Neus Mònico Fernández

Fa deu anys hi vam ser. Hem repetit en diverses ocasions. Teníem clar que no ens podíem, ni volíem, perdre la reestrena de Les Dones Sàvies per celebrar els 10 anys amb aquests dos superactors Ricard Farré i Enric Cambray. Es va estrenar al Maldà, un espai singular, únic, íntim i proper. L’hem vist fer gira per diferents espais i teatres d’arreu de Catalunya. Es necessitava un espai gran com el Teatre Goya per poder encabir a totes aquelles persones que volien commemorar una dècada d’un muntatge que ha esdevingut un clàssic teatral. Ha sigut brutal, tot i que és molt diferent l’experiència de veure-la en un espai petit, acollidor i de proximitat com és El Maldà, que en un […]

A partir de l’obertura de portes, i en el temps que es tarda a rebre un missatge i mirar-lo, tot canvia. Tinc un bosc al cervell, és una proposta teatral d’autoria contemporània de la dramaturga alacantina Guadalupe Sáez Amb direcció d’Alícia Gorina i un elenc fora de sèrie, encapçalat per l’actriu Rosa Boladeras, acompanyada de tres nens i adolescents increïbles, que són part molt important de la funció. Una funció que difícilment et deixa indiferent, ja que el talent d’aquests tres artistes és brutal! Greta Jorge (9 anys), Dana Sina (12 anys) i Bruno Bistuer (15 anys) ha estat el repartiment de la funció que vaig assistir. Una experiència singular on l’Alicia Gorina ha fet que tota l’acció, tret d’una […]

Permagel és una de les grans apostes de la temporada de l’Espai Texas. Es tracta de l’adaptació teatral de l’aclamada novel·la homònima de la poetessa i dramaturga Eva Baltasar, publicada per Club Editor l’any 2018. Dirigida per Victoria Szpunberg (amb col·laboració d’Albert Pijuan) i protagonitzada per l’actriu Maria Rodríguez Soto, que s’enfronta al seu primer monòleg. A l’espai escènic, creat per Paula González Infante, hi predomina el color blanc. És un espai asèptic, fred. Permagel és la història d’una dona valenta, trencada, desesperada; obsessionada amb la mort i d’imaginar-se com serà el seu suïcidi. Es tracta d’una peça honesta, intel·ligent, plena d’ironia i molt humor negre. D’una intensitat, que incomoda i commou a parts iguals. Una peça que parla sobre […]

Hi ha espectacles que es converteixen en fenòmens, Un poyo rojo, n’és la prova. Aquest projecte va néixer el 2008 a Buenos Aires i a dia d’avui es segueix representant arreu del món. Estem davant d’un espectacle sense paraules que uneix dansa, esport, acrobàcia, llenguatge corporal, coreografies, lipsync i improvisació per explicar-nos una història d’amor on la sensualitat i la sexualitat estan molt presents de principi a fi, així i tot, és un espectacle per a tota mena de públic. El llenguatge ens arriba a través del cos, la respiració i el moviment. Físicament molt exigent i d’una gran precisió. Luciano Rosso i Alfonso Barón es deixen la pell dalt de l’escenari. Són dos intèrprets magistrals, incommensurables amb una energia […]

Dins la novena edició del festival Dansa Metropolitana 2026 i per celebrar el seu trentè aniversari, la companyia Roberto G. Alonso recupera una de les peces clau del seu repertori, Lulú, primera nit. Lulú, primera nit es va estrenar l’any 2000, i vint-i-sis anys després continua sent un espectacle sorprenentment meravellós. La reestrena manté l’escenografia original dissenyada per Paco Azorín. El disseny de so original, creat per Josep Maria Portavella, en aquesta ocasió va a càrrec del músic electrònic britànic Sammy Metcalfe, de la companyia de teatre experimental Sleepwalk Collective. El disseny d’il·luminació va a càrrec de Daniel Gener (tècnic d’il·luminació de la Sala Versus Glòries). Sota la direcció de Roberto G Alonso, uns ballarins d’infart, Alba Fernández Giménez, Fer […]