El Gegant del Pi

Tot i que fa molt de temps que s’està representant fins ahir no vaig tenir oportunitat de gaudir a la Sala Fènix d’aquest monòleg teatrelitzat escrit i interpretat per Pau Vinyals i dirigit per Júlia Barceló.
Vinyals ens relata un text potent i colpidor que es mou entre la veritat i l’autoficció carregat d’honestedat, perquè l’acompanyem a un viatge per la seva memòria histórica familiar aprofundint principalment en el passat franquista del seu avi, el que remou consciències entre lo molt que l´havía volgut i el seu passat feixista i tot ell ens porta a una reflexió sobre l’herència i els silencis.
La interpretació de Vinyals que es deixa la pell a l’escenari, només pot qualificar-se amb una paraula ¨BRUTAL¨ i és que és tal la naturalitat que és impossible no emocionar-te i commoure’t però també surts al carrer amb la idea que has participat en una experiència col•lectiva i que la reonciliació, existeix. Un imprescindible que si teniu oportunitat no us la perdeu

Espectacular puesta en escena… en minutos te transportas a la infancia con Peter, Wendy, sus hermanos, Garfio y sus piratas … con canciones increíbles !!!

Pau Vinyals surt airós d’aquest tour-de-force autobiogràfic en què reflexiona sobre la seva història familiar i el record que té del seu avi franquista. Un fet que segurament es pot trobar en moltes famílies però que poques vegades se’n parla. L’actor sap entretenir el públic amb cançons, canvis de vestuari i una escenografia formada únicament per una dutxa.

Tot i que l’obra en alguns moments és molt dispersa, cal valorar el tractament d’un tema incòmode i tot el pes concentrat en Pau Vinyals.

Molt bona interpretació amb un gran text, d’un tema del qual es parla molt poc. La comèdia i la música enriqueixen la peça tot i que a vegades poden despistar.

UYn monóleg viu on en Pau no necessita ningú més dalt l’escenari perquè ell l’omple completament. Tot un encert reprogramar-la de nou aquesta temporada. Vaig gaudir-la molt

Es tracta d’un monòleg de 80 minuts que et porta per tot tipus d’emocions i t’obre diferents reflexions interpretat de manera magistral pel Pau Vinyals, no necessita ningú més a l’escenari perquè ell l’omple completament. S’hi deixa la pell a l’escenari, l’obra té cops molt efectius i originals i de vegades es produeix una mena d’interacció amb el públic que és hilarant. És tant bo que quan s’acaba penses: «Jaaaa?» i en voldries més. Al panorama català afortunadament n’hi ha molt de talent però en Pau Vinyals directament m’ha semblat una joia com a actor i com a ideòleg de l’obra.

Un monòleg ple de sentiment i que aborda qüestions carregades de veritat, histriònic i amb un viratge entre la comèdia i el sentimentalisme que pot dificultar la reflexió i la crítica política.

Tot i això, pot ser una bona palanca de canvi, propera i directa, per fer barrinar a les generacions més joves, que amb aquesta reprogramació després del «sold out» de la temporada passada, tenen l’oportunitat de retrobar-se amb un Pau Vinyals fresc i còmode capitanejant l’amplitud sencera de l’escenari.

Molt bona actuació.
Gràcies per les entrades!