“Foscor” és una obra d’aquelles que t’enganxa des del primer moment. En primer lloc per la potència interpretativa dels dos actors (Dafnis Balduz i Agnès Busquets) i després per la intriga de la trama.
Amb una escenografia minimalista, tota la força recau en el text i les interpretacions.
Els protagonistes, un periodista que ha anat a un poble per cobrir la notícia de l’arribada de la fi del món, i una funcionària una mica peculiar.
L’acció es desenvolupa en un espai tancat. Un espai del que no es pot sortir. És hivern, però fa una calor asfixiant. No hi ha aigua. No hi ha manera de comunicar-se amb l’exterior. El públic sentim la sensació claustrofòbica i de tensió que viu el protagonista. És una situació absenta de lògica, ni sentit. Tot el que succeeix a l’escenari ens té del tot descol·locats. El que passa no s’entén. De vegades tot esdevé surrealista, absurd i desconcertant. Els diàlegs entre tots dos personatges passen de tenir sentit a la incoherència. Pot ser es tracta d’un malson, d’una broma pesada,…. És ben bé fins el final de l’obra que no t’adones del que passa, és aleshores quan tot pren sentit.
A “Foscor” Jan Vilanova indaga sobre la naturalesa humana , la fragilitat de la nostra existència, sobre l’escepticisme, l’estupidesa, la privació de llibertat, la confiança, les creences , la fe, la maldat, el conflicte, l’egoisme, l’esperança, la mort,… amb la finalitat d’intentar comprendre una mica millor l’ésser humà a través de les nostres contradiccions, llum i foscor.
“Foscor” és un thriller amb tints de comèdia negra de Jan Vilanova, dirigida per Clara Manyós i interpretada per Dafnis Balduz i Agnès Busquets