El alimento de las moscas sorgeix en els seus inicis com una necessitat de col·laboració entre dos creadors, Borja Ruiz de Kabia Teatro i Arnau Marín de Teatre de l’Enjòlit. La idea era la de treballar sobre el concepte del «monstre social»
Dins d’aquest projecte va entrar el dramaturg Eusebio Calonge, que va ser qui va donar forma a la idea.
La història té com a protagonista a un personatge cruel i ple de contradiccions, la d’un assassí.
L’obra s’endinsa en la ment d’aquest personatge. El que veiem el públic és a la persona i al monstre que habita dins d’ell. Lucidesa i bogeria dins un cos sotmès a experiments, drogues i tractaments.
El públic veiem i sentim el seu patiment, la seva lluita amb el seu altre jo més despietat.
Veiem com el culpable pot arribar a convertir en víctima. Fins i tot, empatitzem amb algú menyspreable pel tracte inhumà que rep de les institucions, tant o més menyspreables, que les accions del mateix malalt, fet que fa que ens plantegem quins són els límits ètics i morals davant aquestes persones, i preguntant-nos, fins a quin punt ens convertim en botxins d’aquells que abans ho van ser.
La bona direcció Borja Ruiz i una interpretació magistral d’Arnau Marín, tant en l’àmbit interpretatiu, corporal, gutural, expressiu i teatral, amb una capacitat de mostrar en qüestió de segons la culpa, el penediment, la bogeria i el dolor, són motius suficients per assegurar i recomanar aquesta obra, com un imprescindible per a tot amant del bon teatre.
Tanmateix, la poètica dels textos de Eusebio Calonge, carregats de poesia i metàfores molt visuals, la proposta escènica de Borja Ruiz, l’espai sonor creat per Roger Marín i el joc de llums dissenyat per David Alcorta són part essencial d’aquesta obra.
Una obra punyent, fosca, dura i a la vegada plena de bellesa, llum i poètica escènica. Plena de detalls i silencis que parlen per si mateixos.
Una autèntica joia teatral que no s’hauria de perdre ningú!
Demano disculpes a la Sala Fènix, a tota la companyia (artistes i técnics) i als espectadors per no haver penjat abans la recomanació d’aquest espectacle. Ha estat un error meu imperdonable de no publicar-la en el temps que ho havia d’haver fet. La tenia escrita, l’error ha estat que no m’he adonat fins ara que no l’havia penjat.
Avui repassant les meves recomanacions m’he adonat de l’error.