Antonio Banderas presenta: A Chorus Line

Coreografies d’una qualitat excepcional, malgrat peca en alguns moments de mancances interpretatives en les parts de text. Magnífica la música, el so i la il·luminació. Bones veus

Nadie tiene la culpa de que un musical no resista el tiempo y lo que fue una novedad en su día hoy no sorprenda.
La función de ayer fue magnífica y todos fueron muy profesionales.Cantaban,actuaban y bailaban de maravilla.

Espectacular, un gran trabajo sobre el escenario, por parte de todos los intérpretes, una música excelente y el público lo disfrutó muchísimo, los aplausos no paraban en cada solo de los magníficos bailarines que igual cantaban que interpretaban su papel y diálogos y el final apoteósico, con un Manuel Bandera en el papel de Zack, excelente bailarín y gran actor, así como la actriz que interpreta el papel de ex de Zack, que hace una maravillosa y extraordinario y baila realmente bien. En conjunto una gran obra y excelentes intérpretes, todos ellos.

Em costa fer valoracions negatives, però el desengany i la decepció amb les que he sortit del Tívoli han sigut titàniques.
Tot i que els badalls al pati de butaques eren constants, potser part de la culpa ha sigut meva (la projecció publicitària i el suport que ha tingut aquest musical, «De Broadway a Barcelona», han generat molta expectació); però és que encara ara, uns dies després i havent paït el soufflé, no trobo els punts forts de l’espectacle.
Una llàstima: des del meu punt de vista, bona idea, però mala execució. Monòton, lineal, repetitiu.. I en resum, més llarg que un dia sense pa.

Un tostón insoportable.

Ahir vaig estar al Tivoli gaudint d’aquest musical guanyador de 9 premis Tony i que dirigeix ​​Baayork Lee i co-dirigeix ​​Antonio Banderas. El primer que vull és ressaltar la valentia d’A. Banderas recuperant la versió original de 1975 i el segon que el presenti tal com ha de ser un musical, amb una impecable orquestra de 15 músics que sona de meravella, dirigida per Paul Baiges. Un musical que ens parla de somnis, sacrifici i esperança i tots aquests sentiments afloren quan Zach (Tomy Alvarez) i el seu ajudant Larry (Joan Lòpe-Santos) reuneixen uns quants joves que es presenten a un càsting per ser part del cos de ball d’un musical de Broadway. A través dels diferents números musicals i sense que hi hagi argument ni desenllaç coneixerem el fracàs i l’èxit, l’amor, el sexe i les primeres i segones oportunitats. Sense escenografia, només una perfecta il·luminació i uns miralls que donen profunditat a l’escena, però és que tampoc no cal més. I uns números musicals que sense ser temes coneguts i amb un treball coral extraordinari perfectament interpretades tant les cançons com les coreografies que funcionen com la millor màquina suïssa de rellotgeria. I espectacular el número final One que és un missatge de solidaritat per donar cabuda a tots guanyadors i perdedors. Llarguíssims aplaudiments merescuts, un imprescindible.