Neus Mònico Fernández

Penso que és la primera vegada que la meva valoració és tan baixa, però vist el que vaig veure no tinc cap més opció. Em sap greu però l’he trobat avorrida, lenta i llarga. És cert que té moments puntualment graciosos, però en el seu conjunt no m’ha convençut gens. La millor interpretació la de l’Anna Barrachina, la resta exagerada i poc creïble. Exagerada en crits, cares de sorpresa i acudits poc afortunats. Encara em faig creus del que he vist fer aquesta nit a l’Emma Vilarasau i en Carles Martínez, dos actorassos, que ens han deixat tantes vegades impactats davant d’interpretacions magnífiques, i papers d’un gran nivell interpretatiu, com en obres de H. Pinter. En Jordi Bosch desigual. Un […]

«Pienso en Yu» surge tras que su autora Carole Fréchette, leyera una mañana en el diario, la noticia de la liberación de Yu Dongyu, tras 17 años de encarcelamiento, por haber lanzado pintura sobre una imagen de Mao. Lo que comenzó el año pasado como una lectura dramatizada en el teatro Romea (organizada por la AADPC, la Fundación AISGE y La Fundación Romea), ahora se puede ver representada en la Sala Beckett. Madeleine (Fina Rius) es una activista en crisis que se obsesiona con una noticia que ha leído en el periódico, Yu Dongyue (chino: 喻东岳; Hanyu Pinyin: Yù Dongyue) ha salido en libertad tras ser encarcelado durante casi 17 años en la China, por lanzar huevos llenos de pintura […]

Aquesta temporada el Teatre Akadèmia ha apostat per La Gavina, una de les obres més representatives d’Anton Txèkhov, sota la direcció del rus Boris Rotenstein. El director ja ha posat en escena obres de Bulgákov, Dostoievsky i Txékhov, però és la primera vegada que dirigeix La Gavina, que ha qualificat com «la millor» de l’escriptor rus ja que parla de «l’amor i l’art», dos temes que l’interessen profundament. Nosaltres, com a abonats, va ser una de les primeres obres que vàrem reservar només veure la programació, teníem molta curiositat per veure aquesta versió de Rotenstein. La Gavina és un clàssic de la història del teatre i una de les obres amb més versions teatrals fetes a Catalunya en els darrers […]

“T’estimo però no tant” és la versió catalana de Miquel Murga de l’obra de José Luis Alonso de Santos “Pares y Nines” que ha tornat al teatre Gaudí després del seu èxit la temporada passada. Com escenografia un pis de l’eixample de Barcelona. Els protagonistes: en Fede (Josep Linuesa) i en Robert (Ferran Castells), dos amics que comparteixen pis des de que el Robert ha trencat amb la seva parella, la Carmeta, que resulta ser la exdona del Fede, i enmig d’ells la Nines (Mònica Corral), la veïna , una noia bastant més jove que ells, que provocarà un nou conflicte entre els dos homes. Em sap greu fer valoracions baixes, però malauradament “T’estimo però tant” no ha estat el […]

Alguna vez tenía que pasar… es la primera vez que una propuesta del teatro La Vilella no nos ha acabado de convencer al cien por cien. Los que me quieres me llaman Fede. Verano de 1936, la guerra civil española estalló, las diferencias no son aceptadas y Federico Garcia Lorca es diferente. Fue poeta, dramaturgo, músico, pintor y actor, que fue asesinado la madrugada del 18 al 19 de agosto de 1936, por su condición sexual y por sus ideas políticas, pero aunque hace 73 años de su muerte, su figura y su obra sigue siendo muy recordada y homenajeada. Los que me quieres me llaman Fede es un tributo que hace la Compañía Psicoproject en movimiento a Federico Garcia […]