Segons el diccionari sóc (o era) crític de teatre, però seria més encertat dir que sóc un espectador vocacional amb el cor a la boca que, de vegades, inevitablement, opina; força atent al que es cou i es fa en el petit univers de les arts escèniques. El teatre em serveix, curiosament, de mirall. És a dir, per reflexionar i confrontar-me al món, Potser sigui això, al cap i a la fi, el que pugui, si de cas, convertir-me en una mena de crític. Tant se val, crec que l’important és trobar, en una escenari qualsevol, moments que acompanyin i agitin tota una vida. Tolero l’error i adoro el risc dels avançats; però no la infàmia, el bluf i la mentida dels especuladors escènics! Com que és una indignitat fer perdre el temps a la gent: avorreixo, sistemàticament, els dramaturgs, directors i actors mediocres; la boga dels infladors de globus que escriuen amb cinisme als mitjans, els ignorants indolents, els que callen davant l’estafa, els que paguen amb l’elogi les seves amistats, i també aquells idiotes i sentimentals que vomiten obertament la galindaina que s’empassen.
