L’obra mestra de Guillem Frontera és, més enllà d’un acostament a la realitat de la Mallorca del boom turístic dels 60, una proposta estètica, una proposta d’estil, que posa l’èmfasi no tant en allò que conta com en la manera com ha escollit contar-ho.
Miquel Mas Fiol entoma el desafiament de dur la novel·la a escena essent tan fidel com es pot a l’esperit de l’obra: és a dir en la representació del flux de consciència dels personatges a partir del qual Frontera construeix la història d’Els carnissers. La transposició dels monòlegs interiors és resolta mitjançant recursos prou imaginatius, i aconsegueixen que l’espectador percebi el to del llibre.
Mas Fiol decideix jugar amb personatges i actors (Catalina Florit, Xavi Frau i Lluís Febrer) que surten i entren de la ficció, o més ben dit, surten d’una ficció i n’entren a una altra. D’altra banda, el sentit de l’humor està present al llarg de tota la representació i serveix per canalitzar la posada en evidència d’una societat corrompuda pels diners.