Trinitat Gilbert Martínez

A la sala gran del Teatre Lliure de Montjuïc és on es representa l’obra de teatre més bonica de les que es fan i es desfan. Es diu Fantàstic Ramon, és de la Clàudia Cedó, i us atraparà des del primer segon que comença. Una parella té una criatura que no és com les altres, que és diferent. Per als pares, és fantàstica, és clar, però per al poble és diferent. El primer gran encert de Cedó: representar la criatura amb un ninot, que anirà fent-se gran des del moment del part fins als anys següents. La criatura no es belluga, no parla, no caminarà, però és una criatura, i té uns pares que l’estimen amb bogeria. En Ramon també […]

És dinàmica, plena de cantells afuats que us faran reflexionar sobre el gran dubte que planteja l’obra: on s’acaba la tendresa i comencen els mals pensaments? I ho haureu de pensar i deduir, perquè l’obra exposa la situació que viu un monitor de piscina del qual els pares malpensen perquè un dia fa un petó a una criatura que tenia por de l’aigua. Hi havia res més en aquell gest? Podria haver passat res més si els pares no ho haguessin aturat? O senzillament era la mostra de tendresa d’un monitor que recordava la seva por a l’aigua quan tenia la mateixa edat que la criatura. Viurà el calvari sol, perquè el seu entorn sospitarà, i el pitjor de tot, […]

Les Bàrbares és la història de tres amigues d’edat granada que es retroben en un hotel després de temps que no es veiessin. Ho dic d’una altra manera: Les Bàrbares és la història de l’amistat de tres amigues que es retroben per desencallar una situació que les tenia travades a les tres. I el final les impulsarà a tenir-se juntes de nou, a acceptar-se tal com són malgrat les diferències que tenen, i que queden paleses. L’obra està creada per Lucía Carballal, i dirigida per David Selvas. I les actrius són María Pujalte, Cristina Plazas, Francesca Piñón, Berta Gratacós, que brillen pel paper que representen que els encaix com un guant. Si l’amistat és el fil conductor de l’obra, hi […]

En temps del conflicte nord-irlandès, el 1981, un home i una dona que no s’haurien d’haver enamorat s’enamoren. I és així com ho copsa l’espectador des de la primera escena. No s’haurien d’haver enamorat perquè són cunyats, i perquè l’emoció fa trontollar la relació amb totes les altres persones de la família. També els sacseja a ells mateixos. Com que una obra de tres hores, amb pauses de deu minuts a cada una, és difícil de resumir, us dic quatre motius imprescindibles pels quals s’ha d’anar a veure El barquer. 1. Per veure la interpretació de l’actriu Anna Güell en el paper de tieta Maggie Faraway, que és la que ens ajuda a entendre el passat de cada un dels […]

Me l’havien recomanat moltes vegades, i quan es va estrenar per primera vegada, no en vaig trobar entrades. Aquest any, sí; l’he anat a veure al Teatre Romea un dilluns festiu en què la platea estava plena de gom a gom. I l’obra em va demostrar que som el que hem viscut des de petits. La família Pla-Solina està més avesada a actuar que a parlar; fins i tot esquiva les converses que s’han d’encarar quan s’han de fer per actuar. Ara bé, a l’escenari ens trobarem dues generacions diferents, una que creu que no cal canviar perquè sempre ho ha fet a la seva manera; una altra que pensa que tot ha canviat, que cal capgirar-ho tot per buscar […]