Trinitat Gilbert Martínez

La comèdia és el gènere que més reivindico. Sovint passa per frívol perquè senzillament fa riure però sostinc que és difícil aixecar somriures. Tampoc no vull dir que les obres que fan reflexionar i pensar siguin fàcil; el que penso és que no hi ha gèneres teatrals de primera ni de segona. I ara al gra. La tendresa és una comèdia d’embolics que té la guerra de sexes com a tema. Tres dones i tres homes de classes socials diferents convergeixen en un únic punt: no volen que els fills respectius coneguin persones de l’altre gènere. En el cas del pare, el cas és extrem perquè el fill petit, ja crescudet, no ha arribat mai a conèixer una dona, no […]

Per què anem al teatre? Per què vaig anar a veure «Les amistats perilloses» al Teatre Lliure de Montjuïc? Em responc: per revisitar un gran clàssic, per veure interpretar un text conegut per actors de la nostra pedrera, per saber si encara és actual un text del segle XVIII en el temps actual. I, perquè, diguem-ho sense embuts, perquè la directora és la Carol López i perquè el Lliure de Montjuïc sempre fa sentir-me en una casa gran del teatre, de les més importants de casa nostra. Totes aquestes expectatives van caure a terra, una darrere de l’altra. Per començar, l’obra em va recordar des de l’inici la moral correcta, que havíem de portar-nos bé i triar el bon camí. […]

Quan la lectura fàcil no se sap escriure, la societat té un problema, que vol dir que no sap integrar ni adaptar al sistema la població que necessita anar per un carril més lent. Aquest podria ser el missatge que l’obra de teatre «Lectura fácil» (en castellà) vol transmetre a l’espectador. Però reduiríem molt la complexitat de l’obra, que compta amb actrius i actors que deixen sense paraules per la seva representació de primer nivell. Els esmento a tots: Desiree Cascales, Estefanía de los Santos, Carlota Gaviño, Pilar Gómez, Anna Marchessi, Marcos Mayo, Pablo Sánchez. La direcció és d’Alberto San Juan, que ha comptat com a ajudant de direcció amb Anna Serrano Gatell. Dit això, anem a pams. L’obra es […]

L’actor Nil Cardoner trasllada a l’espectador la desesperació que sent per la mort imminent del pare. I ho fa tot sol, amb un guió que signa el gran Joan Yago, i una direcció de Glòria Balañà. Cardoner tan sols descansa pocs minuts perquè se senti una mica de música en directe (que no dic com és perquè penso que és una de les notes d’humor en un text tan greu). Qui ha hagut de passar per una situació semblant a la del protagonista compartirà sensacions i recordarà com ho va viure (aquest és un dels senyals del bon teatre, el que et permet pensar en tu mateix). Qui no hi ha passat, s’emocionarà amb un jove de 16 anys que […]

La burgesia catalana queda convertida en una caricatura pueril a l’obra de teatre “Vent de garbí i una mica de por”, el text de l’enyorada Maria Aurèlia Capmany, que han versionat Albert Boronat i Judith Pujol, i interpreten David Anguera, Laura Aubert, Alba Florejachs, Àurea Márquez, Miquel Malirach, Albert Mora, Miriam Moukhles i Joan Solé. Tot comença en una època concreta, el 1968, quan les incerteses sobre el futur pesaven com una llosa però la burgesia mirava cap a una altra banda, submergida com estava en el seu benestar personal, és a dir en les seves vacances a Cadaqués. Del 1968, amb els interrogants sense respondre, viatgem cap al 1936, quan el soroll dels fusells i els sabres retronaven, però […]