“Classe” és un text escrit a quatre mans per Iseult Golden i David Horan, traduït i dirigit per Pau Carrió i interpretat per tres grans actors Pol López, Carlota Olcina, Pau Roca, que ens parla de la importància en mantenir una bona relació comunicativa i directa entre els pares dels alumnes i els mestres de l’escola. De com és de difícil avui en dia parlar amb alguns pares quan es presenta un problema en l’aprenentatge o en l’actitud del seu fill. Ens parla de la no acceptació, de retrets i acusacions; de culpabilitat i del fet de no voler admetre que hi ha un problema. També ens ensenya que els principals perjudicats són els fills, i que ells no en tenen cap culpa de l’actitud dels seus pares.
A l’obra veurem com el mestre intenta per tots els medis fer-los entrar en raó, que entenguin el seu interès per l’aprenentatge del nen i la seva passió, il·lusió i vocació professional. El veurem dirigir-se als pares amb tacte, però tot i així es mal interpreta la seva voluntat d’ajudar. Veurem com busca les paraules adequades, com intenta evitar els conflictes, apartar les emocions,… Ell és l’educador, i la falta de respecte no l’ha de fer caure en el parany, ha de donar exemple, tot i que de vegades és difícil no perdre els papers. Perquè segurament ell tindria totes les de perdre.
Al llarg dels anys he vist com l’autoritat dels mestres ha sigut relegada per les opinions i decisions d’alguns pares. Deixar de practicar gimnàstica amb aparells com el plinton, el potro o el caball per por de ser denunciats davant un accident; deixar d’entrar als vestuaris per por de ser denunciats per assetjament, … He vist a pares qüestionar les decisions i els mètodes d’ensenyament d’un mestre o l’educació d’altres pares envers els seus fills. He vist l’apoderament dels pares i el desencís dels mestres .
Però també entenc, en aquest cas, als pares d’en Jayden, les seves inseguretats, les seves pors. De fet a mi em va costar molt de decidir si portar als meus fills a la mateixa escola on jo vaig estudiar primària o no, per haver viscut la discriminació que patien alguns dels meus companys de classe pel sol fet de tenir més dificultats d’aprenentatge.
Llavors, qui són els grans perjudicats?
L’obra no parla de culpes, ni culpables, sinó que ens vol fer reflexionar sobre una realitat cada vegada més preocupant: què vol dir ser mestre avui?