Neus Mònico Fernández

Per fi he aconseguit anar a veure “Circus” de Jordi Bertran!!!. No sé el temps que fa que li anava al darrera. L’espera ha valgut la pena. L’origen dels titelles es perd en la llegenda del temps. A Catalunya ens hem de remuntar a finals del segle XIX per veure els primers titellaires de fil autòctons. Si sou amants dels titelles, no cal que us parli d’en Jordi Bertran, perquè de ben segur que sabreu que és un dels millors titellaires de fil que tenim a Catalunya. El que fa és increïblement meravellós. El seu domini dels titelles de fil és impressionant. En Jordi té la capacitat de fer gaudir tant a grans, com a petits davant d’un mateix espectacle. […]

La primera vegada que vaig veure “Woyzech”, l’obra pòstuma de Karl Georg Büchner, autor precursor de l’expressionisme i del teatre de l’absurd, va ser en el segon parc Parking d’hivern de la companyia Parking Shakespeare al 2013. En aquella ocasió, la companyia va triar com a espai escènic una nau industrial abandonada al complex de Palo Alto, al Poblenou. El lloc per sí sol ja era ideal per la posada en escena, i els assistents, tot i que ens vam abrigar amb mantes pel fred que hi feia allà dins, vam gaudir moltíssim de l’obra. Però, si us haig de ser franca, en aquella ocasió, vaig sortir més meravellada per les interpretacions i el lloc on es representava l’obra, que […]

Dia d’estrena, moltes cares conegudes, rialles i complicitats. Una escenografia ben cuidada, una llum delicada. El descobriment d’un lloc acollidor, íntim, amigable. Melodies que sonen en un piano, i una excel·lent pianista, Bárbara Granados. La veu d’un gran recitador, Mario Gas. Sempre he preferit la poesia recitada per la simple raó que a l’escoltar-la m’és més fàcil d’entendre. Si a més a més, qui les recita sap transmetre tot el sentiment que l’autor vol expressar amb cadascuna d’elles, l’experiència és realment brutal. “Amichi Miei” és una selecció d’una vintena de poemes, textos i cançons, d’entre uns 150, d’autors i poetes que han acompanyat a Mario Gas al llarg de la seva vida, tan professional, com personal. Són els seus amics […]

“Herència Abandonada” és la quarta producció de la companyia La Volcànica. Es tracta d’una obra escrita i dirigida per l’actriu Lara Diez Quintanilla, i interpretat per Francesca Vadell i Ramon Bonvehí. “Herència abandonada” és una tragicomèdia que ens parla de les herències de la vida:les materials, les emocionals i la dels caràcters adquirits. Són aquelles motxilles que portem a les nostres esquenes i que ens costen tant de desempallegar-nos i d’oblidar. Rols i obligacions que se’ns han estat atorgades per imposició externa, com el fet de que la noia sigui qui hagi de cuidar dels pares, la responsabilitat del primogènit,el fill gran dirigir l’empresa o seguir amb el negoci familiar (ofici o carrera universitària). Els actors, Francesca Vadell i Ramon […]

L’obra pren com a punt de partida a un Federico Garcia Lorca que decideix viatja a New York a conseqüència d’un fracàs amorós, i davant la necessitat de fugir de l’ambient opressor que es vivia a Espanya en aquella època degut a la seva condició sexual. Per Lorca New York va ser el descobriment d’una societat més moderna, un lloc on poder viure i ser ell mateix amb total llibertat. De tots els barris, el que més li va impressionar va ser Harlem. A Harlem va descobrir els locals de jazz i la bellesa dels homes afroamericans. Va gaudir de la festa, i va estar sempre rodejat d’homes amb els que va compartir vivències, poesia i sexe. És en una […]