Neus Mònico Fernández

La segona millor és un monòleg escrit a quatre mans entre Ester Villamor i Berta Giraut, que coincideixen en direcció i interpretació. Es tracta d’una proposta multidisciplinària que fusiona text i interpretació amb espai, so, llum i audiovisuals. La segona millor és un homenatge i una reivindicació a les Segones, les que mai han tingut, o no se’ls ha donat l’oportunitat de mostrar que poden ser igual o millors que les protagonistes. Tot i que l’obra se centra en l’ofici d’actriu, del que suposa no ser l’estrella o la protagonista principal d’un espectacle, es pot aplicar a altres persones que resten a l’ombra d’aquelles que s’emporten els mèrits o el reconeixement. La Berta ens endinsa en el seu món, la veiem […]

Els encantats és un dels espectacles que formen part del cicle La família (o la família?), que organitza la Sala Beckett. Escrita per David Plana (el 2015, guardonada amb el Premi Frederic Roda) i dirigida per Lucia Del Greco, Els encantats és una obra que ens fa reflexionar sobre el concepte de la família des de les relacions entre pares i fills. Grans inter­pre­tacions dels actors Gui­llem Font, San­dra Pujol, Òscar Rabadán i Hanna Ter­vo­nen. Tot un repte actoral. Destacar, la feina de Pau Matas en la creació de l’atmosfera sonora i la composició musical, el disseny de l’escenografia de Pol Roig i la il·luminació de María de la Cámara i Gabriel Paré, que en un tot, aconsegueixen que l’espectacle esdevingui […]

Julio Manrique dirigeix L’adversari. Es tracta d’una adaptació del llibre homònim de l’escriptor, guionista i realitzador francès Emmanuel Carrère basat en una conversa entre l’escriptor i el parricida Jean-Claude Romand, un home que va matar la seva dona, els seus fills, els seus pares, el seu gos i va intentar suïcidar-se, sense aconseguir-ho, davant la por a ser descobert que tota la seva vida era una gran mentida. Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique tornen a treballar junts en l’adaptació teatral d’un text literari. L’adversari és la primera novel·la de Carrer que s’allunya de la ficció. Es tracta d’un fet real, tot i que el seu relat pot arribar a ser del tot inversemblant pel seu contingut: la duresa dels fets. […]

Després de gairebé 50 anys, Dagoll Dagom s’acomiada dels escenaris amb l’estrena d’una versió musical de L’alegria que passa de Santiago Rusiñol, un clàssic simbolista de l’any 1898, amb el que la companyia ret homenatge al món dels artistes i del teatre. La crítica moral d’aquesta obra consisteix a contraposar dos mons, el de la monotonia, la tristesa i el materialisme amb el de l’art, la llibertat, l’alegria, la bellesa i el progrés, elements molt pròxims a l’esperit de Dagoll Dagom i a la manera de pensar de Santiago Rusiñol. Les claus de l’èxit d’aquest musical són: la magnífica adaptació contemporània del clàssic de Rusiñol que ha creat el dramaturg i director teatral Marc Rosich, la meravellosa música d’Andreu Gallén, […]

Solstici d’Agustí Franch, és la segona peça de la trilogia Històries inevitables, iniciada l’any 2021 amb Ximpanzé, un text teatral del mateix autor, que explicava la història d’un home trans embarassat. Agustí Franch, amb aquesta segona proposta, dona visibilitat a dos dels trastorns mentals més diagnosticats i a la vegada més estigmatitzats de la societat, la depressió i l’anorèxia. Un text escrit molt ben documentat a partir d’històries i testimonis reals de persones que pateixen aquests tipus de trastorns, i molt ben treballat en l’àmbit interpretatiu per la realitat en què se’ns presenta dalt d’escena. Escenes plenes de detalls on moltes persones del públic es poden sentir fàcilment identificades pel realisme del seu contingut, o pels que no ho han patit, […]