Neus Mònico Fernández

Que difícil es fa escriure la recomanació d’una proposta que no m’ha acabat de convèncer. Sempre sap greu, però més encara quan al darrera saps que hi ha moltes il·lusions i hores de feina invertides , i qui l’ha programat son una gent a la que aprecies molt. Vaig dubtar si escriure-la o no, així que ho vaig consultar amb els responsables de la sala. La seva resposta va ser molt clara, «has d’escriure el que opines amb tota llibertat, perquè tant nosaltres, com la companyia tenim el dret de saber el que penses». Dons bé aquí us deixo la meva opinió. Vaig veure anunciada aquesta obra, vaig llegir-me la sinopsis i el tema em va interessar molt. Vaig buscar […]

Entrem a la sala i ens trobem a una dona estirada en un sofà. Està llegint una carta, l’arruga amb ràbia i la llença al terra. El que hi diu aquesta carta no ho sabrem fins al final. La carta, el seu contingut i qui l’escriu seran el punt de partida d’un monòleg intens en el que se’ns mostrarà, tal i com és, i qui és, la dona que tenim davant nostra. L’espai escènic és auster. Tot i que hi ha un sofà, una ampolla de licor i una pila de llibres pel terra, es pot percebre la buidor que impregna l’espai. La llum tènue i esgrogueïda que s’utilitza en la representació, li dóna encara més aquella sensació de buidor […]

La Companyia l’Idiota va estrenar “Kràmpack” l’any 1994 dins el Festival de Teatre de Sitges, va fer quatre temporades a la Villarroell, es va programar a Madrid i part de l’estranger, es va fer un remake al País Basc i en el 2000 una versió cinematogràfica. L’espectacle original el protagonitzaven Joel Joan, Jordi Sánchez, Mònica Glaenzel (i després Ester Formosa) i Eduard Fernández. La nova versió la protagonitzen l’Àlex Ferré, Mikel Iglesias, Jaume Casals i Lídia Casanova. La Companyia l’Idiota pren el nom definitiu de Kràmpack al 1994 de la mà de Mònica Glaenzel, Joel Joan, Jordi Sànchez i Elisenda Alonso, degut a l’èxit de l’obra teatral “Kràmpack”. Ahir a la sortida vaig escoltar dir a la gent que “Kràmpack” […]

El TNC amb la col·laboració de la Fundació Brossa, el MACBA i altres entitats, van organitzar, fa un parell d’anys, un seguit d’espectacles i d’activitats dins el «Cicle Brossa, variacions i varietats», a la qual vaig tenir el plaer d’anar-hi convidada. Sergio Blanco va ser convidat el maig de 2017, pel director de teatre, i actual director del TNC, Xavier Albertí , a escriure en primera persona, la seva visió personal sobre la figura i l’obra de Joan Brossa. Entrem a la Sala, Sergio Blanco ens està esperant assegut rere una taula plena de llibres. Hi ha un de que destaca per sobre de tots, la coberta és de color vermell i el títol amb lletres blanques i en majúscula: […]

“Una gossa en un descampat” és una historia autobiogràfica de Claudia Cedó que parla sobre la mort perinatal. Vaig veure aquesta obra quan es va estrenar a la Sala Beckett farà més d’un any, però fins avui no m’havia vist en cor d’escriure’n la recomanació perquè era un tema que em tocava de ben a prop. Vaig plantejar-me d’anar o no a veure aquesta obra perquè a casa s’havia viscut una situació semblant. Les mateixes preguntes, les mateixes pors, les mateixes decisions, les mateixes frases de consol. Dolor, molt de dolor i el record d’una nena que tenia nom. Aran. 5 de gener. Dinar familiar. A mig dinar un dolor de part. Quina il·lusió!!! La nena naixerà el dia abans […]