Xavi Pijoan

“Frankenstein, o el modern Prometeu” és una novel•la escrita en l’època de les profanacions de cossos sobre la legislació que hi va posar fi. Amb la Llei d’Anatomia, va néixer la cara més monstruosa de la cultura utilitària anglesa de mitjan l’època victoriana. Amb quinze anys Mary Shelley podia veure des de la seva l’habitació els carros que s’enduien els cadàvers del cementiri de Saint Pancras per proveir a metges i anatomistes. Sobre la tomba de la seva mare va aprendre a llegir i a escriure, amb el seu pare i la seva germanastra; al mateix cementiri es va produir la primera trobada entre Mary i Percey Shelley, allà van declarar-se el seu amor i allà van planejar fugar-se. Al […]

Quan a la Xina de mitjan segle XX Mao Zedong ordena exterminar tots els pardals perquè es mengen gran part de les collites, la Ming-Li decideix salvar-ne tants com pugui. El valerós gest de la nena serà una lliçó per als qui no van saber veure la importància de cada espècie en el cicle de la vida. El conte de Sara Pennypacker, il·lustrat per Yoko Tanaka, posa l’ull en la pervivència de l’ecosistema que l’ésser humà tracta amb deixadesa perquè ja no respon a la seva necessitat de beneficis crematístics immediats que regeix la nostra existència. En aquest sentit, la història s’agermana amb el cinema d’Hayao Miyazaki o els còmics de Junichiro Tanizaki que exploren, sovint, el maltractament a què […]

Molt poquet en queda de l’»Homes» que Belbel va escriure i les T de Teatre van interpretar a mitjan els 90. Aquesta nova versió reescrita pel mateix Belbel i Carol López, que també duu a terme el muntatge, renuncia a la ironia i a l’allò subtil tan necessari per a què les batzegades siguin de veritat contundents. Aposta, en canvi, pels acudits rudes i el traç gruixut, característiques del teatre que confia poc en l’espectador. Sí que sembla que l’objectiu del nou «Homes» segueix essent posar en evidència el masclisme que roman intacte en la societat de 2017, però l’error de plantejament és flagrant. Els homes que durant més de tres quarts d’hora interpreten Anna Barrachina, Agnès Busquets, Alba Florejachs, […]

Una de les moltes troballes que atresora «Alícia al país de les meravelles», la novel·la de Lewis Carroll, i potser la més important, és la voluntat de l’autor de trencar la unitat, la univocitat, i de posar en evidència l’ambivalència de gairebé tot allò que pensem, que ens passa, que sentim… La memòria d’Alícia es confon amb els elements del somni, un somni plaent (el plaer del que s’adorm, del que dormita) i pertorbador a l’hora, és constant però també és múltiple. Pablo Ley ha recollit algunes d’aquestes descobertes i ha conjuminat els elements per dissenyar una dramatúrgia que explora el desordre i la confusió dels nostres pensaments. Ens explica «Alícia…» a diverses veus, a fragments, mira de recollir-ne les […]

Una nena perduda en un món absurd que afronta els perills de fer-se gran. Travessar el mirall, entès com a pantalla de la tecnologia avançada, potser sigui una metàfora del futur caòtic que Carroll va imaginar, i el què ha imaginat Marta Buchaca és que els miralls al primer terç del segle XXI són els mòbils (podrien ser-ho les tauletes, els ordinadors…). Alícia fa deu anys, i els pares li regalen el mòbil que demana des dels cinc. Un conill que sempre fa tard li’l roba i ella es llença cau avall darrere del preuat tresor. A l’altra banda hi coneix el gat de Cheshire, el barreter boig, la malvada reina de cors, el rei… El viatge el fa amb […]