, Jordi Bonet al so i Kiko Planas a la il·luminació, i quatre grans actrius: Sílvia Bel, Míriam Iscla, Sara Espígol i Natalia Sánchez.

Com a novetat dir que aquesta obra està protagonitzada i interpretada només per dones. Tot i que s'ha de dir que hi ha un personatge masculí (que no surt a escena), al que li posa veu l'actor Jordi Boixaderas.

Un repartiment de luxe. Només dir-vos que totes quatre són grans actrius, són molt versàtils en l'àmbit interpretatiu i que cap destaca per damunt de l'altra.

A FitzRoy, Galceran juga amb les armes més clàssiques del teatre: unitat de temps, d'espai i d'acció.
Tot transcorre en un sol acte i en un mateix espai. Una única escena on totes quatre protagonistes són a l'escenari. La durada de l'espectacle coincideix amb la temporalitat en què dura la història.

FitzRoy és una obra plena de detalls on es barreja realitat i ficció.
Galceran es va documentar a fons sobre el món de l'escalada: argot, material, procediments típics, vestuari... De fet, el vestuari i material empleat són reals. Va parlar amb alguns professionals i experts en escalada per crear uns personatges del tot creïbles. I va buscar indrets i paisatges naturals reals on situar la seva història.

També repeteix algunes de les fórmules utilitzades en alguns dels seus anteriors espectacles, com frases enginyoses, girs inesperats i històries plenes de sorpreses.
Si a Paraules encadenades hi havia el joc de les paraules encadenades a FitzRoy hi ha el joc de la frase maleïda. Una altra coincidència és que tant al Mètode Grönholm com a FitzRoy els personatges són quatre i tota l'acció transcorre en un espai tancat.

FitzRoy és una obra que ens fa riure i emocionar. Els diàlegs són àgils, àcids i enginosos. És una història tendra, commovedora i divertida que parla de superació, d'empoderament femení, de solidaritat, de valentia, coratge i astúcia.

Tot i que han passat deu anys del seu últim èxit, el públic, fidel als seus projectes, vam omplir el teatre de gom a gom. Les meves expectatives es van complir amb escreix.
Quan al final es van entendre els llums de la sala, el públic, tots dempeus, vam aplaudir durant una bona estona. Crits d'eufòria, com feia temps que no s'escoltaven en un teatre.

No us la podeu perdre. Estic del tot segura que en gaudireu força.

05/02/2023 - Teatre Borràs
Oriol-Boris Monjo Farré

Fatal

02/03/2024
Oriol-Boris Monjo Farré

Una obra super basica, quin pal d’obra

02/03/2024
Marina Díez

Molt recomanable! Emoció i riure assegurats! Les quatre són grans professionals!!

22/02/2024
raimon

És una comedieta sense més, d’un interès molt relatiu. Entretinguda ho és, això sí. Per passar l’estona.

12/02/2024
Anna

Divertidissima, genial, excel.lent interpretació de les quatre dones
absolutament magnífica!!
rius sense parar

09/02/2024
Olga

No me ha gustado nada como tratan el tema de la esclerosis. No es real, frivolizan, y eso no se puede hacer. En el público hay personas que pueden padecerla y no hay ni una palabra de esperanza… Muy duro.
Se tendrían que replantear el guión.
Las actrices geniales.

28/01/2024
Toni Perera

Molt entretinguda des del principi

20/01/2024
América Monteverde

Este equipo de 4 mujeres te hacen pasar un rato muy especial.
Su actuación y sincronización entre ellas nos envolvió de tal modo que nos hizo sentir estar en esa situación de montaña.
Disfrutamos del humor y seriedad de sus diálogos dentro de un escenario acotado y atrapador.
Gracias.

13/01/2024
Gus

Quina decepció :(

29/12/2023
Lluis

Grans actrius que una vegada mes han demostrat la seva valua. Gran ovacio de tot el teatre de La Llotja de Lleida

05/12/2023
Josep OS

Ahir vaig estar a l’Auditori de Cornellà per veure aquesta comèdia. Escrita per Jordi Galcerán i dirigida per Sergi Belbel han demostrat una vegada més que el tàndem que formen tots dos segueix funcionant a les mil meravelles. En aquesta ocasió ens situen entre Xile i Argentina a la muntanya Fitz Roy on han anat quatre escaladores espanyoles que volen fer el seu ascens pel vessant Iugoslava, però problemes climatològics els obliga a aturar-se a meitat de l’ascens i esperar rebre autorització des del camp base on es troba el marit d’una d´elles (Jordi Boixaderas veu en off). Aquesta parada tècnica s’allarga més del previst i fa que sorgeixin diàlegs entre elles que lògicament no desvetllaré però que està carregat de sorpreses. Divertida molt divertida però alhora tendra i commovedora, i que ens parla de la superació davant d’una malaltia, de valentia i solidaritat i molt especialment és un cant a l’amistat. Una escenografia de Max Glaenzel que és una gran caixa sobre l’escenari, que acota l’escena i que fa que res no et distregui i que m’ha semblat fantàstica. Per treure’n un però, crec que fan un abús excessiu d’un recurs ¨la frase maleïda¨. Galceran i Belbel han encertat de ple amb el repartiment de les quatre actrius Silvia Bel, Miriam Iscla, Sara Espígul i Natalia Sánchez que fan un treball encomiable, natural i creïble. Llargíssims aplaudiments amb tot l’auditori dempeus, totalment merescuts. Del 20 de desembre al 11 de febrer torna al Teatre Borras.

09/10/2023
Judit Soler Peinado

Ens ha encantat! Hem rigut i ens hem emocionat a parts iguals. Molt recomanable, tant pel guió i l’escenografia, així com per la interpretació daquestes 4 artistasses. Gràcies per fer-nos passar una estona genial!

24/09/2023
Adam Roc

Muy entretenida y recomendable!

07/05/2023
Montse López Ortiz

És senzillament genial. Totes quatres fantàstiques, repetiré

02/04/2023
gisela

M’he emportat una grata sorpresa, em pensava que l’obra seria diferent, la veritat que les actrius són una passada i amb només un simple decorat aconsegueixen fer-te riure a cada estona, un argument quotidià. Superrecomanable.

13/03/2023
marcel

La posada en escena i la interpretació d’aquest elenc únic i impressionant de quatre actrius d’aquesta volada és única i fantàstica. La interacció amb el públic i el ritme de l’obra es fa curt quan són dues hores que et passen com si fossin 45 minuts entre rialles, sorpreses i girs de guió. Acabes amb les mans vermelles d’aplaudir. 1000% recomendable si vols passar les dues millors hores que tindràs en molt de temps. I un fortíssim reconeixement a una estrella en ascensió com és la Natalia Sánchez en la dramatúrgia catalana ❤️

26/02/2023
Victòria Oliveros Layola

Es fa curta i deixa amb ganes de molt més. 90 minuts de bon humor, de desconnexió i de passar-ho molt bé. No us la podeu perdre. Estic del tot segura que en gaudireu força.

25/02/2023

Ver todas

Deja tu opinión

Natalia Sánchez: "El catalán es una lengua muy intuitiva"

Lo pillamos entre ensayos, a punto de partir hacia Albania para rodar un filme que coprotagoniza con William Baldwin. Actriz infatigable, nacida en Madrid en 1990, desde los 12 años […]

13 enero 2023