Neus Mònico Fernández

“Mi hijo sólo camina un poco más lento” és un espectacle que va néixer dins el marc de la primera edició del Festival de Dramatúrgia Europa +Amèrica al 2014 (una trobada entre professionals del teatre que genera l’intercanvi d’obres d’autors estrangers, sota la direcció d’artistes argentins). Dos dels nostres dramaturgs catalans ja hi han participat: el primer va ser en Josep Maria Miró al 2014 amb “Fum” dirigida per Anna Katz, i al 2016 Jordi Casanoves amb “Un home amb ulleres de pasta” dirigida per Silvia Gómez Giusto. La versió portenya de “Mi hijo sólo camina un poco más lento” arriba per primer cop al nostre país dins el V Festival internacional de teatre de Tarragona (FITT Noves dramatúrgies). Dos […]

El primer que voldria dir és que valoro moltíssim aquesta iniciativa escènica que uneix cantants i músics professionals, com els músics de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, els Cors de l’Orfeó Català, els tres solistes lírics(Marc Sala, Gemma Coma- Alabert, Toni Marsol), l’especialista en acrobàcia (Quim Giron) i la veu en off de l’actor Lluís Homar , amb artistes amateurs de totes les edats. Una posada en escena complicada per la gran quantitat de participants que hi intervenen, que sense la magnífica direcció de Simon Halsey, això no hagués estat possible. Tot ha rutllat com la seda (entrades i sortides, distribució de l’espai escènic, intervencions, tempos, ritme…), un espectacle coral en el sentit més ampli de la paraula. “El […]

És la primera vegada que Yoann Bourgeois, tot i que és un referent del nou circ contemporani francès, presenta un dels seus treballs a Barcelona. Es tracta de “Minuit”, un muntatge que agafa tota l’amplitud de l’espai de la caixa escènica, per omplir-la i buidar-la constantment de tota mena d’elements. Elements que tenen com a base l’acrobàcia, amb la intenció de buscar l’equilibri i el desequilibri dels objectes i de les persones. De fet la seva font d’inspiració prové de l’observació d’objectes i fenòmens físics, com la gravetat, la força i el moviment. Per això en tot l’espectacle es construeix i desconstrueix ( cadires, taules, micros, …, fins hi tot la música i els propis intèrprets). Amb tot això, el […]

“Señoras y señores: Como el niño que enseña lleno de asombro a su madre vestida de color vivo para la fiesta, así quiero mostraros hoy a mi ciudad natal. A la ciudad de Granada. Para ello tengo que poner ejemplos de música y los tengo que cantar”. Així comença “Cómo canta una ciudad de noviembre a novembre” de Federico García Lorca, un espectacle íntim i emotiu en forma de conferència concert, interpretat per l’actor Marc Martínez, sota la direcció de Josep Galindo . Un cant a la ciutat de Granada , on el poeta, ens mostra la cultura musical popular que s’escolta en els seus carrers, durant les estacions de l’any, des de fa molt de temps. Olfacte, gust, oïda […]

Choy Ka Fai artista i creador de performance ens presenta el treball escènic dels ballarins Rianto (Indonèsia) i Surgit (Índia), dos artistes que han creat una petita coreografia a partir de la unió entre danses típiques amb conceptes contemporanis. Choy Ka Fai porta més de set anys viatjant pel continent asiàtic explorant l’univers creatiu de més de vuitanta artistes dedicats a la dansa. SoftMachine és un mapa coreogràfic compost d’un munt d’aprenentatges, experiències i records sobre la transcendència d’aquesta disciplina. “La seva recerca prové del desig d’entendre el condicionament del cos humà, els seus records intangibles i les forces que conformen les seves expressions. Aquests factors convergeixen en articulacions complexes en la intersecció de l’art, el disseny i la tecnologia”. […]