Si el conflicte és allò imprescindible per a crear una ficció que ens interpel·li i que posi en joc assumptes medul·ars de l’humà, el desig potser és el màxim generador d’aquest conflicte, ja sigui amorós, polític, moral, eròtic… La Virgen Teatro, amb posada en escena d’Abel González Melo, ha escollit quatre peces del dramaturg madrileny Juan Mayorga per mirar d’escatir quins són els processos mitjançant els quals afrontem el desig i la frustració que no es vegi satisfet. Com sempre que ens trobem d’una obra que aprofundeix una mica més avall de l’epidermis, res no es dilucida massa i les preguntes queden sense resposta, però durant la investigació/representació ens sentim tan humans com som capaços de sentir-nos.
Els personatges d’Entre los árboles, fracassen, aparentment, en el seu intent de recuperar alguna cosa que ja no existeix. Estan confosos enmig d’un present enverinat i embrutit per un passat que es fon, que ja és inaprehensible, però que, alhora, furga la ferida i bloqueja els intents de mirar endavant.
Tot i així, la mirada de Mayorga, i també la de La Virgen Teatro defuig el cinisme i adverteix que precisament en aquesta recerca de l’amor és on l’essència de l’allò humà triomfa. Tots els personatges s’esforcen per a entendre l’altre, les seves motivacions, i a demostrar el seu afecte pels qui l’envolten.
Maria Uruñuela dissenya una il·luminació en penombra que contribueix decisivament a conformar l’espai d’incertesa en que es troben els personatges. La feina de Paula Ratia de la Gala, Álvaro G. Cañedo i Aaron Lista Varona és sòbria i prou sensible per a dibuixar personatges desorientats, errants i melancòlics que busquen i es busquen, que se saben mancats d’alguna cosa però que no han renunciat a trobar-ho.
Feu cap a la Versus, que cada hi té lloc un acte d’amor, maldestre, com tots els actes d’amor.