Neus Mònico Fernández

La paella dels dijous, escrita per Cristina Clemente i dirigida per Muguet Franc, és la segona peça de la trilogia Catalana-Argentina que parla sobre la família; un projecte conjunt de col·laboració entre creadors i creadores de Catalunya i Argentina. La paella dels dijous és una comèdia divertida, fresca i molt propera. Tota la trama passa en un sol dia (dijous) i en un mateix espai (una cuina). És dijous, i com cada dijous la Mercè (Lluïsa Castell) es reuneix per dinar amb els seus fills (Núria Cuyàs i Jordi Andujar). Cada dijous la Mercè prepara paella, però aquesta setmana ha cuinat paella de marisc, cosa que significa que hi ha quelcom important a celebrar, o no. El fet de cuinar […]

La Perla 29 celebra el seu vint aniversari amb una comèdia divertida, fresca i dinàmica, Coralina. La serventa amorosa del dramaturg venecià del s. XVIII Carlo Goldoni. Tot i que sembla estrany, és la primera vegada que es pot veure una obra de Goldoni al teatre de la Biblioteca de Catalunya, ja que el lloc és ideal perquè una obra d’aquestes característiques, llueixi moltíssim. De fet, així ha estat. L’escenografia s’ha muntat a tres bandes. Uns palets tintats, unes cortines, uns quants mobles auxiliars, les parets de pedra i dos dels finestrals de la sala han estat suficients per traslladar-nos dos segles enrere. La posada en escena ha estat bastant fidel al text original, tot i que hi ha hagut […]

Vessel es va estrenar el setembre de 2016 en el nou Rhom Theatre Kyoto. Es tracta d’un muntatge que fusiona escultura i coreografies, dues disciplines artístiques que es troben i es tornen invisibles davant els nostres ulls. Fusió entre el coreògraf i ballarí belga i francès Damien Jalet i l’artista plàstic japonès Kohei Nawa. Set intèrprets sense rostre fusionen escultura i coreografia per construir un cos col·lectiu per crear figures que ens recorden a éssers d’altres planetes a través de l’exploració de l’anatomia humana. L’aigua és aquí tant protagonista com els cossos en moviment dels set ballarins. Cossos que es mouen, muten, s’arrosseguen. En cap moment els veiem el rostre, ni tan sols apareixen reflectits a l’aigua. Visualment ha estat […]

Després dels èxits Ovelles i Instruccions per enterrar un pare, el tàndem Yago Alonso i Carmen Marfà ho tornen a petar amb La pell fina, una comèdia divertidíssima, que es va estrenar la temporada passada a la Sala Flyhard i que, els que vam tenir la sort de trobar entrades, la vam gaudir moltíssim. Sí, he repetit! Així que em vaig adonar que es tornava a programar, vaig decidir de tornar-la a veure, tot i que el canvi d’espai escènic em feia una mica de por. Era passar de l’espai íntim i proper com el de la FlyHard a la d’un gran teatre com és el Borràs. De vegades un espectacle vist en un lloc o altre pot canviar la […]

Ahir nit vaig gaudir de les meravelloses acrobàcies dels increïbles Gravity & Other Myths, una de les companyies de circ australià contemporani més reconegudes en l’àmbit internacional, i les fantàstiques veus del Cor de Noies de l’Orfeó Català Aurora (Young Adelaide Voices), amb l’espectacle The Pulse, un muntatge que fusiona música, cos i circ, i amb el que queda inaugurada la meva temporada teatral del Festival Grec d’enguany. Ha estat tot un encert. Un espectacle absolutament hipnòtic! The Pulse és un espectacle on el risc i l’esforç, davant dels nostres ulls, esdevé la cosa més fàcil. Un espectacle elegant. Pura poesia escènica. Cants celestials. Números impossibles. Salts mortals. Equilibris. Contorsionisme. Acrobàcies inversemblants. Risc. Precisió. Vertigen. Ha estat una nit plena […]