Neus Mònico Fernández

No sé si a vosaltres també us ha passat, que de vegades aquell plat que sempre us surt boníssim, us ha quedat salat, o al revés li falta sal, s’ha passat de cocció o us ha quedat cru, … dons bé, una mica és el que m’ha passat amb l’obra “Likes” d’en Roc Esquius. Pel meu gust s’ha passat una mica de cocció. Tot i això, segueixo pensant que en Roc és un bon “cuiner”. M’agrada molt el seu estil, els temes que proposa i la frescor en que se’ns presenten. Però malauradament en aquesta ocasió, no he sortit del tot satisfeta . La veritat ,se m’ha fet llarga i un pel repetitiva, i és una llàstima, perquè el tema […]

“Jo dic sí!” és un espectacle musical en forma de concert on l’Anna Moliner ens ofereix una selecció de temes musicals que, d’una manera o altra, han format part de la seva trajectòria artística i personal. La primera cançó que va cantar va ser “Roxy” del musical Chicago, en una versió personalitzada. Ah, shua, foto, foto, Anna, Mo, Mo, Mo, Moliner, oh, ah. Tot seguit ens va cantar “Nothing” del musical “A Chorus line”( una versió en català). Ens explica que des de sempre ha sabut que volia ser actriu. I que llegint “La Gavina” de Chéjov va descobrir una frase que la defineix :“Quan penso en la meva vocació, la vida no m’espanta”. D’aquí neix el seu primer disc […]

Per fi he aconseguit anar a veure “Circus” de Jordi Bertran!!!. No sé el temps que fa que li anava al darrera. L’espera ha valgut la pena. L’origen dels titelles es perd en la llegenda del temps. A Catalunya ens hem de remuntar a finals del segle XIX per veure els primers titellaires de fil autòctons. Si sou amants dels titelles, no cal que us parli d’en Jordi Bertran, perquè de ben segur que sabreu que és un dels millors titellaires de fil que tenim a Catalunya. El que fa és increïblement meravellós. El seu domini dels titelles de fil és impressionant. En Jordi té la capacitat de fer gaudir tant a grans, com a petits davant d’un mateix espectacle. […]

La primera vegada que vaig veure “Woyzech”, l’obra pòstuma de Karl Georg Büchner, autor precursor de l’expressionisme i del teatre de l’absurd, va ser en el segon parc Parking d’hivern de la companyia Parking Shakespeare al 2013. En aquella ocasió, la companyia va triar com a espai escènic una nau industrial abandonada al complex de Palo Alto, al Poblenou. El lloc per sí sol ja era ideal per la posada en escena, i els assistents, tot i que ens vam abrigar amb mantes pel fred que hi feia allà dins, vam gaudir moltíssim de l’obra. Però, si us haig de ser franca, en aquella ocasió, vaig sortir més meravellada per les interpretacions i el lloc on es representava l’obra, que […]

«Carinyo” (2016) és el quart muntatge de la companyia valenciana CIA. Pérez & Disla, fundada el 2011 per Juli Disla (autor del text) i Jaume Pérez (director de l’obra). Una parella com a punt de partida. Dos persones que comparteixen un mateix espai. Una relació. Amants, amics, companys,… L’escenografia és circular. Un cercle il·luminat separa als dos protagonistes del públic. Ells son dins. Es miren. Ens miren. Parlen i callen. Entren i surten de l’espai escènic sense moure’s de dins del cercle lluminós, ho fan amb la mirada. Una mirada que ens busca, i ens fa còmplices moltes vegades de la situació, trencant l’espai escènic. Carinyo” no parla sobre el fracàs o el triomf de l’amor, sinó més aviat ens […]