Neus Mònico Fernández

“Medea” és una tragèdia que forma part de la tetralogia “Les tragèdies Filoctetes i Dictis, i el drama satíric els Segadors” d’Eurípides. La que podeu veure al Lliure és una versió d’Alberto Conejero i Lluís Pasqual a partir de la Medea d’Eurípides i la de Sèneca, i on també s’aprecia l’influencia i algunes imatges de la versió cinematogràfica “Medea” de Lars Von Trier estrenada al 1988, ( una pel·lícula que si no heu vist, us recomano de veure-la). “Medea” és la història d’una dona enamorada, una dona que ho dona tot per amor i que és traïda per l’home que més estima en aquest món, Jasón, el seu espòs. L’obra se’ns planteja des de la mirada de Medea , en […]

David Selvas dirigeix una de les obres més conegudes del dramaturg irlandès Oscar Wilde, “La importància de ser Frank”, una comèdia teatral escrita l’any 1895. El títol de l’obra original és “The importance of being earnest”, que traduïda al català seria la importància de ser honest. L’elecció de traduir el títol al català com “La importància de ser Frank”, tot i que fonèticament no és fidel a l’original, conserva un joc de paraules. Honest, sincer, franc,…paraula clau dins la trama,i amb la que es juga constantment al llarg de l’obra. Per una banda per la importància de que els homes de l’obra es diguin Frank, i per la franquesa dels qui són francs en el parlar. L’originalitat de l’obra: -La […]

“El color de la llum” és la primera entrega d’un cicle de teatre documental, que forma part de l’anomenat teatre Verbatim , una forma de teatre que va néixer al Regne Unit durant els anys 60-70, que es basa en construir una dramatúrgia a partir del testimoni oral de la gent que s’ha vist implicada en els fets reals que s’esmenen en la representació. Teatre fidel a la realitat, on el text és cent per cent literal. Un any de treball recollint, organitzant i seleccionant informació , per transcriure fets verídics on res del que es diu és inventat. En el cas de “El color de la llum”, Ferran Joanmiquel, autor, director i coordinador d’aquesta proposta, ens apropa al món […]

“A.K.A” és un d’aquells espectacles que ho te tot per esdevenir un èxit rotund: text, interpretació i direcció. El text de Daniel J.Meyer és magnífic. Us recomano la seva lectura. Magnífic !!! La interpretació d’Albert Salazar m’ha deixat clavada a la butaca. Brutal!!! Quanta energia, quina manera de transmetre. Moviment, coreografia, expressivitat, interpretació. Tot de deu. Un actor que realment m’ha sorprès pel seu gran nivell interpretatiu. Pel que fa a direcció, haig de felicitar a la Montse Rodríguez, per una posada en escena i una direcció interpretativa i de moviment extraordinaris. Carlos és el protagonista d’aquesta història, un noi amb inquietuds i somnis com la resta dels seus companys de generació. Un noi de quinze anys que s’enfada com […]

“Boléro” Fa tretze anys que vaig veure, al Liceu de Barcelona, “Boléro”, una coreografia de Maurice Bejart estrenada al Theatre Royal de la Monnaie, Brusel.les, el 10 de gener de 1961. Béjart va confiar el paper central, el de la Melodia, a un ballarí o una ballarina, mentre que el Ritme sempre seria interpretat per un grup de ballarins masculins. Jo la vaig veure el 29 d’octubre de 2005, interpretant el paper de la Melodia a la ballarina catalana Elisabet Ros. Ballarina que actualment segueix com a una de les primeres ballarines de la companyia. Recordo aquella coreografia com una de les millors que he vist al llarg de tots aquests anys. A partir d’aquell moment em vaig declarar fan […]