Sentir-se tancat en una presó i a l’hora tenir por de sortir-n
“Ximpanzé” és una obra d’Agustí Franch que neix a partir d’històries reals; testimonis de persones que se surten de les normes de gènere establertes socialment.
El protagonista d’aquesta història és en Marc, un home trans de 42 anys. Està en la consulta de ginecologia. La gent que hi ha a la sala d’espera el miren de reüll. Morbo? Curiositat? Ell voldria passar desapercebut però és impossible, en Marc és un home i està embarassat de vuit mesos.
A través d’en Marc, el protagonista d’aquesta història, coneixerem quin és el procés d’autoconeixement d’aquelles persones que no se senten identificades amb el seu cos. Un camí gens fàcil per descobrir quina és la seva identitat real.
En Marc ens transmet com se sent algú, que encara no és capaç d’entendre ni qui és ell mateix.
Ens parla de la lluita d’aquelles persones que no se senten còmodes amb el seu cos. De com d’horrible és mirar-se al mirall i veure-hi reflectit un cos amb el que no se senten identificades.
Ens parla de la lluita entre la identitat de gènere i l’orientació sexual. De la por de dir-ho a la família i la por de ser incompreses. Ens parla de la dificultat de fer entendre que segueixen sent la mateixa persona, indistintament siguin noia o noi.
A través d’en Marc coneixerem el dolor que pateixen aquestes persones al sentir-se assenyalades, jutjades i observades per no respondre als paràmetres imposats per la societat, com si fos un mico de circ. A través d’en Marc coneixerem les seves pors, les inseguretats, la ràbia, la tristesa, l’ansietat , la valentia,…
«Ximpanzé» és un relat que busca apropar-nos a altres maneres de ser, estimar i viure. La realitat no és fàcil per ningú, ni per qui la pateix, ni per qui la desconeix. Ser diferent, ser un mateix, ser lliure és un dret. Deixar de sentir-se tancat en una presó i no tenir por de sortir-ne és un dret. Descobrir qui ets és un dret.
Estem davant d’un text commovedor, d’aquells que t’arriben a l’ànima. Un relat que et fa veure lo difícil que és per algunes persones trobar el seu lloc dins la societat. Un camí difícil de recorre tant per ells, com per aquells que, ignorants o faltes d’informació, no hi posen interès en poder entendre que ser diferent no significa res.
Dirigida per Núria Florensa i Raül Tortosa i magníficament interpretada per Isidre Montserrat, “Ximpanzé” és una oportunitat de fer entendre a la gent que la identitat de gènere i l’orientació sexual són dues coses diferents. Que una persona atrapada en un cos amb un sexe assignat amb el que no s’identifica també pot estimar a una persona del mateix o diferent sexe. Entenc que, si per algunes persones ja és difícil entendre lo del canvi de sexe, imagineu si a més a més els hi intentes explicar que també cap la possibilitat de que li pot atraure algú del mateix sexe. Per això és tant interessant que sorgeixin textos com aquest. Donar visibilitat a altres formes de ser i sentir, trencar amb l’expressió “lo normal” i fer entendre que hi ha altres possibilitats d’estimar.
Com diu la cançó del grup Acció “Ser diferent”
I tu te’n rius de mi perquè sóc diferent
i jo me’n ric de tu perquè ets com l’altra gent
i no vull deixar de somiar
que en un altre lloc potser surti el sol
Demà el sol
brillarà per tots igual