Neus Mònico Fernández

Fa cosa d’un mes vaig poder assistir a un passi de “Maremar”, el nou musical de Dagoll Dagom, al Teatre La Sala de Rubí. Fotògrafs, enregistradors de vídeo , l’Anna Rosa Cisquella, en Joan Lluís Bozzo i Jofre Borràs (director i ajudant de direcció), els tècnics de so i il.luminació. L’Ariadna Peya (direcció coreogràfica i de moviment), marcant els tempos i moviments dels actors. La sorpresa va ser majúscula, aquest musical prometia. Com no volia esperar-me fins el dia de l’estrena, que serà d’aquí poc al Teatre Poliorama , vaig comprar entrades per la prèvia que es feia al mateix Teatre La Sala. Només us diré que el teatre era ple de gom a gom. Entrades exhaurides !!! Si l’assaig […]

És el primer espectacle que vaig veure a la Fira de Tàrrega “Likes” neix a partir d’un treball de recerca des d’una perspectiva socioantropològica, de l’anàlisi de dos fenòmens molt populars al YouTube: el cover dance, i els tutorials i vídeos sobre les diferents tècniques de ioga, les quals han sorgit i s’han difós massivament a través de les xarxes socials durant els últims anys. “Likes” a format part del Festival Escena Poblenou 2017, i ha estat una peça sel·leccionada a Aerowaves 2018. A “Likes” Núria Guiu indaga en la consciència de corporalitat i la nova relació cos-ment en l’era digital a través de la coreografia i la música electrònica, i construeix aquest espectacle en cinc fases: -En un primer […]

Comencem la nostra temporada teatral anant a La Badabadoc, una de les millors sales on es pot veure teatre argentí, a veure “El amante de los Caballos” , una proposta de la companyia argentina Moscú Teatro, que porta més de quatre anys en cartellera dins de l’off porteño. “El amante de los Caballos” és el primer relat d’una col·lecció de dotze contes de l’escriptora nord-americana Tess Gallagher, que l’actor i director argentí Lisandro Penelas n’ha fet una adaptació en format d’unipersonal , interpretat per l’actriu Ana Scannapieco, que a part de ser la protagonista d’aquesta història, n’és també la narradora. Des del primer moment quedes atrapat per l’espai, i per la calidesa de la llum. L’escenografia és plena d’objectes i […]

A “Només una vegada” ens preguntem on són els nostres límits, en quin moment considerem què hi ha o no violència de gènere. A l’obra surt una pregunta que penso que és molt significativa, quina era la teva finalitat?, què volies aconseguir?. En la resposta està la clau. Marta Buchaca ha escrit i dirigit una obra sobre la violència de gènere. Un text extraordinari, molt ben estructurat, on l’acció ens manté intrigats durant tota la representació fins al final. Un final sorprenent. Un text que vol trencar amb les etiquetes, sobre el perfil de qui pot ser víctima o agressor, independentment del seu estatus social o nivell intel·lectual. Un text que et fa reflexionar sobre els rols socials que encara […]

“Mi hijo sólo camina un poco más lento” és un espectacle que va néixer dins el marc de la primera edició del Festival de Dramatúrgia Europa +Amèrica al 2014 (una trobada entre professionals del teatre que genera l’intercanvi d’obres d’autors estrangers, sota la direcció d’artistes argentins). Dos dels nostres dramaturgs catalans ja hi han participat: el primer va ser en Josep Maria Miró al 2014 amb “Fum” dirigida per Anna Katz, i al 2016 Jordi Casanoves amb “Un home amb ulleres de pasta” dirigida per Silvia Gómez Giusto. La versió portenya de “Mi hijo sólo camina un poco más lento” arriba per primer cop al nostre país dins el V Festival internacional de teatre de Tarragona (FITT Noves dramatúrgies). Dos […]