Amb la claredat augmenta el fred és un espectacle de Pep Tosar basat en el llibre Els meus premis de Thomas Bernhard, interpretat per Evelyn Arévalo, Pep Tosar i Imma Colomer, una obra literària que revela les misèries de l’ésser humà i del panorama cultural a través d’anècdotes i reflexions amargues.
Es va estrenar durant el Festival Grec de 2014, es van fer quatre representacions a l’Espai Lliure, de Montjuïc. Poc després faria temporada al Teatro de la Abadía, de Madrid, i viatjaria a Buenos Aires i Montevideo, per tornar a Barcelona per ser representada al Teatre Romea
Amb la claredat augmenta el fred es presenta en forma d’entrevista, una entrevista de ficció que una periodista (Evelyn Arévalo) li fa a Thomas Bernhard (Pep Tosar).
La trobada és al saló de la casa de Hedwig Stawianicek (Imma Colomer), l’any 1980, a Viena.
La conversa transcorre en diferents escenes i canvis de posició dels personatges.
Aquesta peça teatral ens mostra la intensitat obsessiva i el sarcasme característic de Bernhard, explorant la seva aversió als reconeixements i cerimònies, i ens convida a reflexionar sobre la nostra complicitat en les misèries dels éssers humans i del panorama cultural.
Molt bones interpretacions de tots tres actors, Imma Colomer, Pep Tosar i Evelyn Arévalo. Unes interpretacions que van més enllà de la paraula. Gestos, mirades, pauses i silencis.
Amb la claredat augmenta el fred és una de les frases del discurs pronunciat per Bernhard a la ciutat de Bremen. Tosar la va triar com a títol d’aquesta obra i també forma part del monòleg que Tosar recita de forma magistral al final de l’espectacle.
Estem espantats de la claredat, de la qual es compon de sobte el nostre món, el nostre món científic; tenim fred en aquesta claredat; però hem volgut tenir aquesta claredat, l’hem conjurat, així que no podem queixar-nos de la claredat que ara regna. Amb la claredat augmenta el fred. Aquesta claredat i aquest fred regnaran a partir d’ara. La ciència de la naturalesa serà per a nosaltres una claredat més gran i un fred molt més penetrant del que ara ens puguem imaginar.
Tot serà clar, d’una claredat cada vegada més gran i més profunda, i tot serà fred, un fred cada vegada més terrible. En el futur tindrem la impressió d’un dia cada vegada més clar i més fred.
(Fragment del Discurs per al Lliurament del Premi de Literatura de la Ciutat Lliure i Hanseàtica de Bremen).
Enhorabona a tot l’equip i als actors per aquesta proposta basada en la paraula i les idees.