Neus Mònico Fernández

Entrem a la sala i ens trobem a una dona estirada en un sofà. Està llegint una carta, l’arruga amb ràbia i la llença al terra. El que hi diu aquesta carta no ho sabrem fins al final. La carta, el seu contingut i qui l’escriu seran el punt de partida d’un monòleg intens en el que se’ns mostrarà, tal i com és, i qui és, la dona que tenim davant nostra. L’espai escènic és auster. Tot i que hi ha un sofà, una ampolla de licor i una pila de llibres pel terra, es pot percebre la buidor que impregna l’espai. La llum tènue i esgrogueïda que s’utilitza en la representació, li dóna encara més aquella sensació de buidor […]

La Companyia l’Idiota va estrenar “Kràmpack” l’any 1994 dins el Festival de Teatre de Sitges, va fer quatre temporades a la Villarroell, es va programar a Madrid i part de l’estranger, es va fer un remake al País Basc i en el 2000 una versió cinematogràfica. L’espectacle original el protagonitzaven Joel Joan, Jordi Sánchez, Mònica Glaenzel (i després Ester Formosa) i Eduard Fernández. La nova versió la protagonitzen l’Àlex Ferré, Mikel Iglesias, Jaume Casals i Lídia Casanova. La Companyia l’Idiota pren el nom definitiu de Kràmpack al 1994 de la mà de Mònica Glaenzel, Joel Joan, Jordi Sànchez i Elisenda Alonso, degut a l’èxit de l’obra teatral “Kràmpack”. Ahir a la sortida vaig escoltar dir a la gent que “Kràmpack” […]

El TNC amb la col·laboració de la Fundació Brossa, el MACBA i altres entitats, van organitzar, fa un parell d’anys, un seguit d’espectacles i d’activitats dins el «Cicle Brossa, variacions i varietats», a la qual vaig tenir el plaer d’anar-hi convidada. Sergio Blanco va ser convidat el maig de 2017, pel director de teatre, i actual director del TNC, Xavier Albertí , a escriure en primera persona, la seva visió personal sobre la figura i l’obra de Joan Brossa. Entrem a la Sala, Sergio Blanco ens està esperant assegut rere una taula plena de llibres. Hi ha un de que destaca per sobre de tots, la coberta és de color vermell i el títol amb lletres blanques i en majúscula: […]

“Una gossa en un descampat” és una historia autobiogràfica de Claudia Cedó que parla sobre la mort perinatal. Vaig veure aquesta obra quan es va estrenar a la Sala Beckett farà més d’un any, però fins avui no m’havia vist en cor d’escriure’n la recomanació perquè era un tema que em tocava de ben a prop. Vaig plantejar-me d’anar o no a veure aquesta obra perquè a casa s’havia viscut una situació semblant. Les mateixes preguntes, les mateixes pors, les mateixes decisions, les mateixes frases de consol. Dolor, molt de dolor i el record d’una nena que tenia nom. Aran. 5 de gener. Dinar familiar. A mig dinar un dolor de part. Quina il·lusió!!! La nena naixerà el dia abans […]

Vaig veure aquesta proposta a l’Escenari Joan Brossa dins el cicle de teatre documental, anomenat Teatre Verbatim. Es tracta d’una forma de teatre que va néixer al Regne Unit durant els anys 60-70, que es basa en construir una dramatúrgia a partir del testimoni oral de la gent que s’ha vist implicada en els fets reals que s’esmenen en la representació. Teatre fidel a la realitat, on el text és cent per cent literal. En aquesta ocasió , es tracta del resultat d’un treball de recerca i investigació d’un grup de professionals, entre els que destaquen en Ferran Joanmiquel i en Llàtzer Garcia (dramatúrgia i direcció), l’Elies Barberà i la Marta Montiel (interpretació), i la col·laboració de l’Edu Vásquez. Tot […]