Neus Mònico Fernández

La companyia emergent La Ràtzia presenta “Croades”, una versió de l’obra «Croisades» de l’escriptor i dramaturg francès Michel Azama. Es tracta de l’espectacle resultant d’un taller dels alumnes de 4rt de l’ESAD sota la direcció del seu professor Jordi Vilà. Adaptada i traduïda per ​Santiago Sans. L’obra, tot i que va ser escrita l’any 1988,podem dir que segueix viva, ja que és una història que tant pertany al passat, com al present. Es tracte d’un text que s’ha traduït a una vintena de llengües, perquè «Croades» parla del món, de creuades entre cristians i musulmans, de musulmans i hindús. “Croades” és Israel, Palestina, Jerusalem, Síria, Xile,… L’obra comença amb força. Consta d’un pròleg i quinze escenes entrecreuades. Els sis actors […]

Són moltes les dones que han dedicat i dediquen gran part de la seva vida a ser mestressa de casa, fer la compra, cuinar, planxar, cuidar del marit i educar dels fills. La Shirley, la protagonista d’aquesta comèdia, és mestressa de casa, una dona abnegada que s’ha oblidat de viure. La seva vida és monòtona, avorrida. El seu dia a dia s’ha convertit en: sortir a comprar, preparar el dinar i tenir-ho tot a punt per quan torni el seu marit a casa. És una dona que se sent sola, fins hi tot parla sola. Un dia se n’adona que no és qui volia ser, que el temps ha passat . On és aquella noia alegre, plena d’ il·lusions i […]

No sóc gaire seguidora d’aquest tipus d’espectacle, però el títol “Yo sobreviví a la EGB” em va cridar l’atenció. Li vaig proposar a una amiga d’anar-hi , vaig pensar que si més no podria ser divertit recordar vells temps de la nostra època escolar. Us asseguro que la sorpresa va ser majúscula, no vam parar de riure !!!. Tota la gent de la sala no paraven de riure !!! No ens coneixíem, però totes aquelles anècdotes ens eren del tot familiars. La meva amiga i jo no paràvem de mirar-nos i riure, quants records oblidats !!! Els entrepans, els jocs a l’hora del pati, les notes, les assignatures, els venedors d’enciclopèdies, el maleit plinton, la mort de Chanquete, els dos […]

Fa cosa d’un mes vaig poder assistir a un passi de “Maremar”, el nou musical de Dagoll Dagom, al Teatre La Sala de Rubí. Fotògrafs, enregistradors de vídeo , l’Anna Rosa Cisquella, en Joan Lluís Bozzo i Jofre Borràs (director i ajudant de direcció), els tècnics de so i il.luminació. L’Ariadna Peya (direcció coreogràfica i de moviment), marcant els tempos i moviments dels actors. La sorpresa va ser majúscula, aquest musical prometia. Com no volia esperar-me fins el dia de l’estrena, que serà d’aquí poc al Teatre Poliorama , vaig comprar entrades per la prèvia que es feia al mateix Teatre La Sala. Només us diré que el teatre era ple de gom a gom. Entrades exhaurides !!! Si l’assaig […]

“Veus de Txernòbil” és una creació col.lectiva de la Cia Potcuia a partir del llibre “La pregària de Txernòbil” de Svetlana Aleksiévitx” publicat el 1997, i el documental “Les àvies de Txernòbil” que es va emetre en el programa 30 minuts de TV3. “Veus de Txernòbil” neix a partir d’un projecte escolar que van presentar els alumnes d’estudis d’itinerari físic i visual de l’Institut del teatre. Un cop finalitzada la presentació ( maig de 2017), els alumnes decideixen portar-lo més enllà de l’àmbit acadèmic i creen la Companyia Potcuia. La Cia Potcuia es basa principalment en la manipulació d’objectes i titelles amb la finalitat de treure a la llum fets que han estat silenciats més enllà de les tragèdies individuals […]