“La Zanja” és una obra de teatre meravellosament complicada. M’explico, és una d’aquelles obres de les que surts fascinada, entens el missatge que ens volen transmetre, però no acabes d’entendre tot el que has vist dalt de l’escenari. I és que l’obra transcorre entre dos històries en el temps, l’actual i una semblant que va ocorre fa cinc segles. Tots els protagonistes de l’obra són interpretats per els dos actors que formen la companyia Titzina, Diego Lorca i Pako Merino. Dos històries en el temps, l’època actual amb la civilització Inca. Dos trobades, la del tècnic d’una multinacional minera amb l’alcalde de la comunitat peruana, i la de Francisco Pizarro amb l’emperador Atahualpa. Un sol objectiu, l’or. L’encontre entre dos mons.
“ Oro. ¿Qué tendrá este metal tan inútil en si mismo para ser más querido que los Hombres que lo extraen y poseen su valor?”
Pako Merino i Diego Lorca, dramaturgs, directors e intèrprets d’aquest text, van crear aquest espectacle a partir de documentació de l’època i de viatges al Perú actual. El resultat de tota aquesta feina d’investigació es nota tant en el text com en les interpretacions dels dos actors , que ho fan d’una manera natural, amb humor i del tot creïble. Una interpretació meticulosa, on es transformen de manera natural en cadascun dels personatges de l’obra. Es transformen ells i l’espai escènic. L’escenografia tot hi que és senzilla i minimalista, sempre està en constant moviment i transformació. La il·luminació també és una part molt important dins de tot aquest moviment escènic. El text és meravellós, cada frase és ple de significat.
“La Zanja” és l’ambició d’una civilització que es creu superior als seus similars, aquella que creu que els seus beneficis són la oportunitat dels altres. És la prepotència i l’arrogància del home “civilitzat”. És la corrupció i l’ambició. És en definitiva una metàfora de la realitat, la que ens defineix com éssers humans.
Les tres companyies extractores més grans del món en mineria d’or són Barrick Gold, Goldcorp i Newmont Mining Corporation.
Per les tècniques d’extracció artesanals empleades s’utilitzen grans quantitats de mercuri i cianur. Conseqüències: contaminació de l’aigua i la terra. Els efectes de toxicitat d’aquestes tècniques són perjudicials tant per l’home, com pel medi ambient.