Neus Mònico Fernández

Per mi Taylor Mac era una de les propostes més esperades del Festival Grec d’enguany. De fet va ser un dels primers espectacles del que vaig comprar entrades tan punt es van posar a la venta. La vaig encertar de ple!!! Taylor Mac és un d’aquells espectacles què surts del teatre contenta d’haver-hi anat, entusiasmada, eufòrica, amb moltes ganes d’explicar-li a tothom lo bé que t’ho has passat. De fet se’m va fer fins hi tot curt. Que “me ha sabido a poco”, perquè en realitat el que vam veure va ser una versió reduïda d’unes dues hores de la versió original que te una durada de 24 hores. La veritat és que no sé com definir-vos aquest espectacle. Va […]

El Ballet BC (Ballet British Columbia, Vancouver) ens va oferir ahir tres coreografies a quina més espectacular. Per mi la dansa és sentir, emocionar-me, notar alguna cosa es mou dins meu, dons bé ahir vaig sentir tot això elevat a l’infinit. La primera coreografia va ser “Bedroom Folk” de Sharon Eyal i Gai Behar ,una coreografia creada per al Nederland Dance Theatre, amb música electrònica d‘Ori Lichtick. Atrevida i energética. Interpretada per divuit ballarins espectaculars, que ens van deixar clavats a la cadira. Quina meravella d’espectacle!!! Ritme, equilibri, exactitud, tècnica impecable. La segona coreografia va ser “To this day” d’ Emily Molnar, una coreografia a ritme de blues i rock que formen part de l’àlbum pòstum del guitarrista Jimi Hendrix. […]

“Cançó per tornar a casa” és una obra escrita i dirigida per la dramaturga hispano-uruguaiana Denise Despeyroux. Es tracta d’un text fet a mida, escrit sota l’encàrrec de la companyia T de Teatre però amb absoluta llibertat de creació. “Cançó per tornar a casa” és una historia que sorgeix del retrobament de tres ex companyes de teatre, distanciades des de fa més de vint-i-cinc anys, la noticia que gira sobre un misteriós dramaturg escocès, i la presència d’un “arquitecte motivacional” i la seva ajudant. Es tracta d’un muntatge que barreja l’estil còmic de les T de Teatre amb el llenguatge i l’univers propi de l’obra de Denise Despeyroux; una obra que es mou entre el psicoanàlisis, la mort i els […]

»Instrumental’ de James Rhodes és malauradament una història del tot actual. “Instrumental” parla dels abusos sexuals a nens, i de les seves conseqüències: intents de suïcidi, trastorns psicològics, prostitució, drogues, solitud i desesperació, secretisme, culpabilitat, vergonya, auto culpa, dolor,… Parla de veritats. Parla de superació, de salvació. Del poder de la música com a teràpia sanativa; de com la música de Bach i Rajmáninov el van ajudar a combatre els seus dimonis interns i a transformar la seva vida. Iván Morales ha adaptat i dirigit el text de James Rhodes amb una delicadesa increïble, sense crueltat, tot i la crueltat pròpia del tema tractat, sense burxar pel sol fet d’incomodar, perquè la història en sí ja ens remou. Iván Morales […]

Aquesta setmana he descobert un nou espai, l’Oracles Theater, una sala que va obrir les seves portes en el 2017, i que està inspirat en els teatres independents de Nova York de finals dels anys 90. En aquest espai s’hi pot veure una programació estable i diversa principalment especialitzada en la dansa Butoh, una forma d’expressió amb moviments extremadament lents i d’una gran precisió. “Pinocchio” és un muntatge creat, dirigit i interpretat per Orland Verdú, basat en la carta del Boig de la baralla del tarot, i el conte “Li avventure di Pinocchio” de Carlo Collodi. L’originalitat d’aquests espectacle no és la història en sí, sinó la utilització del llenguatge i tècniques de la dansa butoh i el mitoh teatre […]