Neus Mònico Fernández

Ahir es va estrenar al teatre Tantarantana l’obra de teatre “Cuzco” de Víctor Sánchez Rodríguez. L’obra ens presenta a una parella en plena crisis matrimonial. Són la típica parella que no es decideixen a separar-se, però tampoc estan bé junts. Creuen que unes vacances és tot el que necessiten per resoldre els seus problemes, així que decideixen fer un viatge com a última alternativa per salvar la relació. Però més lluny de trobar una solució, el viatge el que fa és fer sortir el veritable problema de la parella. Tot es converteix en retrets i desconfiança, acusacions mútues d’insatisfacció, paraules plenes de despit i humiliació. Ja no els queda rés on agafar-se. Els toca prendre decisions, buscar qui són en […]

“La Llamada” és un musical escrit i dirigit per Javier Ambrossi i Javier Calvo, “Los Javis”. “La LLamada” s’ha convertit en un fenomen teatral que per allà on passa omple i exhaureix entrades. De fet jo vaig poder comprar entrades de casualitat. Platea fila 8 !!! Actualment està tot exhaurit, però no patiu, al juny tornen a Barcelona i s’hi estaran durant dos mesos (ja podeu comprar les entrades). Va començar com un musical underground en el Hall del Teatro Lara de Madrid en el 2013, pocs mesos després, degut al gran èxit de públic i de la crítica es va portar fins a l’escenari principal del mateix teatre. Des del 2014 fan gira per arreu del món i segueixen […]

Màrius Serra va escriure “Quiet” al 2008). Es tracta d’un llibre que va néixer de la necessitat de verbalitzar un dolor, i d’una experiència personal que l’afectava de manera molt intensa. Si no us heu llegit el llibre, feu-ho, és realment extraordinari. Deu anys després se’n va fer una lectura dramatitzada amb música en directe a la sala Beckett. Protagonitzada pel propi Màrius Serra, l’acompanyaven els actors Laia Alsina i Jordi Centelles (que interpretaven la resta de protagonistes), i el músic Dani Alegret. Podeu veure aquesta lectura dramatitzada a https://www.youtube.com/watch?v=c4hTVUP1_OY. Us recomano que veieu aquest enregistrament per dues raons, primera perqué en Màrius Serra és el propi narrador, perquè conté alguns dels relats que han estat eliminats del muntatge teatral, […]

Que difícil es fa escriure la recomanació d’una proposta que no m’ha acabat de convèncer. Sempre sap greu, però més encara quan al darrera saps que hi ha moltes il·lusions i hores de feina invertides , i qui l’ha programat son una gent a la que aprecies molt. Vaig dubtar si escriure-la o no, així que ho vaig consultar amb els responsables de la sala. La seva resposta va ser molt clara, «has d’escriure el que opines amb tota llibertat, perquè tant nosaltres, com la companyia tenim el dret de saber el que penses». Dons bé aquí us deixo la meva opinió. Vaig veure anunciada aquesta obra, vaig llegir-me la sinopsis i el tema em va interessar molt. Vaig buscar […]

Entrem a la sala i ens trobem a una dona estirada en un sofà. Està llegint una carta, l’arruga amb ràbia i la llença al terra. El que hi diu aquesta carta no ho sabrem fins al final. La carta, el seu contingut i qui l’escriu seran el punt de partida d’un monòleg intens en el que se’ns mostrarà, tal i com és, i qui és, la dona que tenim davant nostra. L’espai escènic és auster. Tot i que hi ha un sofà, una ampolla de licor i una pila de llibres pel terra, es pot percebre la buidor que impregna l’espai. La llum tènue i esgrogueïda que s’utilitza en la representació, li dóna encara més aquella sensació de buidor […]